Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
Vil·les amb mosaics entre els rius Segre i Cinca (la Noguera i l’Urgell)
Entre els segles IV i VI funcionaven a les comarques lleidatanes, entre els rius Segre i Cinca, un seguit de villes romanes ornades d’esplèndids mosaics de paviment, que testimonien la riquesa i cultura dels seus amos Tret del cas del Romeral, la major part d’aquestes villes foren localitzades en el curs de prospeccions, per la qual cosa ignorem l’evolució i la cronologia precises a què pertanyen els mosaics Per això cal comparar les seves composicions i motius amb d’altres de millor datats, que ens mostren els gustos i les tendències de l’època L’inventari que segueix és només una mostra, de…
La polèmica conjuntura del regnat d’Alfons el Magnànim
Nogensmenys, el pactisme no havia guanyat la partida Havia fet escac, però no escac i mat, i la nova monarquia dels Trastàmara, després d’adonar-se en quin terreny jugava, intentà aferrissadament escapolir-se de la desfeta, ja en els darrers temps de Ferran d’Antequera Aquest, a les Corts de Montblanc del 1413-14, no acceptà noves peticions que enfortien més encara la Generalitat Per la seva banda, Alfons el Magnànim, tan aviat com detectà el conflicte pactista —a les primeres Corts de Barcelona el 1416 se li va demanar, encara sense èxit, la creació d’un cos de mantenidors de les lleis de la…
Els insectes i la regulació dels ecosistemes humanitzats
Són molt nombrosos els elements que intervenen en la constitució i en la regulació dels ecosistemes intervinguts per l’home Entre aquests elements, els insectes ocupen una plaça no negligible, però això no fóra motiu suficient per a dedicar una atenció especial al tema, si no fos que, sovint, la baula entomològica no és curtcircuitable la seva desaparició, o exaltació, altera el sistema fins a fer-lo simplement inviable o teratològic En els ecosistemes humanitzats, en efecte, solen ésser els insectes l’element regulador, o descompensador, més típic, de manera que llur absència aboleix la…
opció dotal
Dret civil català
Institució per la qual en cas d’embargament dels béns del marit, la muller pot separar d’entre aquests els que estimi convenient i d’un valor proporcionat al dot i a l’escreix, amb dret de posseir-los, d’administrar-los i de fer seus els fruits, que haurà d’aplicar a l’aixecament de les càrregues matrimonials.
Té com a finalitat garantir a la muller la restitució del dot i ensems protegir els creditors del marit Té el seu origen en una pragmàtica de Jaume I del 1241, completada amb altres disposicions posteriors, i és encara vigent a Catalunya
taronger
Tarongers
© C.I.C-Moià
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 7 m d’alçària, de capçada arrodonida, de fulles el·líptiques agudes, amb el pecíol estretament alat, de flors blanques i oloroses, solitàries o en petits ramells, i de fruits (les taronges
) en hesperidi, globosos, de polpa dolça i sucosa, i de pela gruixuda, granelluda i de color ataronjat.
És oriünd de la Indoxina i el seu conreu, molt antic, és actualment estès a totes les regions de clima mediterrani El País Valencià n'és una de les principals zones productores del món Comprèn moltes cultivars Vol un clima sec i càlid, regs i sòl fèrtil
cicuta menor
cicuta menor
Ryan McMinds (CC BY 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, que fa prop d’1 m d’alçada, d’arrel grossa, amb buits, que desprèn una olor virosa, de tija robusta, tubulosa, estriada, de fulles dues o tres vegades pinnatisectes amb segments lanceolats estrets, serrats, flors blanques disposades en umbel·la gran, i fruits i aiguamolls de l’Europa central.
És altament metzinosa
tabac
Tabac
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o perennant, de la família de les solanàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de fulles fins de 50 cm de llarg, el·líptiques o amplament lanceolades, acuminades i sèssils o subsèssils, de flors de color de crema o rosa pàl·lid, amb la corol·la infundibuliforme, disposades en panícula, i de fruits en càpsula ovoide.
El tabac procedeix de l’Amèrica tropical, on ja era conegut pels indígenes Actualment és conreat a moltes regions tropicals i temperades
romegueró
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les rosàcies, perennifòlia, sarmentosa, de tiges decumbents, cilíndriques i amb agullons febles, de fulles ternades, peloses pel damunt i verdes pel dessota, amb els folíols irregularment serrats i sovint lobulats, de flors blanques, grosses, en inflorescències corimboses pauciflores, i de fruits en polidrupa, amb drupèoles poc nombroses, negres i pruïnoses.
Es fa en indrets humits, a tot Europa
baladre
Botànica
Jardineria
Arbust de la família de les apocinàcies, d’uns 2 a 4 m d’alçària, de fulles lanceolades, coriàcies, ternades, verdes tot l’any, flors roses (a vegades blanques o vermelles en les formes conreades), oloroses, molt abundants a l’estiu, disposades en corimbes terminals, i fruits en fol·licle, llargs, plens de llavors peludes, amb plomall.
És una planta mediterrània meridional, de llocs càlids, que abunda a les rambles de les costes ibèriques, al sud de l’Ebre i també a Eivissa baladrar més al nord, hom la troba molt sovint conreada als jardins, sobretot la varietat amb flor doble El baladre és susceptible de sofrir diversos tipus de poda, o d’empelt sobre peu alt, per a l’obtenció d’exemplars arboris És, però, sensible a les glaçades fortes i a l’atac de molts insectes Hom el multiplica amb esqueixos d’àpex de tija És una planta rica en glucòsids oleandrina, un isòmer de la digitalina, i d’altres, especialment actius, per la…
palissandre
Botànica
Tecnologia
Gènere que comprèn unes 100 espècies tropicals, de la família de les papilionàcies, d’arbres de fulles pinnaticompostes i de fruits indehiscents, de molts dels quals és aprofitada la fusta, de color vermell fosc o quasi negre, viada, compacta i de fibra gruixuda i uniforme, molt apreciada en la fabricació de mobles i d’objectes diversos.