Resultats de la cerca
Es mostren 2006 resultats
Marc Recha i Batallé
Cinematografia
Director de cinema.
Vida S’inicià en el cinema de manera autodidacta Realitzà, des del 1984, catorze curts en súper-8 mm El 1988 dirigí El darrer instant , el seu primer curt en 35 mm, i l’any següent aconseguí una beca de la Generalitat de Catalunya que li permeté continuar el seu aprenentatge a París amb el cineasta Marcel Hanoun, figura per excellència del cinema independent A vint-i-un anys realitzà el primer llargmetratge, El cielo sube 1991-92, basat en l’obra Oceanografia del tedi d’Eugeni d’Ors, que fou seleccionat a més de quaranta festivals d’àmbit espanyol i internacional com Locarno i Venècia i…
Manoel de Oliveira

Manoel de Oliveira
© The European Independent Film Festival
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic portuguès, de nom complet Manoel Cândido Pinto de Oliveira.
S’inicià els anys vint com a actor de repartiment, i el 1931 dirigí la seva primera producció, el documental experimental Douro, Faina Fluvial El 1942 dirigí el primer llargmetratge, Aniki-Bobó 1942, sobre els infants del carrer, d’acusades coincidències amb el neorealisme que començava a gestar-se a Itàlia Mal vist per la dictadura salazarista, pràcticament suspengué la seva obra cinematogràfica durant tres dècades, en què visqué d’una explotació agrícola Els anys finals del règim reprengué la realització cinematogràfica amb una sèrie de drames sobre amors frustrats O Passado e o presente…
Galileu
Galileu, pintura de G. Sutermans (Galleria degli Uffizi, Florència)
© Fototeca.cat
Física
Nom amb què és conegut als Països Catalans Galileo Galilei.
Estudià medicina a Pisa, però el 1589 abandonà els estudis mèdics i acceptà una plaça de professor de matemàtiques a la mateixa universitat Les seves idees, contràries a la física aristotèlica com és el cas del principi d’inèrcia , i els seus experiments sobre mecànica velocitat de caiguda dels sòlids, moviment pendular, etc li ocasionaren tants de retrets dels seus compatriotes, que decidí d’abandonar la Toscana Refugiat a Venècia, explicà matemàtiques a la Universitat de Pàdua Assabentat de l’invent de la ullera de llarga vista, ell mateix en construí una i començà l’observació de l’espai…
Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt
Història
Governador de Catalunya (1404-18).
Fill de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona Destinat a la carrera eclesiàstica, estudià a la Universitat de Lleida i obtingué algunes dignitats La mort dels seus germans canvià d’aspecte la seva actuació Prengué part en l’expedició de Sícilia i fou fet presoner al setge de Castrogiovanni quan lluitava per alliberar el seu parent Berenguer Arnau II de Cervelló i de Queralt 1394 El rei Martí, del qual era camarlenc, li encarregà d’ajudar el seu pare al govern de Catalunya 1397 L’any següent l’envià com a ambaixador al papa i al rei de França, i després li féu tractar el matrimoni d’un fill…
Sebastià Junyent i Sans
Pintura
Pintor i crític d’art, net de Sebastià Junyent i Comes, organitzador dels famosos carnestoltes barcelonins.
Es formà a Llotja amb Antoni Caba, i exposà a la Sala Parés el 1889 havia ja guanyat una beca per a París 1888-92 Participà en les exposicions generals barcelonines dels anys 1894, 1896 i 1898 Casat el 1900, tornà a París, on fou el primer a rebre i orientar Picasso en el seu primer viatge Visità Venècia El 1903 feu l’exposició més ambiciosa Tornà a exposar el 1904 i el 1905 Aquest any la mort del seu fill gran li fou un trauma que ja no superà morí a l’Institut Frenopàtic de les Corts al cap de tres anys Home constantment inquiet, partí d’un realisme dins l’estil de l’escola d’Olot 1889…
Ignasi de Loiola
Cristianisme
Nom amb què és conegut Íñigo López de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús (jesuïta).
Fins el 1517 seguí la cort de Ferran II, llavors regent de Castella, al servei del comptador major del rei, Velázquez de Cuéllar En 1517-21 serví el seu parent, el duc de Nájera, virrei de Navarra Ferit durant el setge de Pamplona pels francesos 1521, fou traslladat a Loiola, on la lectura de llibres espirituals l’emmenà a anar en pelegrinatge a Terra Santa i a fer vida penitent A Montserrat vetllà les armes de cavaller espiritual la nit del 24 al 25 de març de 1522 Fins al febrer del 1523 restà a Manresa, on practicà i començà d’escriure els Exercicios espirituales , síntesi personal de les…
Karawanken

El castell de Bled a l'hivern amb la serralada de Karawanken al darrera
© Slovenian Tourist Board / Mirko Kunšič
Serralada
Serralada alpina que forma l’extrem oriental dels Alps, entre Caríntia (Àustria) i Eslovènia, i constitueix la prolongació dels Alps Càrnics (que separen Friül Venècia Júlia del Tirol austríac i de Caríntia).
Formada per materials calcaris, separa les valls del Drava i el Sava L’altura mitjana és d’uns 2000 m La travessa un túnel de 8 km, obert el 1909, que uneix Àustria amb Ljubljana i Trieste per ferrocarril Un segon túnel, acabat el 1991, uneix per carretera Àustria i Eslovènia
Marghera
Barri
Barri i port de Venècia, al sud de Mestre, d’una gran importància industrial, gràcies al port, construït el 1919, el qual disposa d’una gran xarxa de canals de gran navegació.
Això ha originat la creació d’un gran complex industrial, on sobresurten les indústries petroquímiques, el refinatge de petroli, la metallúrgia de l’alumini i el material refractari
Peloponès
Paisatge prop de Micenes, al Peloponès
© Fototeca.cat
Península
Península del S de Grècia.
La geografia Té una superfície de 15490 km 2 i és unida al continent per l’ istme de Corint , i emmarcada pels golfs de Patres i de Corint al N i per les mars Jònica W i Egea E Continuació de la serralada del Pindos, és una regió molt muntanyosa i de morfologia complexa en la qual abunden els mantells de corriment i els cavalcaments, amb materials calcaris i esquists cristallins El relleu, afectat per nombroses fractures, divideix el territori en compartiments, formats per l’alternança de massissos aïllats i depressions on s’obren nombroses conques interiors i planes L’Erimant 2224 m, al NW,…
Giovanni Pacini
Música
Compositor italià.
Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare, que era cantant, i els continuà al Conservatori de Bolonya amb S Mattei i L Marchesi, i després a Venècia amb B Furlanetto Començà a escriure obres escèniques de molt jove La primera, Annetta e Lucindo , s’estrenà el 1813 a Milà i marcà el començament d’una carrera que durà una cinquantena d’anys, durant els quals compongué més de noranta melodrames Assolí fama internacional i les seves òperes foren presentades a ciutats com Viena i París El 1835, arran del poc èxit de l’òpera Carlo di Borgogna , Pacini s’apartà de la composició d’obres…