Resultats de la cerca

És un dels més importants del món àrab collaboren en el seu suplement literari els escriptors egipcis més notoris Tira diàriament entre 800 000 i 1 250 000 exemplars 1983 i hom publica també diversos periòdics suplements i revistes associats al diari Com tota la premsa egípcia, és propietat i està sota control del govern

Li fou atorgat el títol de reial inicialment ocupà l’edifici de la Canonja, i successivament es traslladà a la Granvia, a la Rambla, a la plaça de Catalunya i, finalment, a l’antic palau dels Pignatelli, de la família Girona, al carrer dels Arcs Els pintors Eliseu Meifrèn, Modest Urgell, Joaquim Mir, Ramon Casas, Hermenegild Anglada i Camarasa i Isidre Nonell, entre altres, foren membres de les seves penyes, on es perfilà i visqué el moviment modernista Hom destaca les seves sales d’estudi per a dibuixar i pintar del natural amb model viu Ha organitzat concerts, exposicions i conferències,…

Constitució a Barcelona del Foment de la Producció Nacional, organisme patronal impulsat per Pere Bosch i Labrús i Joan Güell i Ferrer, de caire proteccionista

De caire antitotalitarista i catòlic d’avançada, fou dirigida per José Bergamín A l’equip de redacció figuraren Semprún, Gurrea, Mendizábal, Imaz i Romero Otazo

Després d’una estada al Caire s’establí a Dénia, on exercí la medicina Fou conegut per la seva disconformitat amb les doctrines terapèutiques tradicionals

Lluità al front republicà 1936-39 i fou empresonat a la postguerra Metge de professió, publicà el volum Dret al pedrís 1965, de caire realista

Publicà les novelles La ploma groga 1953, d’un to humorístic, La cort maia de Txikinamit 1956 i El solar 1956, d’un caire més realista

Centre mercantil, amb indústries de caire tradicional, viu principalment del turisme, que hi acudeix perquè és la pàtria de Shakespeare Hom hi celebra anualment uns festivals de teatre

Situada a la vora oest del Nil, a la línia fèrria el Caire-Khartum És un centre agrícola cereals, cotó, canya de sucre, i hi ha indústria tèxtil

Fou atacat per l’otomà Baiazet II , però reeixí a conservar les fronteres El seu mausoleu al Caire 1463 és un dels monuments més característics de l’art mameluc