Resultats de la cerca

Dominicà 1796, fou destinat al convent de Puigcerdà, del qual fou el darrer prior Durant la guerra del Francès actuà amb els miquelets de la Cerdanya i amb el sometent general per a la defensa de Girona Després de l’exclaustració 1836 es traslladà a França, i més tard, a Andorra, on fou vicari d’Anyós i escriví una Relació sobre la Vall d’Andorra 1838, publicada a Tolosa de Llenguadoc amb un breu pròleg autobiogràfic Collaborà en el Diccionario geográfico universal 1830, dirigit per Antoni Bergnes de las Casas i, amb el pseudònim de Lo Peripatètic Solitari , un Compendi d’història d’Espanya…

Llicenciat en filosofia i lletres en la secció d’història i especialitat d’arqueologia per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, d’ençà l’any 2008 és director de l’Entitat Autònoma Museus d’Arqueologia de Catalunya Anteriorment havia estat coordinador de les àrees de Recerca Històrica i de Museus i Monuments del Ministeri de Cultura del Govern d’Andorra És membre del consell consultiu del Consell Internacional de Museus i del Comitè Internacional de Museus d’Història i Arqueologia Ha estat president del comitè andorrà del Consell Internacional de Museus 1885-99 i representant…

Fill d’ Andreu Claret i Casadessús  Fou deixeble de Joan Massià, Gonçal Comellas, Enric Casals i León Ara Collaborà amb Narciso Yepes i Maurice Gendron Ha estat guardonat en diversos concursos estrangers premi Tenuto de Brusselles i nacionals Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona Des del 1979 forma un duo amb el pianista Josep M Escribano Fou membre fundador del Quartet Ciutat de Barcelona i del Quartet Numen, i ha dirigit l’Orquestra Nacional d’Andorra, de la qual és concertino des del 1993 Uns quants anys després collaborà en la gira francesa dels Solistes de Tòquio Ha exercit una…

Diplomada en magisteri per l’Escola Blanquerna de Barcelona 1980 i llicenciada en filologia catalana pe la Universitat de Barcelona 1983, inicialment es dedicà a la docència fou professora d’educació secundària 1983-90 i d’adults 1991-94 Dins del Ministeri d’Educació, fou directora de Formació Professional 1994-98 i del Centre de Formació per a Aprenents 1997-98 A partir d’aquest any, emprengué una trajectòria institucional, inicialment vinculada al Ministeri d’Afers Exteriors, com a ministra plenipotenciària a les Nacions Unides 1998-2002, ambaixadora a Suècia 1999-2005, a Noruega i a…

Es té constància de la casa de la vall d’Àneu, a Esterri d’Àneu, que fou destruïda per un incendi al començament del segle XVI La casa de la vall d’Andorra, a Andorra la Vella, fou la seu del Consell General entre el 1702 i el març del 2011, moment en què entrà en funcionament el nou edifici del Consell General adjunt a l’edifici històric És una casa fortificada del 1580, de construcció massissa, de tres plantes, amb diferents elements de defensa, com la torre a l’angle esquerre Els espais interiors es distribueixen en tres crugies i, entre altres estances, hi ha la sala dels Illustres, l’…

Cursà llatí, teologia i filosofia al seminari conciliar de Barcelona, i fou ordenat diaca Posteriorment es llicencià en història contemporània i moderna per la Universitat de Saragossa 1963 i en dret per la Universitat de Barcelona 1976 Es dedicà a l’ensenyament 1968-72 i posteriorment ocupà diversos càrrecs a l’administració pública d’Andorra secretari de la Sindicatura General 1973-81 amb el síndic Julià Reig, secretari general del Govern andorrà 1981-84 encapçalat per Òscar Ribas i ambaixador plenipotenciari del Principat al Vaticà 2005-10 Fou també professor de dret mercantil i filosofia…

Periodista literari amb obres com Cròniques d’avui i de demà 1974, Primera història d’Andorra 1989, Viatge al passat 1990 i Viure i escriure a Andorra 1996, collaborà en diversos mitjans de comunicació Poble Andorrà , Les Valls d’Andorra , Avui , La Mañana En castellà, publicà, entre d’altres, Yo y mi perro 1947, Hacia la vida 1953 i La cita con el ángel 1973 També publicà les narracions  Els camins de la por 1971 i  Els dies sense demà 1977 Líric i imaginatiu, en poesia publicà Els anys, els dies i les hores 1952, La línia d’Apollo l’Evangeli segons un home que viatjava a peu 1976, Terres…

Deixeble d’Enric Morera i de Déodat de Séverae, fundà amb aquest el Cor català de Perpinyà i diverses corals occitanes Participà en els Fets de Prats de Molló 1926 Tornà a Barcelona i hi fundà la coral Els Cent Homes Fou elegit diputat per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 i fou director general de radiodifusió de Catalunya 1936-39 Exiliat a Andorra, participà en programes en català de Ràdio Andorra Publicà La batalla de Prats de Molló 1930 i Glossari andorrà 1966 i harmonitzà cançons populars occitanes Fundà Els Cors Andorrans

Vida i obra Fill d’una família de masovers del Maresme, cursà els estudis primaris al Seminari de Barcelona i els secundaris a l’Institut de Mataró Durant la guerra civil fundà el Comitè de la Salut Pública de Dosrius i Canyamars A la postguerra mantingué una abundant correspondència amb els membres de la Generalitat a l’exili i fou un actiu membre de la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Andorra el 1956, on impulsà els pessebres vivents d’Engordany i també estudià la història medieval d’Andorra, la Seu d’Urgell i Puigcerdà De la seva bibliografia històrica cal…

Vida Es formà musicalment a Barcelona amb Enric Morera, i estudià també amb Déodat de Séverac, amb qui creà el Cor Català de Perpinyà Després de diverses activitats en terres occitanes, tornà a Barcelona, on la seva presència fou habitual en les sessions de l’Associació Obrera de Concerts Dirigí l’Orquestra Filharmònica de Barcelona, fundada per ell mateix el 1935 i que a partir del 1937 fou coneguda pel nom d’Orquestra Simfònica Catalana, amb la qual actuà fins el final de la Guerra Civil Espanyola La seva carrera política amb Esquerra Republicana de Catalunya el dugué a ser escollit diputat…