Resultats de la cerca

Membre del Gimnàs Blume, l’any 1954 aconseguí la medalla de plata en l’exercici de terra del Campionat de Catalunya i fou inclòs a la selecció catalana A per al Campionat d’Espanya Aconseguí la tercera plaça general del Campionat de Catalunya, guanyant la plata en poltre amb arcs i el bronze en mans lliures, paralleles, salt de poltre i barra fixa 1955 També fou medalla de bronze en barra fixa al Campionat d’Espanya Competí en una època de domini aclaparador de Joaquim Blume, amb el qual compartí equip en festivals i exhibicions Durant la dècada de 1960 fou secretari de la Federació Catalana…

Estudià dret a Tolosa i a Lleida i, després, retòrica a Salamanca Primer professor de dret romà a l’estudi general de Lleida, passà a Barcelona a exercir l’advocació fins el 1584 que fou elegit auditor de l’audiència reial i, poc després, advocat fiscal Obtingué el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona Escriví unes glosses In usaticum ''Alium namque ' i un tractat De Iure Fisci, libroX constitutionum Catalonicarum, commentarii , seguit d’una Brevis summa et explicatio iurium regalium, quae Rex Aragonum et comes Barcinonensis exercet cum debita moderatione in bonis et personis…

Ingressà a la cartoixa de Portaceli —on féu el reresagrari— el 1599 i residí després a la d’Aracristi de València, on construí l’església i el claustre nou

Collaborà, entre altres nombroses publicacions, a Mercure de France i dirigí La Nervie Tingué un paper important entre els simbolistes, defensà l’art per l’art i exaltà l’egotisme És autor d' Hubert Ponscarme 1907, Évolution de la médaille au XIXe siècle 1907, Métabolisme 1921 i L’évasion spirituelle 1921

Projectà i executà el retaule de Sant Miquel per a la catedral de Tarragona 1770, desmuntat el 1936 i executà el retaule major de Vallmoll 1776, desaparegut, traçat per Lluís Borrassà, típic exemple de composició barroca unitària

Estudià dret a Bolonya, d’on fou professor de la universitat Després fou visitador de Toledo, ardiaca de la Selva a Girona i auditor de la Rota Bisbe de Vic, celebrà sínodes els anys 1685 i 1700 que feu imprimir i edità un ritual català de la diòcesi en tres volums 1688-89 Visità tres vegades la diòcesi i deixà minuciosos llibres de visita pastoral, on consignà l’estat de totes les parròquies amb el cens de població, capelles i altres peculiaritats sobre la seva vida i pietat Es remarcà per la seva rectitud i sentit de justícia i alhora per una popularitat que pocs bisbes de l’època tingueren

Des del 1796 treballà a Califòrnia, primer al centre de San Luis Obispo i després al de San Luis Rey 1798-1831, que fundà malgrat haver jurat fidelitat a les noves autoritats mexicanes 1826, el 1832 sortí de les missions i anà a Mèxic i després a Barcelona 1834

Influït pel seu germà  Josep Niebla  es dedicà al món de l’art a partir dels primers anys setanta del segle XX Fundà la Galeria 3 i 5 a Girona, on exposà obres de Joan Miró, Tàpies, Chillida, Oteiza, Fernand Léger i Guinovart, i després obrí a Barcelona la Galeria Theo, dissenyada per l’arquitecte Rafael Moneo posteriorment ocupada per la Galeria Joan Gaspar i la Galeria Barcelona Establert a Sant Celoni des de mitjan anys noranta, el 2010 hi obrí la galeria GBN i des del 2015 dirigí i presentà La finestra d’Antonio Niebla , un espai radiofònic quinzenal dedicat a l’art President del Gremi de…

Publicà Apuntes sobre el derecho en Cataluña 1841 i Biografía del DrDJaime Balmes 1848

Format a Llotja 1795-1802, hi féu les nereides de la font de Neptú del pati 1802 El 1802 la Junta de Comerç li concedí una pensió per a anar a Roma, on s’installà definitivament Amb la invasió francesa li fou oferta una càtedra a Llotja, càrrec que no acceptà El 1816 esdevingué soci de mèrit de l’Accademia di San Luca de Roma, de la qual esdevingué vicepresident 1836 i president 1837-40, l’únic no italià —juntament amb Thorwaldsen— en tot el s XIX Fou director dels pensionats espanyols a Roma 1830-55, cavaller, comte palatí, acadèmic de Florència i de San Fernando i escultor honorari de…