Resultats de la cerca

Agustí i graduat en teologia, fou professor a Osca i a Saragossa i prior dels convents d’aquestes ciutats El 1586 fou nomenat prior del convent de Barcelona Escriví el Libro de la conversión de la Magdalena 1588, influït per fra Luis de León, impregnat de religiositat popular El pròleg és una apologia del castellà, oposat al llatí

Treballà en la construcció de la catedral de Siena El 1310 fou designat mestre d’obres de la catedral d’Orvieto, la seva obra cabdal, que deixà inacabada

Gran reformador, els emperadors Otó I, santa Adelaida i Otó II pensaren en ell com a candidat per a la seu romana Construí la segona església de Cluny  La seva festa se celebra l’11 de maig

Establert a Roma 1597, al servei del papa Pau V, per a qui féu la Santa Cecília morta 1599 de l’església de Santa Cecilia in Trastevere, obra més emotiva que perfecta en l’execució, i els dos relleus de la Capella Paolina de Santa Maria Maggiore Són també obres seves La Justícia i La Pau ~1614, de Santa Maria della Pace, el Bust de Sant Carles Borromeo , per a San Lorenzo in Damaso, i la Lluita de Jacob i l’àngel Galleria Doria, Roma

Estudià a Itàlia, on sembla que fou deixeble de Miquel Àngel En tornar-ne, el 1520, es donà a conèixer com a pintor a la Capella Reial de Granada Retaule de Santa Creu, 1521 És autor també del Retaule de Santa Maria d’Úbeda La seva obra pictòrica el situa en la línia del primer manierisme Com a arquitecte, l’únic edifici que hom li atribueix amb seguretat és el palau de Carles V a l’Alhambra de Granada el començà el 1527, exemplar únic del Renaixement romà a la península Ibèrica, que deixà inacabat El seu fill, Luis Machuca — 1570, també arquitecte, després de la mort del seu pare…

És famós per la novella satírica i didàctica Euphues or the Anatomy of Wit 1578, seguida d' Euphues and his England 1580, on iniciava l’estil anomenat eufuisme Escriví peces de teatre Sapho and Phao 1583, Endimion 1586-87, Love's Metamorphosis 1589, Midas 1589, Mother Bombie 1589-90 i The Woman in the Moon 1594-95, on adaptà la comèdia pastoral italiana

De família noble, era clergue i porcioner de Toledo quan fou elegit bisbe de Vic i, el mateix any, de Saragossa S'esforçà a reformar l’arxidiòcesi celebrà quatre sínodes i un concili provincial Fou ambaixador davant del papa d’Avinyó i conseller de Pere III Participà en el tractat de pau de Deza 1361, i el 1373 fou àrbitre entre Enric de Castella i Pere III El 1375 anà a Castella per concertar el matrimoni del fill d’Enric amb la infanta Elionor Fou canceller de la corona catalanoaragonesa en 1375-78 El 1380 fou nomenat patriarca de Jerusalem Posseïa els llocs i castells de Borja, Mesoves,…

Fill de l’emperador Lotari I, que li deixà els territoris entre el Rin, el Mosa i l’Escalda, amb Frísia Lluità contra el seu oncle Carles II el Calb, i a la mort del seu germà, l’emperador Lluís II, s’annexà Lió, Arle i Viena del Delfinat

Fou deixeble d’Andrea Verrocchio, el taller del qual dirigí, i rebé la influència de Leonardo da Vinci El 1497, a causa de les predicacions de Savonarola, cremà les seves pintures de tema profà Només en resten la Venus de la Galleria degli Uffizi i alguns retrats Autoretrat, 1488 National Gallery, Washington Dins la seva pintura de tema religiós són remarcables La Mare de Déu entre Sant Nicolau i Sant Julià 1943 Musée du Louvre, París, Sant Miquel 1523 sagristia de la catedral de Florència, etc La seva obra, executada amb minuciositat i precisió, traspua un cert candor artesà

Duarte el nomenà cronista major del regne 1434 És el fundador de la historiografia nacional portuguesa, i és autor de moltes obres, entre les quals les cròniques dels reis Pere I, Ferran I i Joan I de Portugal