Resultats de la cerca
Es mostren 1337 resultats
Ram Mohan Roy
Història
Fundador del Brāhmo-samāj
.
De família bramànica, treballà de jove en contacte amb cristians, contacte que li suggerí una reforma de l’hinduisme en sentit universalista Coneixedor dels texts sagrats originals sànscrits, perses, àrabs, hebreus, grecs i llatins, publicà diverses obres religioses i traduí al bengalí els Upanishad 1814 i els Evangelis 1820 Contribuí a la prohibició de l’autocremació de les vídues 1832
Folke Bernadotte af Wisborg

Asseguts a la taula del Consell de les Nacions Unides, d’esquerra a dreta: Trygve Lie, secretari general de les Nacions Unides; Folke Bernadotte; i Dmitry Z. Manuilsky (Ucraïna), president del Consell de Seguretat (1948)
© UN Photo
Història
Comte de Wisborg.
Diplomàtic suec, fill del príncep Oscar Bernadotte i net del rei Oscar II de Suècia Fou president de la Creu Roja de Suècia i un membre destacat d’aquesta organització durant la Segona Guerra Mundial Presentà als aliats l’oferta de capitulació nazi 1945 Delegat per l’ONU a Palestina 1948, per tal de mitjançar entre israelians i àrabs, morí assassinat pels sionistes
Teòfil
Història
Emperador d’Orient (829-842).
Fill i successor de Miquel II amb qui coregnà des del 821 i de Tecla, continuà la seva política iconoclàstica Lluità contra els àrabs de la Cilícia i Mesopotàmia i obtingué una treva 841 Administrador prudent, intentà de formar una lliga contra els abbàssides En morir, i sota la regència de la seva muller Teodora, fou succeït per llur fill Miquel III
Sogdiana
Província
Antiga província de l’imperi Persa, a l’Àsia central, compresa entre el Syrdarja i l’Amudarja, frontera natural amb la Bactriana i la Margiana.
A les seves valls orientals, molt fèrtils, creixeren nombroses ciutats, entre les quals sobresortia Maracanda actual Samarcanda Hom hi parlava el sogdià Sotmesa per Cir II de Pèrsia segle VI aC, fou conquerida per Alexandre el Gran Després passà successivament a mans dels selèucides, dels reis de Bactriana, dels parts, novament dels perses, dels àrabs segles VII-VIII i, finalment, dels turcs
Santarém
Ciutat
Capital del districte homònim, al Ribatejo, Portugal.
Situada a l’esquerra del Tejo, és centre comercial i té indústries tèxtils Denominada Praesidium Julium pels romans, canvià sovint de dominadors a l’edat mitjana, fins que el 1147 Alfons I la conquerí dels àrabs per a Portugal Té, entre altres edificis remarcables, les esglésies gòtiques de São João d’Alporão avui museu arqueològic, de Graça, i la barroca dels jesuïtes 1676
eslau | eslava
Història
Esclau al servei dels àrabs del califat de Còrdova, a partir d’‘Abd-al-Raḥmān III.
Exercien la milícia, oficis de palau i àdhuc càrrecs lucratius N'hi hagué d’origen català
Al-Andalus

Evolució territorial d’Al-Andalus
© fototeca.cat
Història
Territori de la península Ibèrica incorporat al món islàmic entre els s. VIII i XV.
El terme àrab Al-Andalus , potser relacionat amb un hipotètic Vandalicia , nom donat pels vàndals a la Bètica, és el que utilitzaven els escriptors àrabs medievals per a referir-se al territori de la península Ibèrica sotmès al domini musulmà Aquest ús degué ésser contemporani de l’inici de la conquesta apareix ja en un dinar bilingüe llatí i àrab encunyat l’any 716 El territori que designa no és sempre el mateix, puix que a mesura que la conquesta cristiana progressava designà només la zona encara dominada per l’islam, i acabà designant únicament el regne de Granada La conquesta…
tang
Història
Membre de la dinastia imperial xinesa, que regnà del 618 al 907.
Els seus membres estengueren novament la sobirania xinesa sobre gran part de l’Àsia central i Corea i estimularen la producció i el comerç interior i exterior Hi hagué una florida del confucianisme, i les lletres conegueren l’època d’or A la fi del s VIII s’inicià ja llur davallada, pressionada la Xina pels àrabs del Turquestan, els tibetans i els uigurs
Canosa de Pulla
Ciutat
Ciutat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia, situada a la dreta del riu Ofanto, l’antic Aufidi
.
Correspon a l’antiga Canisium fundada pels grecs esdevingué romana el 318 aC Fou un important centre llaner i de fabricació de ceràmica Seu d’un arquebisbat sota els bizantins Destruïda pels àrabs, fou reconstruïda pels normands Conserva restes d’època romana amfiteatre, arc de Trajà i del castell medieval La catedral, romànica, del s XI, té adossat un mausoleu de marbre de Boemond
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina