Resultats de la cerca
Es mostren 22402 resultats
Castell de Vilamur (Guissona)
Art romànic
Vilamur és el nom d’un antic poblat del terme de Guissona que actualment ha desaparegut del tot Degué estar emplaçat entre el camí de baix de Massoteres i el començament de la carretera de Biosca En els seus orígens Vilamur fou una de les múltiples fortaleses bastides al segle XI dins l’àmbit del castell de Guissona La referència més antiga de Vilamur la proporciona l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040, en la qual entre els castells de Guissona es fa esment del castellum Villemuri , també pertanyent al bisbe i a la canònica Vilamur va tenir, com…
Castell de la Prenyanosa (Cervera)
Art romànic
L’antic castell de la Prenyanosa presideix el poble del mateix nom, situat sobre la riba dreta del Sió El lloc és esmentat per primer cop en documentació de Guissona l’any 1024, on consta que la vila de Prinnonosam es trobava inclosa en el terme de Santa Maria de Guissona El primer esment conegut del seu castell data del 1045, any en què Guillem, fill d’Elomar, féu donació a la seva muller Ingilberga i al seu fill Hugó del castell del Llor, amb tots els altres castells continguts dins la seva demarcació territorial, que eren el del Far, Queràs, Tudela i la Prenyanosa Cal suposar…
Castell de Freixenet (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
El poble de Freixenet de Segarra és situat al sector occidental del municipi L’indret fou conquerit, com molts altres nuclis veïns, vers mitjan segle XI, època en què es procedí a la colonització del territori dels voltants de Cervera Les primeres mencions del castell de Freixenet daten dels anys 1064 i 1085, quan consta que el seu terme confrontava amb el del proper castell d’Amorós Molt probablement fou a la darreria del segle XI o a l’inici del XII quan del lloc de Freixenet sorgí una família del mateix nom, la qual devia…
Santa Coloma de Pena (les Cases de Pena)
Art romànic
Situació Mur occidental de l’antiga església, la seva part més ben conservada ECSA - A Roura Els vestigis de l’antiga església parroquial de Santa Coloma, que va donar el seu nom a la població a partir del segle XI, es troben a la riba dreta de l’Aglí, al peu septentrional del castell i a la vora del vell camí que unia el Rosselló amb la Fenolleda, tot remuntant la vall de l’Aglí Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46’ 36,6” N - Long 2° 46’ 38,4” E Poc després d’un quilòmetre anant de les Cases de Pena en direcció a Estagell per la carretera D-117, es veuen les seves ruïnes uns 100 m…
Sant Miquel del Corb (les Preses)
Art romànic
L’església de Sant Miquel del Corb es troba dins el veïnat d’idèntic nom, en els vessants septentrionals de la serra del Corb Una de les primeres referències instrumentals del lloc apareix l’any 957, en què Ricarda i el seu espòs Sal la feren donació al monestir de Sant Benet de Bages de l’alou de les Preses, i juntament amb ell, de “ …ipsos villares quem vocant Corbos… ” Deixant de banda aquesta notícia sobre l’indret, malauradament manquen en l’actualitat dades històriques documentals que permetin de resseguir el passat d’aquest temple, el qual sembla que havia estat antigament…
vescomte d’Almeida Garrett
Literatura
Teatre
Poeta, narrador i dramaturg romàntic portuguès.
Estudià a Coïmbra, on inicià activitats polítiques de signe liberal que l’obligaren a exiliar-se el 1823 i a sojornar a Anglaterra L’any 1831, en restablir-se el règim constitucional, retornà a Portugal, i, a partir d’aleshores, ocupà càrrecs diplomàtics a Bèlgica i a Anglaterra La seva obra anterior a l’exili es manté dins les fórmules neoclàssiques Retrato de Vénus 1821, Fábulas e contos 1823, etc Sota la influència dels romàntics britànics escriví els poemes Camões 1825, de to nacionalista, que comença amb una invocació a la saudade com a expressió de la peculiaritat creadora del poble…
Lukas Foss
Música
Compositor, director d’orquestra i pianista alemany naturalitzat nord-americà.
Nascut Lukas Fuchs dins d’una família jueva, el 1933 marxà a París amb la seva família, on estudià piano amb L Lévy i composició amb N Gallon El 1937 s’establí definitivament als EUA, on es nacionalitzà el 1942 i es canvià el nom Prosseguí la seva formació al Curtis Institute of Music de Filadèlfia, on feu estudis de piano, direcció i composició Estudià, entre d’altres, amb Serge Koussevitzky i Paul Hindemith Fou pianista de la Boston Symphony Orchestra 1944-50 i el 1950 l’obtenció d’una beca li permeté residir dos anys a Roma La seva carrera professional es repartí entre la…
,
meistersinger
Música
Poetes populars que formaven part d’un moviment literari i musical alemany dels segles XIV, XV i XVI.
El terme es pot traduir per ’mestres cantaires' Els meistersinger eren individus de classe menestral que formaven part de gremis o confraries i que, en certa manera, eren una continuació dels minnesänger medievals, amb la diferència que aquests acostumaven a pertànyer a l’estament nobiliari Els membres de les confraries de meistersinger eren poetes i músics afeccionats d’extracció burgesa i installats en un medi urbà, generalment artesans, que es reunien de forma regular cada setmana per participar en torneigs musicopoètics El funcionament era similar al d’una…
subdominant
Música
El quart grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 4) i l’acord tríada perfecte major o perfecte menor format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana IV).
La subdominant és un dels graus més importants de la tonalitat, i actua bàsicament com a preparació de la dominant harmonia 2 Rep el seu nom perquè ocupa una posició anàloga en sentit descendent a la de la dominant respecte de la tònica També s’ha explicat el terme en referència al lloc immediatament inferior que ocupa respecte de la dominant de la mateixa manera que es parla de ’subtònica’ per al VII grau o, en sentit invers, de ’supertònica’ per al II Originàriament, però, el terme, que aparegué per primera vegada en el Nouveau système de musique thèorique 1726, de JPh Rameau, feia…
modes rítmics
Música
Sistema ritmicomètric propi de la música del segle XIII, molt especialment la de l’Escola de Notre-Dame, descrit per alguns teòrics de l’època, en especial per Joan de Garlàndia (De mensurabili musica, ~1250).
Modes rítmics © Fototecacat/ Jesús Alises Consta de sis modes, cadascun caracteritzat per un patró format per una combinació particular de valors breus i llargs, proporcionals entre ells, repetit un nombre determinat de vegades Tot i que en un primer moment no reberen cap nom concret, posteriorment alguns autors els donaren els noms dels peus mètrics de la poesia grega malgrat no derivar -almenys clarament- d’aquests Els valors bàsics del sistema són la longa recta i la brevis recta representats aquí amb les figures de la negra i la corxera, la proporció entre els quals és 21…