Resultats de la cerca
Es mostren 1095 resultats
El cant dels ocells
Música
Cançó popular catalana en la qual els diferents ocells celebren el naixement de Jesús.
La melodia, de caràcter melangiós, és escrita en tonalitat menor i té una extensió insòlita Una versió paròdica de caire polític fou impresa en fulls solts amb motiu de l’entrada a Barcelona del reiarxiduc Carles III 1705 Interpretada per Pau Casals al començament dels seus concerts des de l’exili del 1939, ha estat considerada com un símbol nacional
Folquer
Caseria
Caseria del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), damunt un contrafort de la serra de Comiols, al N del turó de Montmagastre; en són el centre la casa gran de Folquer (702 m alt.) i l’església parroquial de Sant Gili.
Un quilòmetre al NW, a l’encreuament dels antics camins d’Artesa actual carretera i de Ponts a Tremp, hi ha l’antic hostal de Folquer Al segle XIX esdevingué el centre de la parròquia de Folquer i Comiols , dins la baronia de Montmagastre després, municipi d’Anya, que comprenia també els casals de la Colomina, les Torres i Santa Creu
Plataforma per la Unitat d’Acció
Partit polític
Moviment independentista d’esquerra revolucionària i antifeixista, fundat el 1995 per exmilitants del Moviment de Defensa de la Terra-Independentistes dels Països Catalans i de Catalunya Lliure i pel sector de l’Assemblea d’Unitat Popular crític amb l’ingrés dels seus dirigents a Esquerra Republicana de Catalunya.
Agrupa collectius i casals de diverses comarques especialment del Barcelonès, el Penedès i Osona Al gener de 1996 celebrà la seva assemblea fundacional El dirigent inicial fou l’exmembre de Terra Lliure Guillem Godó Se li han atribuït relacions amb el moviment basc Jarrai És proper a l’associació d’estudiants Alternativa Estel Impulsa també les Dones Revolucionàries per la Unitat d’Acció Publica la revista Tanyada
faïdit
Història
Nom donat als nobles del Llenguadoc que foren represaliats i desposseïts dels seus feus i privilegis durant la croada albigesa del segle XIII.
Prengueren part activa en la resistència occitana contra l’ocupació dels croats vinguts del nord de França, i foren acusats de faïdiment, bé per professar la religió càtara o simplement per no posar l’espasa al servei del rei de França Molts, en perdre el patrimoni i els privilegis, s’exiliaren a indrets de Catalunya, com Mirapeix, Arquer o Niort, on fundaren grans casals sota l’aixopluc dels comtes de Barcelona
Nolasc Valls i Martí
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Emili Casals i Camps, continuà la seva acadèmia de dibuix i pintura de Barcelona, després convertida en Acadèmia Valls 1926 Hi estudiaren, entre altres, JO Jansana, Joan Montcada, Modest Cuixart i Antoni Tàpies Com a creador, conreà tots els gèneres amb precisió acadèmica i féu diverses exposicions des del 1917 Fill de l’escriptor i banquer Josep Maria Valls i germà del també escriptor Magí Valls
Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana
Entitat cultural catalana i independent, sorgida el 1978 de l’àmbit de Projecció Exterior del Congrés de Cultura Catalana.
Els seus objectius són fomentar l’organització de setmanes catalanes arreu del món, facilitar l’enllaç entre els casals i les entitats catalanes i catalanòfiles de l’exterior, propugnar l’ensenyament del català a les universitats estrangeres i en general difondre el coneixement de la història i de l’actualitat catalanes Atorga el premi Batista i Roca a les persones que s’han distingit en la difusió de la cultura catalana
Josep Baró i Güell
Música
Professor de cobla i mestre director.
Debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius Després figurà en agrupacions simfòniques a l’orquestra Pau Casals tocà com a tenora solista Fundador i director de l’Orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, compongué diverses sardanes i fou el creador del Museu de la Sardana de Girona
Renat Puig
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Estudià a Lió, on fou degà de l’internat i cap de clínica de la facultat De retorn a Perpinyà, fou cap de servei de l’hospital de Sant Joan Publicà una gran quantitat de treballs professionals Mecenes, escriví nombrosos articles sobre artistes Fou conseller de cultura de l’ajuntament de Perpinyà i un dels organitzadors dels festivals Casals a Prada, sobre els quals publicà Histoire des festivals et d’une amitié
Partit Demòcrata Popular de Catalunya
Partit polític
Secció catalana del Partido Demócrata Popular [PDP], sorgit a l’octubre de 1982 a Madrid per la separació d’un grup de diputats d’Unión de Centro Democràtico, liderat per Óscar Alzaga.
Formació democratacristiana, defensà el liberalisme econòmic i l’estat de les autonomies A Catalunya, en foren els primers impulsors Joan Josep Folchi, Luis Cierco i Joan Botanch, seguits per molts altres exucedistes i algunes persones d’ Unió Democràtica de Catalunya UDC La Coalición Popular, pactada amb caràcter estable des de 1982 amb Alianza Popular i la Unión Liberal , donà al PP de Catalunya una quota aproximada del 20% en totes les candidatures d’aquells anys i, per tant, una apreciable presència institucional, cosa que no li impedí de marcar distàncies estratègiques i doctrinals amb…
Catalans universals
Cinematografia
Pel·lícula del 1978-1979, Documental, 84 min., dirigida per Antoni Ribas i Piera.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ No-Do per a TVE, "La Vanguardia" ARGUMENT I GUIÓ Horacio Sáenz Guerrero , Francisco González Ledesma, Fèlix Pujol, ARibas FOTOGRAFIA Vicente Minaya blanc i negre i color, normal MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Jordi Cervelló SO Jordi Sangenís, Antonio Vaquero ESTRENA Barcelona, 11091980 PREMIS Ciutat de Barcelona 1979 al director i l’equip de realització Sinopsi Tretze breus biografies illustrades i documentades de catalans famosos arreu del món Ignasi Barraquer, Josep Trueta, Francesc Duran i Reynals, Montserrat Caballé, Pau Casals, Josep Lluís…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina