Resultats de la cerca

El 1571 ingressà com a germà llec al monestir de Montserrat, on fou encarregat de la farmàcia El 1592 publicà Teórica y práctica de boticarios Morí als 104 anys

Senyor de l’albufera d’Alcúdia i de sa Pobla, senyoria que el seu pare havia obtingut de Jaume II de Mallorca El 1384 fou jurat i comissionat assidu a la cort de Pere III de Catalunya-Aragó, cosa que féu que Joan I l’exclogués de les eleccions per a la represa de les corts de Montsó El 1391 fou perseguit pels forans a causa dels seus privilegis damunt la pesca de s’Albufera

Es graduà a Cervera 1805 i amplià estudis química, botànica, clínica a Barcelona El 1808 dirigí a Montserrat un hospital militar durant la guerra del Francès Fou soci corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1836 i soci d’honor de la Societat d’Amics del País 1840 Publicà una Memoria sobre el estado actual de la agricultura y la botánica 1842, i deixà inèdita una Historia topogràfica de Torroella de Montgrí escrita el 1846

Fou coronel de fusellers Lluità a favor del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió El 1713 formà part de l’expedició del diputat militar d’AFde Berenguer i de Novell, i en arribar l’hivern se'n separà amb un destacament que s’establí a les muntanyes de Prades per formar-hi un nou punt de resistència contra els Borbó Assolí èxits a Montblanc i a Falset, on fou ferit de mort

Monjo benedictí 1571 de Sant Feliu de Guíxols, fou abat d’O Poio, a Galícia, president de San Claudio de Lleó i administrador de Maximilià d’Àustria, arquebisbe de Santiago Entre el 1613 i el 1617 i entre el 1621 i el 1625 fou abat de Sant Feliu de Guíxols Fou administrador, i féu obres importants a la capella de Santes Creus i altres obres importants al monestir, on fou enterrat S'oposà a l’establiment d’un convent de mínims a l’hospital de Sant Joan dels Pobres de la vila de Sant Feliu

Publicà Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del regne de Mallorca 1663 Recull molt útil per a ús de notaris, comprèn les ordinacions de Pelai Unís, les ordinacions, els capítols i les esmenes de Berenguer Unís, els capítols de règim intern de l’audiència i la pragmàtica de la seva institució i un índex temàtic per ordre alfabètic dels privilegis i les franqueses, la taula de festes, la tarifa dels drets cobrats per notaris i, finalment, un índex alfabètic força extens

Exercí també com a escultor i mestre fuster Es casà amb una filla de l’impressor Francesc Bro i Sala, el darrer de la cèlebre dinastia de llibreters El 1811, per herència, prengué possessió dels tallers d’impremta Bro —que vengué després—, de terres a Pujals dels Cavallers i de diverses cases de Girona Fou delegat pels gremis, el 1833, conjuntament amb Lluís Barnoya i Damià Roger, a la junta especial que preparà les festes celebrades a la ciutat pel jurament d’Isabel II Construí diversos habitatges particulars al carrer del Vern, on posseïa també una casa al número 10

Jesuïta, el 1766 ensenyava gramàtica al collegi de l’orde de Gandia L’any següent l’afectà el decret d’expulsió de l’orde, i passà a Ferrara, on fou professor de la universitat Publicà entre el 1783 i el 1790 una sèrie d’oracions, diàlegs i dissertacions llatines en defensa de la llengua i de la literatura gregues Sembla que escriví sobre la conquesta de Mèxic

Fill del canceller de l’Estudi General de Lleida Jaume Riquer Fou catedràtic de l’estudi, conseller de Joan II i del príncep de Viana i agraciat, el 1462, amb el privilegi de noblesa El 1462, fidel al rei, fou declarat enemic de la terra a l’inici de la guerra civil El 1468 fou advocat de la paeria i síndic al parlament de Tortosa, síndic també a les corts del 1470 i a les del 1476 El seu fill, Pere Joan de Riquer i de Boteller — 1505 fou també jurista, així com el fill d’aquest, Lluís Francesc de Riquer i de Cardona mort el 1519, senyor de la baronia d’Albatàrrec, cap important de les…

Professor de l’escola de medicina de l’Estudi General de Lleida abans del 1401, data en què passà a ésser-ho a l’Estudi General de Barcelona El 1416 assistí la vídua del rei Martí malalta i fou designat pel rei Alfons per a vigilar l’exercici de la medicina, com a protometge És autor del tractat De arte graduandi medicinas compositas , l’aportació més notable feta a la terapèutica a la corona catalanoaragonesa als s XIV-XV, i d’un sobre De quantitatibus et proporcionibus humorum , temptativa de calcular la quantitat i qualitat dels quatre humors admesos per la teoria humoral