Resultats de la cerca
Es mostren 6388 resultats
Ignasi Melé i Ferrer
Metge.
Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1886 Vinculat al moviment de la Renaixença, fou un assidu conferenciant de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques El 1892 s’establí a Tossa, on exercí Alhora, impulsà i dirigí excavacions arqueològiques, que permeteren de descobrir restes de la colònia romana Fundà 1915 el museu de Tossa i, més tard, el de Sant Feliu de Guíxols El 1927 publicà Una excursió a Tossa
Francesc Tudurí i de la Torre
Cristianisme
Pastor i escriptor evangèlic.
Iniciador del protestantisme a les Illes, fundà a Maó la Societat Evangèlica 1868, la qual s’uní a l’Església Evangèlica Espanyola 1871, però se'n separà 1874 Creà una escola pública i gratuïta per als infants A Palma obrí una llibreria, però no prosperà a causa dels inconvenients que hi trobà Publicà el Boletín de la Sociedad Evangélica Balear 1870 i El Recopilador Cristiano 1882, que tingueren poca durada
Ramon Cunill i Puig
Periodisme
Cristianisme
Eclesiàstic i periodista.
Doctor en teologia 1932, intervingué en la Federació de Joves Cristians Després del 1939 es dedicà al periodisme catòlic fundà i dirigí les revistes Apostolado Seglar 1952 i Pax , a Barcelona Fou un dels fundadors de la revista Gaceta Ilustrada 1960 i director d’ Historia y Vida 1967 i d’ Hoja Diocesana de Barcelona Publicà El apostolado de los laicos en los primeros tiempos de la Iglesia 1946
Albert Marco Zaurín

Albert Marco Zaurin
Esport general
Dirigent esportiu.
Llicenciat en educació física per l’INEFC i doctor en economia de l’esport, fou vicepresident de la Federació Catalana de Rugby 2009-11 i director del Consell Català de l’Esport 2011-12 Ocupà càrrecs de responsabilitat en diverses empreses relacionades amb el sector esportiu i fundà l’empresa de gestió d’equipaments esportius Illa Activa Presidí el fòrum d’esports Alumni UB i impartí classes en màsters i seminaris
Fèlix Batlló i Barrera
Industrial.
Fundà, juntament amb els seus germans Joan i Jacint, la fàbrica Batlló Germans, dedicada a la filatura i al teixit, que, amb els seus 2200 treballadors, fou una de les empreses tèxtils més grans i més modernes de l’època El 1876 la raó social canvià el nom per Batlló i Batlló, i funcionà fins el 1895 l’edifici, venut el 1906, acollí més tard la Universitat Industrial de Barcelona
Francesc de Paula Campà i Porta
Ginecòleg.
Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Madrid el 1862 Fou catedràtic d’obstetrícia de la Universitat de València 1872, de la facultat de la qual fou degà Presidí l’Ateneu Científic Literari i Artístic de València 1881-84/85 i fundà i dirigí durant dotze anys la Crónica Médica de Valencia El 1889 es traslladà a la facultat de medicina de Barcelona Publicà diversos manuals i tractats d’obstetrícia
Erik Pontoppidan
Cristianisme
Teòleg danès.
Per influx de P Jurien i altres teòlegs francesos, s’orientà vers el pietisme i l’introduí a les escoles daneses i noruegues amb els Commentarii al Catecisme de Luter 1737 Bisbe de Bergen 1747-59, fundà el primer seminari de Noruega i el Collegium Fredericianum De nou a Copenhaguen, s’oposà a la creixent llibertat de pensament És autor d’obres teològiques i d’història Annales ecclesiae danicae 1766
Ṭabaristān
Geografia històrica
Antiga regió de Pèrsia, corresponent a l’actual ostān de Māzandarān, al N de l’Iran.
Separada de la resta de Pèrsia per les serralades de l’Elburz, mantingué una gran autonomia respecte als àrabs segles VII-IX hom hi continuà l’antiga religió i s’hi parlava el pahlavi Fins i tot un oficial alida hi fundà la dinastia dels ziyarites segles X-XII, que pretengué de restaurar l’imperi sassànida, bé que només pogué mantenir-se autònoma respecte als samànides, els gaznèvides i els seljúcides
Lund
Ciutat
Ciutat del län d’Escània, Suècia.
Situada al NE de Malmö, és centre industrial, universitari i editorial Nucli important vers mitjan segle X i bisbat al segle XI, fou seu primada d’Escandinàvia 1163 El 1658 passà a Suècia, i Carles XI hi fundà la cèlebre universitat 1668 Té una gran catedral d’estil gòtic renà, força retocada al segle XIX Bisbat luterà, el 1947 s’hi reuní la primera assemblea de la Confederació Luterana Mundial
P’otr Arkad’evič Stolypin

P’otr Arkad’evič Stolypin
© Fototeca.cat
Història
Polític rus.
Dissolta la primera Duma i nomenat president del consell de ministres 1906 per Nicolau II, tingué una actuació política autoritària reprimí l’oposició, dissolgué la segona Duma 1907 i, mitjançant una nova llei electoral, aconseguí una Duma amb majoria conservadora Dugué a terme una reforma agrària 1911, accelerà la política de russificació de Finlàndia, impulsà la colonització de Sibèria i fundà nombroses escoles Fou assassinat per Dimitri Borgov, un doble agent