Resultats de la cerca
Es mostren 12695 resultats
Ole Olsen
Música
Director, compositor i crític musical noruec.
Tingué una formació germànica, i estudià a Leipzig amb EF Richter i C Reinecke El 1874 retornà a Oslo, on abans havia tocat i dirigit en diverses orquestres de teatre Fou nomenat director de la Societat Musical d’Oslo Compongué poemes simfònics, com Alfedans 'La dansa dels elfs' i Åsgårdsreien 'Perfils de muntanyes', òperes com Marks Stig , Stallo i Lajla , obres de cambra, un oratori, una comèdia lírica i algunes cantates
René Defossez
Música
Director d’orquestra belga.
Estudià al Conservatori de Lieja, on rebé classes de composició de F Rasse Abans d’obtenir una plaça al Conservatori de Brusselles com a responsable de la disciplina de direcció orquestral, exercí al de Lieja com a professor d’harmonia Entre el 1936 i el 1959 fou convidat assíduament com a director musical del Théâtre de la Monnaie de la capital belga El 1972 fundà l’Òpera de Cambra de Bèlgica
maniquí
Música
En orgueneria, orgue petit utilitzat per a harmonitzar els diversos jocs de l’instrument.
Compost dels elements mínims més essencials i bàsics manxa, teclat i salmer, és l’eina de l’orguener o de l’especialista en l’harmonització al taller, per a fer una primera aproximació a la personalització tímbrica de cada joc, abans de ser emplaçats al nou orgue Un cop són a l’instrument, l’orguener procedeix a donar-los el darrer retoc segons l’acústica de l’espai
carlí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat als rals de plata de Nàpols (dits sovint de Sicília per la denominació de Sicília deçà Far
aplicada a Nàpols) batuts per Alfons el Magnànim.
Els primers tipus, batuts a València abans de la conquesta, duien l’efígie del rei de cara i els tipus més tardans s’acostaven al model del carlí angeví, presentant el rei sedent al tron El primer tipus s’anomenà carlí vell i el segon carlí nou i ambdós duien, al revers, armes quarterades catalanonapolitanes Foren emesos fins a l’extinsió del Regne privatiu de Nàpols, amb la unificació italiana
careta antigàs

careta antigàs
(CC0)
Oficis manuals
Careta destinada a protegir durant un cert temps els ulls i les vies respiratòries d’un home o un animal envoltat d’aire irrespirable.
Es compon d’una peça de cautxú o lona impermeable que s’adapta a la cara, cintes per a fixar-la al cap, dos oculars antientelans, una vàlvula de sortida de l’aire i un cartutx filtrador que absorbeix els gasos i els fums barrejats amb l’aire abans d’arribar a la boca i que s’uneix a la careta per mitjà d’una rosca que en permet la reposició
a enganyar
Jocs
Joc consistent a saltar a la corda, amb dues persones que roden.
Les persones que han de saltar s’arrengleren a una banda, l’una darrere l’altra quan una ha saltat una estona ha de sortir-ne, i en el mateix instant de fer-ho, hi entra la següent, de manera que no es perdi cap rodada de la corda, i així successivament la que entra a saltar tardanament o ho fa abans d’hora perd, i passa a fer de rodadora
màrtir
Santa Justa, verge i màrtir que morí a Sevilla el 287, segons una pintura de Bartolomé Esteban Murillo (1617-1682)
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Persona que pateix turment o la mort a causa del testimoniatge de Jesucrist (per la fe en general o per un dels seus aspectes essencials, o per una virtut).
Considerat per la primitiva Església com l’ideal del qui ha atès perfectament el Crist, el màrtir fou venerat com a sant els no màrtirs no ho foren abans del s IV, i el martiri fou posat en relació especial amb l’eucaristia Hom envoltà d’una veneració especial tot allò que es relacionava amb el màrtir el sepulcre martyrium, les relíquies i l’aniversari del martiri, anomenat dies natalis
ius
Dret romà
Terme que significa ‘dret’ i amb el qual hom designa diferents drets.
Hi destaquen el ius honorarium , dret fundat sobre els edictes dels magistrats, el ius naturale , dret que hom pretén com a establert per la natura, el ius civile , dret emprat a Roma abans d’entrar en contacte amb altres civilitzacions mediterrànies i integrat pel ius quiritium , dret establert per les més antigues institucions romanes, la llei de les Dotze Taules i altres lleis, i el ius gentium dret de gents
Ricard Escolà Sala
Futbol
Futbolista.
Centrecampista, es proclamà campió d’Espanya juvenil amb el Futbol Club Barcelona 1959 La temporada 1959-60 actuà amb l’equip amateur del Barça Després fou cedit al Mataró 1960-61 i al Racing de Santander 1961-62, amb el qual debutà a primera divisió Posteriorment jugà al Deportivo de la Corunya 1962-66, alternant la primera divisió amb la segona, i l’Osasuna 1966-68, abans de retirar-se
Joan Duran
Atletisme
Atleta especialitzat en proves de velocitat.
Fou un dels components del grup d’atletes del GEiEG de Girona que començà a destacar just abans de l’esclat de la Guerra Civil El 1936 fou campió de Catalunya de 100 m, i juntament amb els seus companys del GEiEG, guanyà els relleus de 4 ×100 i 4 × 400 m En els Campionats d’Espanya del 1936 fou tercer en 100 m i cinquè en 200 m