Resultats de la cerca

Aplicà mètodes propis a la interpretació del violí i desenvolupà una tècnica superior a l’habitual al seu temps, fins al punt que fou dit que tenia dots sobrenaturals per un pacte amb el diable Actuà per tot Europa i assolí èxits assenyalats amb peces pròpies i variacions sobre temes d’òpera Rossini, Mozart Deixà també concerts per a violí i orquestra, alguns merament en forma d’esbós a més dels dos que deixà complets, hom n'ha reconstruïts quatre També deixà 24 capricis per a violí i diverses sonates

Estudià a Barcelona Cantà sarsuela a Madrid i el 1964 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona El 1965 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, i el 1967 el Concurs per a Veus Verdianes de Busetto Des d’aleshores assolí èxits en òperes com Lucia di Lammermoor i Poliuto , de Donizetti Actuà en importants teatres com l’Scala de Milà, l’Òpera de Viena o el Metropolitan de Nova York, i intervingué sovint en les temporades del Teatre de la Zarzuela i del Liceu Enregistrà diverses òperes i sarsueles

Ascendit a general, lluità amb les tropes de Felip IV a Perpinyà i en morir el lloctinent, duc de Cardona, fou nomenat governador general militar de Perpinyà 1640 Intentà d’apoderar-se d’Illa, però fracassà Incorporat a l’exèrcit del marquès de Los Vélez, participà en el setge de Barcelona i el substituí durant el combat en el comandament de les forces Passà a Portugal després de la derrota castellana a Montjuïc En 1648-50 fou capità general de la part de Catalunya ocupada per Felip IV, on assolí alguns èxits sobre els francesos

L’elegància de les seves realitzacions i un humanisme típicament burgès, dels quals la formació teatral i el decorativisme foren els principals instruments, el converteixen en el millor exemple del cinema britànic en la cruïlla entre el victorianisme i les generacions de postguerra El seu primer film, Shooting Stars 1927, anà seguit dels èxits A Cottage at Dartmoor 1929, Tell England 1930 i Pigmalion 1938 Durant la guerra contribuí a l’esforç patriòtic del seu poble, i el 1945 donà la seva millor obra, The Way to the Stars

S’inicià el 1994 i el 1996 guanyà el Campionat d’Espanya individual, que revalidà el 1997 Aquell mateix any fou sisè en el Mundial Posteriorment s’orientà cap als trios i, fent equip amb Noemí Irurtia i Jordi Becerril, aconseguí els èxits més importants En Campionats del Món fou subcampió 2000, 2001 i medalla de bronze 2002, i en els d’Europa de la FISAF fou subcampió 2001 i medalla de bronze 2000, 2002 Amb els mateixos companys també guanyà el Campionat d’Espanya 2000, 2001 i el de Catalunya 2000

Fundat el 1984, és un dels primers clubs d’esquaix de Catalunya El 1986 guanyà la segona Lliga Catalana d’esquaix amb un equip entrenat per Joan Guergué Participà en alguna edició del Campionat d’Espanya d’esquaix i diversos jugadors aconseguiren èxits en competicions catalanes, com Xavi i Jordi Hernández, Josep Dénia, Ignasi Pérez o Seti Herrero, guanyador de la prova d’esquaix del Campionat del Món de Bombers 2008 Organitza l’Obert Català Squash Marconi i, el 2009, acollí el Campionat de Catalunya d’esquaix per equips

Internacional absoluta des dels setze anys, fou considerada una de les millors jugadores del món gràcies als èxits aconseguits amb la selecció peruana, de la qual fou capitana i amb la qual assolí un subcampionat al Mundial 1982 i disputà els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 i Los Angeles 1984 El 1984 fitxà per l’Espanyol-Cornellà, on aconseguí dues Lligues 1985, 1986 i tres Copes de la Reina 1984, 1985, 1986 Nacionalitzada espanyola el 1984, es convertí en la primera jugadora professional del club Es retirà acabada la temporada 1992-93

Es formà al Club Natació Kallípolis Juntament amb la seva germana Andrea , sota la direcció tècnica d’Anna Tarrés, participà en molts dels èxits de la selecció espanyola en la primera dècada del segle XXI Entre el 2002 i el 2007, competí en les proves en equip i combinada combo i guanyà dues medalles de plata 2006 i una de bronze 2002 en els Campionats d’Europa, i una plata 2007 i tres bronzes 2005, 2007 en els Campionats del Món Fou olímpica als Jocs d’Atenes 2004

S’inicià a l’Institut Guttmann de Barcelona, practicant atletisme, tennis de taula i escacs, i obtingué nombrosos èxits en la modalitat d’eslàlom amb cadira de rodes, com l’or i la plata en els Campionats del Món i la de plata en els Jocs Paralímpics de Toronto 1976, en la classe T42 Posteriorment, es passà al bàsquet, on fou 94 vegades internacional amb la selecció espanyola, de la qual arribà a ser el capità, i disputà els Jocs Paralímpics de Toronto 1976, Arnhem 1980 i Barcelona 1992, després dels quals es retirà

Fundat el 1992, nasqué com una derivació de l’Agrupació Esportiva Hoquei Club Salt, que havia començat les seves activitats el 1988 Centrat especialment en les categories de formació, els seus millors èxits arribaren amb l’equip sènior femení que durant quatre temporades estigué entre l’elit La temporada 2002-03 fou subcampió de la Lliga Catalana de primera divisió –encara no existia l’OK Lliga femenina–, guanyà la Copa Catalunya i es proclamà campió d’Espanya La portera Raquel Mallén, Tània Pardo i Cristina Barceló foren internacionals amb la selecció espanyola