Resultats de la cerca
Es mostren 2317 resultats
batalla de Puçol
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Puçol (Horta) i als seus voltants, el 25 d’octubre de 1811, entre les tropes franceses, comandades pel mariscal Suchet, i les forces que manava el general Joaquín Blake, al servei de la Junta de València.
Malgrat la superioritat numèrica d’aquestes, Suchet assolí de trencar-ne les línies i obtenir la victòria, que suposà la immediata capitulació del castell de Morvedre 26 d’octubre i féu inevitable la caiguda de València a les mans dels francesos
batalla de Portopí
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a les muntanyes de Portopí (Mallorca), el 12 de setembre de 1229, entre les tropes de Jaume I de Catalunya-Aragó i les del valí de Mallorca.
Fou un xoc molt violent, inicialment indecís, durant el qual moriren Ramon de Montcada, senyor de Tortosa, i el seu oncle Guillem de Montcada Un darrer assalt català assolí finalment la victòria, que permeté que les tropes de Jaume I avancessin fins a les portes de la ciutat de Mallorca
batalla d’Eylau
Història
Militar
Combat que tingué lloc el 1807 a Preussisch Eylau (actualment Bagrationovsk) entre l’exèrcit de Napoleó I i un exèrcit russoprussià comandat per Beunigsen.
batalla d’Estremoz
Història
Militar
Combat, anomenat també d’Ameixial
, que tingué lloc el 1663, en el qual els exèrcits portuguesos, comandats pel comte Vila Flor, venceren els castellans, dirigits per Joan Josep d’Àustria.
Amb aquesta victòria, que comportà un cop molt dur a les aspiracions castellanes de mantenir la unitat peninsular, els portuguesos recuperaren les places d’Évora, Valdeflor i Castel-Lundoso
batalla d’Épila
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut en la població aragonesa d’aquest nom, el 21 de juliol de 1348.
S'enfrontaren les forces catalanes i aragoneses fidels a Pere III de Catalunya-Aragó , comandades per Bernat de Cabrera, Llop de Luna i Pere de Xèrica, i les forces de la Unió aragonesa de nobles, dirigides per l’infant Ferran, germà consanguini del rei Els unionistes foren vençuts, i el rei pogué entrar a Saragossa, on féu castigar els responsables i abolí violentament els privilegis que havia hagut de concedir per coacció l’any anterior
batalla de Lepant
Història
Militar
Combat naval que s’esdevingué el 7 d’octubre de 1571 al golf del mateix nom, suscitat per les potències integrants de la Lliga Santa contra Turquia, a causa de l’expansió d’aquesta per la Mediterrània oriental.
La presa de Nicòsia 1570 i l’atac contra Venècia 1571 per part dels turcs induïren la monarquia hispànica, els Estats Pontificis i Venècia a coalitzar-se Lliga Santa i a formar una flota —amb participació de naus catalanes i de marineria dels Països Catalans— de prop de 280 vaixells i de 30000 homes, que partí de Messina, dirigida pel capità general, Joan d’Àustria , sota comandament virtual de Lluís de Requesens i de Zúñiga La flota turca, superior, fou derrotada La lluita durà unes cinc hores, i hi moriren uns 35000 homes —un terç, de la Lliga—, però Turquia se'n refeu aviat, gràcies, en…
batalla de Chacabuco
Història
Militar
Combat lliurat el 12 de febrer de 1817 entre les tropes de Maroto i les patriòtiques del general San Martín, les quals derrotaren els espanyols.
San Martín entrà victoriós a Santiago, amb la qual cosa restaren obertes les portes per a l’alliberament de Xile
batalla de Cérisoles
Història
Militar
Fet d’armes que tingué lloc a la localitat italiana de Cérisoles (Piemont), en la qual les tropes imperials, comandades pel marquès del Vasto, foren vençudes per les franceses del duc d’Enghien (abril del 1544) durant la guerra entre Carles V i Francesc I per la possessió del Milanesat, fet que donà la possessió de Montferrato a França.
batalla de Cerignola
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Cerignola (Pulla, Itàlia) el 28 d’abril de 1503, decisiu en la guerra entre Lluís XII de França i Ferran el Catòlic per al repartiment del regne napolità, que havien arrabassat de comú acord a Frederic II de Nàpols.
L’exèrcit, que havia assolit de trencar el setge de Barletta pels francesos, era format per mercenaris catalans, castellans, gallecs i alemanys, sota el comandament suprem de Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità La infanteria uns 4 500 homes era comandada per Pedro Navarro i Diego de Paredes, mentre que l’artilleria ho era per Diego de Mendoza i Fabriccio Colonna, i la cavalleria, per Pere de Pau i Prospero Colonna Les forces franceses, especialment la cavalleria, toparen contra un parapet defensiu, que no assoliren de superar, i foren delmades pel foc contrari Sofriren més de 3 000…
batalla de Rubinat
Història
Militar
Combat lliurat entorn del castell de Rubinat (Segarra), a l’inici de la guerra contra Joan II
, el 23 de juliol de 1462, entre les forces reialistes refugiades al castell i ajudades pel mateix rei Joan II, que hi acudí des de Balaguer —un total de més de 2 000 combatents—, i les de la generalitat, que pujaven a uns 1 800 combatents, la gran majoria de peu.
L’exèrcit reialista restà victoriós De l’exèrcit del Principat, moriren els principals capitosts, molts fugiren i caigueren presoners uns 600 homes No fou, amb tot, un fet d’armes decisiu que canviés la situació militar general, però el retrocés, per part de la generalitat, fou difícil de remuntar