Resultats de la cerca
Es mostren 16978 resultats
l’Alzina d’Alinyà

Sant Bernabé de l’Alzina (Fígols d’Organyà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), situat a 1 365 m d’altitud, en un coster sota el serrat del Prat de l’Anca, a la dreta de la riera de l’Alzina, vora el camí d’Alinyà a la vall de la Vansa.
La carretera que hi duu passa la riera de l’Alzina per un pont de pedra d’un sol ull Hi ha l’església de Sant Bernabé, sufragània d’Alinyà, romànica i modificada L’absis, semicircular, és ornamentat exteriorment amb lesenes i arcuacions el presbiteri és cobert amb volta de canó i la resta de la nau amb volta de llunetes, posterior Hom fa la festa major per la Mare de Déu d’Agost
serra Gelada
Serra
Alineació muntanyosa (432 m alt.) de la Marina Baixa (entre els municipis de l’Alfàs i Benidorm), banc que roman d’un anticlinal enfonsat a la mar; forma una llarga costa espadada entre les puntes de l’Escaleta i de la Bombarda, anomenada penyes d'Arabí
.
Claverol
Poble
Poble (768 m alt.) del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), situat a un quilòmetre de la riba esquerra de la Noguera, dalt el turó que coronava l’antic castell de Claverol, del qual resta una torre cilíndrica; la parròquia és dedicada a sant Cristòfol.
Fins el 1969 donà nom a un municipi que comprenia, a més, el Pont de Claverol, cap del municipi, Sossís i Sant Martí de Canals
Jusseu
Poble
Poble (778 m alt) del antic municipi de Torres del Bisbe i Jusseu (Ribagorça), situat al cim d’un serrat que domina per l’esquerra el barranc de la Ribera, al peu de les ruïnes de l’antic castell de Jusseu, que fou dels ducs de Medinaceli.
L’església parroquial és dedicada a sant Julià Formà municipi independent fins el 1969 L’antic terme comprenia, a més, les caseries de Mas de Balon, Suferri i la Tosquilla
port d’Era Horqueta
Depressió (2 498 m alt.) de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran (vall de l’Unhòla, dins el terme de Salardú) de la comarca occitana de Coserans, entre el pic de Comenge (2 570 m) i el de serra Alta (2 705 m).
pota de gat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, dioica, de 5 a 25 cm d’alt, atofada, de fulles amb el revers blanc i densament tomentós, les basals espatulades i les caulinars lanceolades o linears, i de capítols blancs o rosats, aplegats en petits corimbes.
Es fa en pastures, rasos i roquissars de l’alta muntanya Els capítols són emprats en medicina popular contra la tos i certes malalties del fetge
pomera salvatge

Fulles i fruit de la pomera salvatge
Peter O'Connor aka anemoneprojectors (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Petit arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 2 a 10 m d’alt, més o menys espinós, de fulles ovals crenades, de flors blanques o rosades, disposades en umbel·les, i de fruits en pom, de 2 a 3 cm de diàmetre, acerbs o dolcencs.
Es fa en boscs i matolls, a una gran part d’Europa
Ceuró

Església parroquial de Sant Julià, a Ceuró
© Fototeca.cat
Poble
Poble (610 m alt.) del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), a l’esquerra de la riera Salada, al voltant de l’església parroquial de Sant Julià, romànica, del segle XI, i de les restes del castell de Ceuró, que pertangué a l’església de Solsona.
De la parròquia depèn el santuari de Savila Al segle XIX formà amb Pampe el municipi de Ceuró i Pampe
Castellciutat

Vista aèria de la vila de Castellciutat
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), que ocupa un turó que domina la riba dreta de la Valira, bé que l’eixample modern s’estén al llarg de la carretera de Lleida a Puigcerdà fins a formar pràcticament un barri de la Seu.
Als turons que s’alcen als extrems de la població hi ha dues grans fortaleses la ciutadella de Castellciutat construïda damunt l’antiga torre Blanca en forma de dos migs baluards amb llurs costats flanquejats per una torre hexagonal i el castell de Castellciutat esmentat ja el 1064 com a puig d’Urgell, amb cinc baluards de la Trobada, del Cup, de Sant Esteve, de Sant Ermengol i de Sant Isidre, que fou refet el 1751, el qual té com a avantguarda la torre de Solsona dita la Torreta Les dues fortaleses foren escenaris d’importants fets d’armes durant la Tercera Guerra Carlina les…
la Cassanya
Veïnat
Veïnat del municipi de Sautó (Conflent), a l’esquerra de la Tet, damunt la qual hi ha la central hidroelèctrica de la Cassanya, amb un salt de 432 m alt, una potència instal·lada de 12 milions de kW i una producció mitjana de 36 milions de kWh.