Resultats de la cerca

Deu la seva fama a dues novelles sentimentals, el Tratado de amores de Arnaldo y Lucenda 1491 i sobretot la Cárcel de amor 1492, que assolí nombroses edicions durant els s XVI i XVII El 1793 fou editada la traducció catalana de Bernardí de Vallmanya Narra les desgràcies amoroses de Leriano i Laureola i el suïcidi del primer Escrita en part en forma epistolar, exercí influència sobre La Celestina

Estudià a Oxford i intentà d’ésser actor Fracassà i ingressà a l’exèrcit malgrat tot, la seva passió pel teatre el decidí a dedicar-s’hi com a autor Les seves obres miren d’apartar-se de les formes més comunes del teatre anglès del s XVII Conreà la tragèdia heroica amb Don Carlos 1676 i The Orphan 1680 Altres obres seves són Alcibiades 1675 i Venice Preserved 1682

En deixes testamentàries dels segles XIV i XV apareix mentada una església o capella de Sant Miquel de Puigbò de la qual es desconeix la situació Pel seu titular podria molt bé tractar-se d’una antiga capella del casal, en algun moment anomenat castell de Puigbò, la qual devia desaparèixer abans del segle XVII, motiu pel qual no se’n coneix l’emplaçament, ni apareix més en la documentació

Aquest santuari marià situat a l’extrem de llevant del municipi, dins l’antiga parròquia de Santa Margarida de Vallors, és un lloc ben accessible, entre boscos de castanyers, i es manté en molt bon estat Existia l’any 1285, i l’edifici actual es va aixecar entre els anys 1521 i 1650, esborrant tota la traça del primitiu S’hi venera una bonica imatge de l’inici del segle XVII

Campllong és un topònim que ja apareix documentat l’any 922 Tot i que originàriament és molt més antiga, la primera referència que hi ha de l’església parroquial és de l’any 1362, en què figura al Llibre verd del capítol de la catedral de Girona L’edifici romànic fou substituït al segle XVI per l’església actual, a la qual al segle XVII foren fets afegits posteriors

Tot i que les notícies històriques sobre aquest castell són força tardanes, l’existència del despoblat medieval de Casals, al peu del tossal de Sant Sebastià, apunta que el seu origen és molt antic El 3 de novembre de 1424 el rei Alfons el Magnànim va vendre el castell de Casals al monestir d’Alguaire Segrià El castell de Casals encara pertanyia al convent hospitaler al començament del segle XVII

Situada a la vora nord de l’estuari del riu Geba, és un port comercial que exporta fustes dures, cacauets, arròs i cocos Té aeroport internacional Fundada pels portuguesos, al segle XVI esdevingué un petit port comercial, i al XVII un important centre de tràfic d’esclaus Del 1941 al 1973 fou la capital de la Guinea Portuguesa i a partir d’aquest any capital de Guinea-Bissau

Travessada per l’Udy i pel seu afluent Lopan’ i el subafluent Khàrkiv, que desemboquen en la mateixa ciutat és un centre important de construccions mecàniques tractors, màquines-eina, motors, equips de mines, etc i d’indústries química de pintures, farmacèutica i de plàstics, alimentària i lleugera Fundada al segle XVII i capital d’Ucraïna fins el 1934, és un centre cultural destacat universitat, institucions d’ensenyament superior, teatres i museus

L’església parroquial Sant Miquel, de la qual depèn la de Sant Joan de Montdarn, fou consagrada el 1187 l’antic edifici, però, fou enderrocat al s XVII per tal d’alçar l’actual El castell de Viver , esmentat ja al s XI dins el comtat de Cerdanya, esdevingué centre de la baronia de Viver damunt les seves ruïnes fou bastida la gran masia de Vilanova de Viver

El lloc és esmentat ja el 977, i des de mitjan segle XI ho és el castell de Toralles, que hom ha identificat amb les ruïnes que hi ha al cim del Montpetit les quals han estat també atribuïdes al castell de Castellar de la Muntanya, i que havia format part del comtat de Besalú i després del vescomtat de Bas El lloc pertanyia al segle XVII al comtat de Montagut