Resultats de la cerca
Es mostren 22402 resultats
República Democràtica d’Alemanya
Geografia històrica
Nom que rebé entre 1949 i 1991 l’estat creat en el sector oriental d’Alemanya, a l’est de la línia marcada pels rius Oder i Neisse.
veta adherent
Indústria tèxtil
Sistema de subjecció consistent en dues tires de teixit diferent que s’enganxen per pressió i se separen per tracció. És coneguda amb el nom registrat de velcro
.
titolot
Ictiologia
Nom d’alguns peixos teleostis de la família dels macrúrids, de cos rodanxó del davant, tronc curt i cua molt allargada que es va aprimant cap al final.
Destaquen el titolot ver Trachyrhynchus scabrus , el titolot americà Coelorhynchus occa , el titolot blavós Nezumia sclerorhynchus , el titolot d’aleta serrada N aequalis i el titolot xato Coelorhynchus coelorhynchus
sobreposat
En determinades poblacions catalanes, nom que prenien cadascun dels dos caps d’un ofici o d’una confraria, anomenat també cònsol, prohom, majoral, caporal, majordom, clavari o prior.
gestió
Economia
Conjunt d’operacions administratives sobre certs béns, efectuades per una persona o unes quantes en nom de llurs propietaris i amb l’objecte d’obtenir-ne resultats beneficiosos.
De les variables sobre les quals cal actuar, hom assenyala la gestió d’estocs, tant de primeres matèries com de productes acabats, i la gestió pressupostària per a adequar el ritme de despeses al dels ingressos Quan en la gestió d’una empresa participen representants dels treballadors, hom parla, en un grau més o menys elevat, de cogestió El tractament informàtic dels problemes de gestió de qualsevol ésser periòdic batch processing , quan hom emmagatzema les dades temporalment i després les va tractant periòdicament en bloc, permanent on line processing , quan les dades són tractades a…
làstex
Indústria tèxtil
Nom comercial d’un fil elàstic obtingut per extrusió del làtex de cautxú natural i successiva coagulació i vulcanització, recobert amb una o més espirals de fil tèxtil.
Hom l’empra com a trinxa elàstica en diferents peces de vestir i per a fabricar teixits elàstics destinats a vestits de bany, cotilles, etc Actualment hom el substitueix per fils de poliuretà
kílim
Indústria tèxtil
Art
Nom pel qual és conegut un determinat tipus de catifa de dues cares produït a l’Àsia occidental (especialment a l’Anatòlia) pel procediment del tapís (baix lliç).
Es caracteritza pels seus dibuixos geomètrics
humanisme
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Nom amb què hom sol designar els moviments d’exaltació dels clàssics que s’han succeït, amb una certa periodicitat, des del començament del s. XVII fins avui.
Així, hom parla d’un humanisme alemany —punt de partença i impuls de la brillant filologia clàssica d’aquell país—, que, amb noms com els de Lessing, Schiller i Goethe, va des de la segona meitat del s XVIII fins als primers anys del s XIX Malgrat el valor universal atribuït al mot humanisme en aquests casos, el seu sentit depèn d’una consideració sincrònica més que d’una visió diacrònica Als Països Catalans, l’interès pels clàssics i el conreu de les humanitats no recobrà la seva esplendor fins a la darreria del s XIX i els primers anys del XX amb la irrupció del Noucentisme i, posteriorment…
Francesc Macià i Ambert
Història
Política
Literatura catalana
Polític austriacista i guerriller, un dels dirigents militars i polítics més populars de la guerra contra Felip V de Castella, conegut amb el nom de Bac de Roda.
Pertanyia a la petita noblesa propietària rural vigatana Fou un dels vuit personatges que, amb la seva signatura, donaren a Domènec Perera i a Antoni de Peguera el caràcter de delegats oficials de Catalunya per a signar el pacte de Gènova 1705 amb les potències aliades Durant la guerra, fustigà les guarnicions i l’exèrcit borbònic a la plana de Vic i al Lluçanès, participà en la defensa de Montjuïc 1705 i en la de Barcelona d’uns quants anys després, com a coronel de fusellers El 1710, com a membre del senat, fou destinat a la plana de Vic per mobilitzar noves milícies voluntàries Abandonada…
,
novenet
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana d’argent, apareguda al segle XVIII, que tenia un valor de mig ral i una equivalència amb nou diners, fet del qual li vingué el nom.