Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval d’or encunyada a Florència des del 1252 fins al 1533 any que Alessandro de Mèdici, elegit duc, la substituí per l’escut d’or.
Pesava 72 grans florentins 3,528 grams i portava a l’anvers el lliri amb la llegenda Flor-entia i al revers la figura de sant Joan Baptista i la llegenda S Ioha-nnes B Originàriament valia 20 sous, però les alteracions del seu valor foren freqüents, bé que mantingué les característiques de pes i de llei Aquesta immutabilitat del florí i el prestigi de la república de Florència en feren una de les espècies monetàries més caracteritzades i més populars en els moments que el comerç internacional prenia una forta arrencada Això explica que fos molt imitat Al s XIV molts estats, moltes senyories i…
pedra filosofal
Substància l’existència de la qual fou suposada pels alquimistes, alguns dels quals, com Paracels i Johann Friedrich Helvetius, fins i tot afirmaren que l’havien emprada.
Tenia la propietat de transmutar els metalls, com el plom, el zinc, el mercuri, etc, en or i en argent, i també la de perllongar la vida d’un manera indefinida, puix que hi eren concentrats tots els poders de l’esperit còsmic La pedra filosofal només podia ésser aconseguida amb l’ajut del favor diví, i això produí el desenvolupament de l’alquímia esotèrica
escola catedralícia
Educació
Escola creada per l’Església per tal de preparar, en principi, el clericat; aquestes escoles funcionaren des del s IV fins a la creació de les universitats.
herba dels gats

Herba dels gats
David J. Stang (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Mata de la família de les labiades, de fins a 50 cm d’alçada, tomentosa, de fulles menudes ovades i de flors axil·lars de color de rosa.
Es fa en vessants i pedregars eixuts de les Illes Balears És una herba remeiera excellent i policresta
margall

Espiga de margall
© MC
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, atofada, de fins a 60 cm d’alçària, de fulles allargades i d’espigues denses, amb arestes llargues.
Es fa en vores de camins, erms, terrenys fressats, etc
legislatura
Dret
Període de vigència d’un col·legi parlamentari, que va de l’elecció dels membres d’una cambra fins a l’expiració natural o anticipada del mandat parlamentari.
A l’Estat espanyol, tant en les Corts Generals com en els parlaments autonòmics el període natural de les legislatures és de quatre anys
Pakistan Occidental
Divisió administrativa
Part de ponent de les dues de què constà l’estat del Pakistan, fins a la independència del Pakistan Oriental (1972) i que constitueix l’estat pakistanès.
Paçà
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector nord-oriental dels Aspres, entre les serres de Sant Lluc (204 m alt) fins al curs del Rard, límit septentrional del terme.
L’any 1960 li foren annexats els antics termes de Llauró i de Torderes El sector meridional, el més accidentat, és en part boscat continuació del bosc de Tordera Drenen el terme, a més, diversos torrents i rieres, afluents, per la dreta, del Rard la riera de Paçà que procedeix del pla del Mener, el torrent d’en Tapis i el dels Gorgs L’economia és agrícola hi ha 1086 ha amb predomini total de la vinya 978 ha, també hi ha 43 ha d’arbres fruiters cirerers, presseguers i albercoquers i 6 ha d’hortalisses carxofes i coliflors El cens ramader és de 65 caps d’oví Hi ha una important cooperativa…
judaïtzant
Història
A la península Ibèrica, dit del jueu oficialment convertit al catolicisme i batejat, però que continuava observant, privadament i fins i tot en públic, les pràctiques jueves.
No sempre fàcils de distingir dels conversos convers, els judaïtzants foren objecte de persecució implacable per part de la inquisició
oclusió
Fonètica i fonologia
Tret articulatori que consisteix en una interrupció completa del corrent fònic en un punt qualsevol de les cavitats supraglòtiques i fins i tot infraglòtiques, en algunes llengües.
Durant aquesta interrupció pot haver-hi, o no haver-hi, vibracions vocàliques i obertura simultània del canal rinofaringi Els moments anterior i posterior de l’oclusió comporten els trets rellevants, en forma de transició de valors freqüencials, des del punt de vista acústic La represa, generalment violenta, del corrent fònic després de l’oclusió és anomenada explosió