Resultats de la cerca
Es mostren 15539 resultats
nivells comuns de referència
Educació
Nivells per a l’ organització de l’ aprenentatge d’ idiomes establerts pel Consell d’ Europa l’ any 2001 en el document Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües: Ensenyament, Aprenentatge, Avaluació.
S'estableix una divisió inicial en tres nivells —uari bàsic A, usuari independent B i usuari competent—cada un dels quals es divideix en uns altres dos, de manera que en resulten sis nivells en total Accés A1, Plataforma A2, Llindar B1, Avançat B2, Domini operatiu eficaç C1 i Mestratge C2
sedentarisme
Alimentació
Hàbit de vida caracteritzat per un predomini de la inactivitat física.
La mecanització i el desenvolupament tecnològic han reduït la feina manual i les formes de desplaçament, la qual cosa ha fet que el sedentarisme hagi augmentat de manera espectacular a l’últim segle, la qual cosa ha afavorit l’augment de les malalties cròniques cardiovasculars, l’obesitat i la diabetis
refrescament
Electrònica i informàtica
Procés mitjancant el qual hom aconsegueix que les memòries de tipus RAM dinàmiques conservin llur informació en evitar que es vagi perdent la càrrega emmagatzemada en l’element capacitiu a causa de les pèrdues inevitables.
Per a evitar aquest efecte, que en produiria l’esborrament del contingut, hom els envia d’una manera periòdica un corrent que les manté constantment en tensió i, per tant, en llur estat, és a dir que contínuament es van refrescant a intervals ràpids i successius evitant els punts morts
teoria de l’esquema
Psicologia
Teoria de l’organització i funcionament del coneixement humà segons la qual la informació de què disposa l’individu sobre l’entorn apareix agrupada a la memòria formant unitats, les quals han estat elaborades a partir de les experiències prèvies.
Cadascuna d’aquestes unitats, que constitueix un esquema, conté una xarxa de relacions que formen un concepte Els esquemes no sols indiquen la manera com s’emmagatzema el coneixement de l’entorn a la memòria, sinó que collaboren activament en la integració de nous coneixements o en la modificació dels existents
opus
Música
Terme provinent del mot llatí opus ('obra'), sovint abreujat ’op.', que s’utilitza juntament amb un número per a indicar la posició cronològica d’una obra, o un grup d’obres, amb relació a la resta de peces que constitueixen el catàleg d’un compositor.
Cal tenir en compte, però, que sovint els números d’opus han estat introduïts pels editors, de manera que poden obeir més a la data de publicació que a la data de composició de l’obra Beethoven fou el primer compositor que utilitzà els números d’opus amb una certa consistència
conca
Geografia
Depressió en el fons de l’oceà, d’una gran extensió i de relleu uniforme.
És anomenada conca sedimentària si el pes dels materials sedimentaris que s’hi dipositen van enfonsant la part central de tal manera que el pendent del fons es manté constant de menys de 5°, i conca d’enfonsament si és limitada per falles i és menys allargada que una fossa
aberració
Fotografia
Deformació o alteració de les imatges fotogràfiques.
Els objectius fotogràfics presenten les aberracions pròpies dels sistemes òptics A causa del cost de llur correcció són corregides només en part proporcionalment a la lluminositat dels objectius i segons les necessitats de llur utilització, de manera que aquests conserven un cert grau d’astigmatisme i d’aberració d’esfericitat
lògica algèbrica
Matemàtiques
Estudi algèbric de la lògica com a llenguatge (metallenguatge).
La lògica algèbrica tracta, doncs, les estructures que presenten les diferents lògiques i d’aquesta manera arriba a trobar estructures algèbriques —poc usuals en l’àmbit de l’àlgebra clàssica— com són, entre d’altres, les àlgebres de Hilbert, de Heyting, d’Abbott, de Boole, de Wajsberg, monàdiques, poliàdiques i cilíndriques
raigs crepusculars
Astronomia
Meteorologia
Il·luminació difusa deguda a la presència de diminutes partícules de pols i humitat en l’aire, que precedeix l’aurora i que segueix la posta de sol (crepuscle).
La duració de la llum crepuscular, que prolonga la duració de la llum diürna d’una manera notable, depèn de la composició de l’atmosfera i de la velocitat amb què el sol surt i desapareix per l’horitzó, o sia de la latitud i de l’època de l’any
vet
Dret internacional
En els organismes internacionals, dret que tenen certs estats membres d’oposar-se a l’adopció d’una resolució.
En el Consell de Seguretat de l’ONU, les resolucions han d’ésser adoptades per majoria de nou vots, entre els quals han de figurar els de les cinc grans potències EUA, Rússia, la Gran Bretanya, França i la Xina, que, d’aquesta manera, poden evitar resolucions contràries a llurs interessos