Resultats de la cerca
Es mostren 16978 resultats
olivera
olivera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli, de la família de les oleàcies, de 5 a 12 m d’alt, de soca i tronc gruixuts, de fulles lanceolades, rígides i enteres, de flors blanques i petites, agrupades en ramells axil·lars, i de fruits en drupa el·lipsoidal, primerament verds i finalment negres.
Els fruits, les olives , són comestibles i proporcionen un excellent oli de cuina La fusta és molt apreciada en la fabricació de mobles i d’estris diversos És un arbre molt conreat a la regió mediterrània, d’on és oriünd Detall de branca d'olivera amb fruits © MC L’olivera com a símbol de la pau té origen en el colom que tornà a l’arca de Noè portant-ne un branquilló Pintat sovint en sepulcres cristians primitius, és símbol de la pau eterna Els pobles mediterranis li han atribuït sempre un valor religiós creada per Atena, amb les seves branques foren coronats els guanyadors dels Jocs Olímpics…
Los Castillejos
Militar
Campament de la tercera zona de la Instrucción Militar Escala Complemento (milícies universitàries) de l’exèrcit espanyol, establert des del 1950 a les muntanyes de Prades (a 952 m alt.), dins el terme municipal d’Arbolí (Priorat), entre la Mussara, el mas dels Frares i Gallicant.
pessiganassos
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, recoberta de pèls blancs i aspres, de tiges erectes de 30 a 100 cm d’alt, de fulles oposades, gruixudes, ovades i agudes, de flors blanques o purpúries, llargament pedicel·lades en una inflorescència pauciflora, i de fruits capsulars.
És una planta de jardí oriünda del sud-est d’Europa
pebrotera
Pebrotera
AfroBrazilian (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, de 40 a 100 cm d’alt, de fulles ovades o àmpliament lanceolades, enteres, de flors blanques, solitàries, rotàcies o quinquelobulades, i de fruits comestibles, els pebrots, en baia buida, grossos i de color vermell un cop madurs.
Procedeix de l’Amèrica tropical i és conreada en una gran part del món Comprèn nombroses culti-vars, moltes de les quals, com el bitxo, fan fruits emprats com a condiment És plantada en hortes vol sòls adobats i no tolera els freds
eriçó
Eriçó
© Xevi Varela
Botànica
Petit arbust molt espinós, de la família de les papilionàcies, que forma coixins de 10 a 30 cm d’alt, amb fulles petites, simples o trifoliolades, amb flors de calze inflat i corol·la blava, en grups d’1 a 3, i amb llegums dehiscents estretament oblongs.
És calcícola i creix preferentment en carenes i llocs ventosos, a les muntanyes de l’est i el sud de la península Ibèrica
sucòvia
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, glabra, de 20 a 70 cm d’alt, de fulles pinnatisectes, amb els segments dentats o pinnatífids, de flors grogues, en raïm, i de fruits en silícula, eriçats d’agullons, amb dues llavors i amb un rostre estilar.
Es fa sobretot en cingleres, a certes contrades litorals de la regió mediterrània occidental
safrà
fototeca.cat
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del segle X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al segle XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa Coloma de Queralt…
ricí
Llavors de ricí
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Arbust de la família de les euforbiàcies, de fins a 4 m d’alt, de fulles grosses, alternes i palmatipartides, de flors unisexuals agrupades en panícula, les femenines a la part superior i les masculines a la inferior, i de fruits secs dehiscents, grossos i puats.
Oriünd de l’Àfrica tropical, s’ha naturalitzat als països mediterranis És conreat per les llavors, que forneixen l’ oli de ricí , de propietats purgants Ricí Detall d’una fulla i d’una inflorescència © Fototecacat
malvesc
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les plumbaginàcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles rudes, les inferiors peciolades i oblongues i les superiors sèssils, estretes i auriculades, de flors violetes, amb la corol·la infundibuliforme i quinquelobulada, i de fruits secs de dehiscència valvar.
Creix en vores de camps i camins, en abocadors i en altres llocs secs, al sud d’Europa Té un ús oficinal, com a rubefaent i vesicant, i contra la tinya i la ronya
efecte Kirlian
Fotografia
Tècnica fotogràfica inventada per l’enginyer soviètic Sem’on Kirlian, que consisteix en la col·locació de l’objecte a fotografiar en el si d’un camp elèctric d’alt voltatge, de manera que apareix una mena de corona o aurèola al llarg del perfil de l’objecte.
Aquest efecte és especialment palès en els éssers vius la qual cosa ha fet que hom l’impliqués en la parapsicologia, per tal com evidenciaria l' aura descrita pels espiritistes i hom n'estudia les aplicacions tecnològiques, com la detecció d’esquerdes als metalls, bé que, físicament, l’efecte no ha estat encara suficientment explicat