Resultats de la cerca
Es mostren 469 resultats
Atiq Rahimi
Cinematografia
Literatura francesa
Literatura persa
Cineasta i escriptor afganès naturalitzat francès.
Estudià al liceu francès de Kabul El 1984 fugí del seu país i demanà asil polític a França, on es doctorà en comunicació audiovisual Dirigí diversos documentals sobre el seu país d’origen, entre els quals trobem Zaher Shah, le royaume de l’exil 2000, A fghanistan 2002, i Terre et cendres 2004, premiada a Canes, i basada en la seva primera novella del mateix títol 2000, escrita en persa Són escrite també en aquesta llengua les dues següents novelles Les mil cases del somni i del terror 2002 i El retorn imaginari 2005 La seva quarta novella, escrita en francès, Syngué Sabour Pierre…
Nelson Pereira dos Santos
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic brasiler.
Format a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques de París, fou precursor del Cinema Novo amb Rio, 40 graus 1955 i Rio, zona norte 1957, i es convertí en un dels puntals del moviment amb Vidas secas 1963, films molt influïts pel neorealisme italià Exiliat durant quatre anys, realitzà després O alienista 1967, Azyllo muito louco 1970, O amuleto de Ogum 1974, Tenda dos milagres 1977, Millonario e ze rico na estrada da vida 1980, Memórias do cárcere 1984, premiat a Canes, Jubiabá 1986, A terceira margem do rio 1994, Brasília 18% 2006 i el documental A luz do Tom , entre una…
Bo Widerberg
Cinematografia
Director cinematogràfic suec.
S'inicià exercint la crítica cinematogràfica, i el 1961 publicà Visionen i svensk film ‘Visió del cinema suec’ Com a cineasta conreà la sàtira, el conflicte social i la història romàntica, amb films com Barnvagnen ‘El cotxet’, 1963, Kvarterek Korpen ‘El barri del corb’, 1964, Kärlek 65 ‘Amor 65’, 1965, Elvira Madigan 1967, Adalen 31 1969, premi del Festival de Canes, Joe Hill 1971, Mannen på taket ‘L’home de la teulada’, 1977, Victoria 1979, Mannen frän Mallorca ‘L’home de Mallorca’, 1984, Ormens väg på hälleberget ‘El camí de la serp’, 1987 i Med lust och fägring stor ‘Totes les…
Jane Campion
Cinematografia
Directora cinematogràfica australiana.
El 1993 dirigí The Piano , film que obtingué tres Oscars millor actriu, millor actriu secundària i millor guió original i la Palma d’Or al Festival de Canes entre d’altres La seva sensibilitat s’ha revelat també en Sweetie 1989, An Angel at my Table 1990, filmada originàriament per a la televisió, The Portrait of a Lady 1996, Holy Smoke 1999, In the Cut 2003, Bright Star 2009 i The Power of the Dog 2021, premis Bafta 2022 a la millor direcció i a la millor pellícula i Oscar 2022 a la millor direcció L’any 2021 fou guardonada amb el Prix Lumière
Wong Kar Wai
Cinematografia
Director cinematogràfic xinès.
Debutà amb Wong gok ka moon ‘As Tears Go By’, 1988 i es convertí en un director de culte a Occident quan el nord-americà Quentin Tarantino comprà els drets per a distribuir Chong qing sen lin ‘Chunkgking Express’, 1994 Posseïdor d’una sensual posada en escena i caracteritzat per la seva gran estilització visual i la seva narrativa no convencional, ha dirigit també, entre d’altres, Dung che sai duk ‘Cendres del temps’, 1994, Duo luo tian shi ‘Àngels caiguts’, 1995, Cheun gwong tsa sit ‘Happy Together’, 1997, guanyadora del premi al millor director al Festival de Canes, Fa yeung…
Aimé Maeght
Economia
Marxant francès d’art.
Començà com a dibuixant a Avinyó el 1919 A Canes, el 1926, en contacte amb Picabia, Van Dongen, Cocteau, Picasso, Miró, Max Ernst i, sobretot, Bonnard i Matisse, entrà al món dels marxants El 1945 inaugurà galeria a París, i el 1947 ja féu una gran exposició, dedicada al surrealisme Creador de la Fondation Maeght, l’establí a Sant Pau de Vença el 1964, en un edifici dissenyat per Josep Lluís Sert Representà artistes com Chagall, Calder, Bazaine, Chillida i, entre els catalans, Miró, Llorens i Artigas, Tàpies i Gardy Artigas El 1974 inaugurà galeria a l’antic palau dels Cervelló…
Maria Rosa de Navas i Escuder
Arts decoratives
Ceramista.
Neta de Miquel Escuder i Castellà Passà pel Cercle de Sant Lluc i per l’acadèmia Baixas Josep Guardiola l’animà en els seus inicis S’especialitzà en la porcellana, en la qual aconseguí esmalts clivellats d’una gran qualitat Treballà a Sèvres Exposà individualment a Barcelona des del 1950, a Madrid i a París Té el premi de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica de l’exposició de Canes i medalles del Salón de Octubre de Madrid del 1967 i del 1968 Té obra a museus especialitzats de València, Sèvres i Faenza És coneguda amb el nom de casada, Maria Rosa Navas de Ribé
cinema danès
Cinematografia
Cinema realitzat a Dinamarca.
Fins el 1920, que la competència de Hollywood es feu sentir a Europa, la cinematografia danesa fou, juntament amb la francesa i la sueca, una de les més importants del vell continent El seu capdavanter fou Ole Olsen, que el 1906 fundà la productora Nordisk Film Kompagni La característica principal d’aquesta breu i brillant carrera del cinema danès fou l’erotisme Els realitzadors danesos foren els primers a portar a la pantalla tota una sèrie de temes i de pràctiques amoroses que escandalitzaren els contemporanis crearen també la mítica figura de la ‘dona fatal’ vamp en la persona de l’…
la Costa Blava
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Regió
Nom que rep la costa meridional de la Provença, Occitània, que s’estén des dels contraforts dels Alps fins a la mar Mediterrània, entre Cassis i la frontera italiana.
Els plegaments arriben fins a la mar i donen una costa alta i retallada, amb platges molt petites És drenada pels rius Argents i Tinèa El clima és mediterrani, d’hiverns suaus 8° i 9°C de mitjana a l’hivern i d’estius càlids i secs té una forta insolació unes 2 500 hores de sol l’any Això la féu el primer lloc on es desenvolupà el turisme, primerament d’hivern i, a partir de la Segona Guerra Mundial, de tot temps L’elevat cost de vida atragué primerament l’alta burgesia i l’aristocràcia, però darrerament hi ha anat arribant el turisme de masses Menton, Mònaco, Niça, Canes i Antíbol són els…
madeixa
Indústria tèxtil
Fil tret de l’aspi o de qualsevol altre aparell, sobre el qual ha estat obligat a enrotllar-se regularment, plegat de manera que no s’embullin les voltes entre elles.
Les espires es mantenen separades i en ordre, passant entre elles un centener, en el qual es lliguen els dos caps de la madeixa Aquesta no té cap ànima dura per a sostenir-la, i com que és tota de fil, resulta la forma d’enrotllament ideal per a tenyir els filats Les madeixes acostumen a tenir una longitud ben determinada, que serveix de base per a la numeració dels fils La catalana és de 500 canes 777,5 m, i és formada per 7 troquillons de 80 espires obtinguts simultàniament en un aspi de 7 pams i 1/7 1,3884 m de perímetre o sia que cada volta d’aspi són 50 pams
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina