Resultats de la cerca
Es mostren 563 resultats
Juan Ramírez de Arellano y Manrique de Lara
Història
Militar
Militar castellà.
Comte d’Aguilar, marquès consort d’Hinojosa i comanador de l’orde de Sant Jaume a Aledo i Torana El 1640 formà part de l’exèrcit castellà que entrà a Catalunya Lluità contra els catalans en esclatar la guerra dels Segadors, i en 1641-42 fou lloctinent de Felip IV de Castella a la zona ocupada de Catalunya Installat a Tarragona, féu incursions i s’apoderà d’Alcover desembre del 1641 i de Reus gener del 1642 assaltà el Vendrell i el 1643 formà part de l’expedició contra Miravet Ribera d’Ebre, on fou completament derrotat
la Balanguera
Folklore
Dansa i ball
Música
Nom que havia estat donat a Mallorca a la Bolangera, personatge popular femení, conservat en la denominació d’un ball rodó infantil, cantat, de ritme molt mogut: el ball de la Balanguera.
Joan Alcover , en el seu poema La Balanguera, transformà el personatge de la cançó mallorquina en una mena de parca que fila el fil de la vida Amadeu Vives musicà aquest poema, que glossava els dos primers versos de la cançó, i que esdevingué, a partir de les interpretacions de l’Orfeó Català i d’Emili Vendrell, una cançó popular a tots els Països Catalans Identificat el personatge amb la pàtria, aquest cant ha estat adoptat com a himne patriòtic en moments que no ha estat possible de cantar-ne de més explícits El 1996 fou declarat himne oficial de Mallorca
Ciencias y Artes Museo Balear de Historia y Literatura
Publicacions periòdiques
Publicació quinzenal apareguda a Palma, Mallorca, el 1875 com a continuació de la Ciencias y Artes Revista Balear de Literatura
. Dirigit per Josep Lluís Pons i Gallarza, n’era secretari de redacció Mateu Obrador i Bennàssar.
Redactat en castellà, però amb nombroses collaboracions en català, i volgudament allunyat de temes polítics i religiosos, incloïa sobretot treballs literaris o sobre literatura El 1877 deixà de publicar-se i donà pas a una Biblioteca Balear posteriorment aparegué de nou, del 1884 al 1888 Hi collaboraren molts dels escriptors mallorquins del moment Taronjí, Mdels SOliver, Costa i Llobera, JRosselló, Joan Alcover i, especialment, Josep MQuadrado Entre els articles importants publicats hom pot destacar les interessants Observaciones generales sobre la lengua materna 1866 i…
Francesc Grau
Escultura
Escultor, fill de Joan Grau, amb qui col·laborà sovint.
Amb Domènec Rovira el Jove féu el gran retaule d’Alcover 1676, desaparegut, i construí el nou sepulcre de Sant Oleguer per a la catedral de Barcelona 1678-97 Amb el mateix Rovira féu el retaule i els sepulcres de la capella de la Concepció de la seu de Tarragona 1682, traçat tot per fra Josep de la Concepció Hom li ha atribuït també el sagrari posterior de l’altar major de la seu de Tarragona i el retaule de Sant Pere Nolasc de la de Barcelona 1688 El seu barroquisme es caracteritza per una gran elegància i una gran agilitat
Lluís Ripoll i Arbós
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Escriptor i editor.
És autor de nombrosos opuscles de divulgació d’història, etnografia i art de Mallorca i d’articles publicats en la premsa mallorquina El 1949 es feu càrrec de la impremta Mossèn Alcover Com a editor cal destacar la seva collecció de fullets Panorama Balear , les reproduccions de premsa L’Ignorància , La Roqueta i d’obres d’història de Mallorca del segle XIX Cronicon Mayoricense de Campaner i llibres de folklore, cuina i història mallorquina Llibre de cuina mallorquina 1973, Nuestras costumbres Mallorca, Menorca, Ibiza, Formentera y Cabrera 1980, Baleares y sus pintores 1836-…
Ignacio Rubio y Cambronero
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver.
Fill de l’arqueòleg Manuel Rubio y Borrás Doctor en filosofia i lletres, fou arxiver general de la Diputació de Barcelona, director de la Biblioteca Universitària i professor de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i de l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, on fou alcalde 1928-30 Publicà treballs de biblioteconomia i paleografia i llibres de divulgació Sobresurten La Generalitat de Catalunya 1920, La Deputació del General de Catalunya en los siglos XV y XVI 1950 i El palacio de la Excelentísima Diputación Provincial de Barcelona 1952 Aportà material de documentació per al Diccionari…
Gràcia
Advocació mariana que s’introduí arreu d’Europa a la fi del s XIV, per influència dels estudis escolàstics sobre la gràcia.
Als Països Catalans, a partir d’aquell moment, molts altars marians de les parròquies es digueren de Santa Maria de Gràcia o de les Dones —pel fet d’anar a cura d’elles l’administració— Són molts els santuaris, els convents, les parròquies i els altars que li són dedicats a Llucmajor Mallorca, la Ral Ripollès, Orís Osona, Lloret de Mar Selva, Santa Margarida de Montbui Anoia, Barcelona, Vila-real Plana Baixa, Maó Menorca, Sitges Garraf, Alcover Alt Camp, Biar Alcoià, Cinctorres Ports, l’Escala Alt Empordà, Santa Susanna Maresme, etc La Mare de Déu és representada sovint sense el…
Josep Antoni Grimalt Gomila
Literatura catalana
Filòleg.
Llicenciat en dret 1960 a la universitat de Madrid i en filologia romànica-hispànica 1971 a la Universitat de Barcelona Doctorat 1975 amb la tesi Classificació de les rondalles de Mossèn Alcover , és 2002 catedràtic de la Universitat de les Illes Balears Ha tingut cura de l’edició en tres volums de les obres completes de Llorenç Villalonga 1988, 1993 i 1998 i de l’edició crítica de l’ Aplec de Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó , també en tres volums 1996, 1998 i 2001, en collaboració amb Jaume Guiscafré Danús És autor de la novella Història d’una dama i un lloro 1965, i…
Miquel Cardell i Santandreu
Literatura
Poeta i periodista.
Llicenciat en ciències de la informació 1982 Collabora habitualment en diversos mitjans de comunicació i ha dirigit i presentat programes de divulgació cultural a la ràdio És autor dels llibres de poesia Elegia de Grumers 1978, Magazine 1983, Instamàtic 1990, Tebeo 1992, Material de calendari 1993, Sota la volta de ferro 2000, Les terrasses d’Avalon 2008, premi Cavall Verd-Josep Maria Llompart 2009 i Les barques de la boira 2011, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia en català, als quals s’han d’afegir diversos recopilatoris i el CD Tres suites i escaig 1999, en què l’…
,
Rubines
Història
Antiga alqueria islàmica del municipi de Binissalem (Mallorca), que en el repartiment restà dins la porció del vescomte de Bearn.
Jaume I hi creà la parròquia de Santa Maria, però el 1300 Jaume II de Mallorca fundà la vila de Binissalem, damunt la veïna alqueria d’aquest nom, a la qual traslladà la parròquia el 1370 la casa rectoral, el 1406, encara que el nom de Rubines per a la vila es mantingué fins a mitjan s XVI Una imatge de la Mare de Déu de Rubines —sense tradició antiga— fou encomanada el 1964 al pintor Pau Lluís Fornés pel poeta Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella per al seu oratori de Can Gilabert, per a la qual escriví uns goigs Jaume Vidal i Alcover, que musicà Guillem Llabrés i Torrens
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina