Resultats de la cerca

L’Oligocè que arriba fins a Figueres és recobert des d’aquesta ciutat a la mar pels alluvions de la Muga i del Fluvià, que desemboquen al centre de la llarga platja d’Empúries que ocupa tot l’interior del golf, a 3 km un de l’altre Havia estat una zona pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus en un principi d’arròs en bona part Té una obertura de 15 km 18 a l’interior i una profunditat de 7 km Antic lloc obert a les relacions marítimes les poblacions gregues de Rodes a la badia de Roses i d’Empúries establertes als dos extrems del golf han estat succeïdes…

Mestre principal de l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries, on dirigí la construcció de la magnífica portada principi del s XV Gaudí d’un gran prestigi en el seu temps, com ho prova el fet que formà part de la comissió d’arquitectes reunida el 1416, per Dalmau de Mur, bisbe de Girona, per a considerar la continuació de la catedral amb nau única

L’orde de l’Hospital hi establí una comanda vers l’any 1236 Una descripció de l’any 1414 diu que l’església i les cases de la comanda eren mig derruïdes Vers l’any 1475 s’uní a Avinyonet, i ambdues s’uniren vers el 1600 amb Aiguaviva i Castelló d’Empúries N'ha subsistit l’església, que és la parroquial del lloc

Rebesnebot del mestre Guillem de Mont-rodon El 1297 fou lliurat pels seus pares, Ferrer de Mont-rodon i Sibilla, a la canònica de Girona Des del 1312 fou delegat pel capítol gironí per tenir cura de l’obra de la catedral de Girona, i també ho fou per impedir que l’infant Pere, comte d’Empúries, erigís en bisbat Castellód’Empúries Ja bisbe, continuà l’obra de la catedral i promogué la litúrgia i el culte instituí la festivitat de Carlemany i dels quatre màrtirs gironins Germà, Paulí, Just i Sisi Gran bibliòfil, manllevà llibres…

Té una extensió de 4824 ha i abasta les terres del curs baix de la Muga i del Fluvià estany de Vilaüt, la Massana, la Rogera, la Llarga, etc, juntament amb una àmplia zona perifèrica El seu principal interès rau en la riquesa de la fauna ornítica, especialment migrant La declaració de terres protegides afecta nou municipis Pau, Roses, Pedret i Marzà, Peralada, Palau-saverdera, Armentera, l’Escala, Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries  

El 1969 es produí una escissió entre els convents que preferien la clausura papal —Figueres fundat el 1852, Torroella de Montgrí 1854, Reus 1866, la Vall d’Uixó 1894 i Barcelona— i els que continuaren dedicats a l’ensenyament —Badalona 1853, Vilanova i la Geltrú 1858, Mataró 81859, Banyoles 1862, Vinaròs 1878, Olot 1892 i l’Escala 1959— El monestir de Figueres s’ha unit al de clarisses de Castellód’Empúries i construeixen un momestir prop de Roses

Els primers anys del s XVI entrà al convent augustinià de Santa Magdalena de Castellód’Empúries, d’on anà a Barcelona i a Lleida per completar els estudis Es doctorà a Tolosa Llenguadoc Es dedicà a la predicació a Catalunya i en especial a Alger i Tunis De retorn al seu país, morí a Mallorca, on havia anat de pas Venerat com a beat, el seu culte ha estat aprovat per diferents bisbes És patró dels tintorers

Un autocar on viatjaven 52 jubilats cau per un marge de la carretera, prop de Saragossa, cosa que origina la mort de 28 dels passatgers del vehicle, que havia sortit de Madrid i es dirigia a Castellód’Empúries L’accident és el més greu d’un cap de setmana que ha provocat 63 morts a les carreteres de l’Estat Ahir a la nit van morir cinc joves com a conseqüència del xoc frontal de dos vehicles prop de Malla Osona

Hom en té molt poques notícies era regit per una priora entre el 1291 i el 1374, i el seu territori pertanyia originalment al monestir de Banyoles més tard estigué relacionat amb Santa Maria de Roda i Sant Pere de Rodes, i des del 1091 fou el senyor de la parròquia de Sant Joan, on radicava el monestir No en resten ruïnes identificades sembla, però, que es trobava a poca distància de la vila de Castelló d’Empúries, que ha absorbit l’antiga parroquialitat de Sant Joan Sescloses

Ingressà al Servei de Monuments i Museus, primer a Girona i després a Barcelona Autor de nombrosos articles en diaris i revistes i de Les taules gòtiques de Castellód’Empúries 1929, El arte popular en España 1948, Un siglo olvidado de pintura catalana 1951, Catedrales y castillos españoles 1954 i El Museo del Prado 1968 Catedràtic d’història de l’art a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona jubilat l’any 1967 Fou acadèmic numerari de Sant Jordi 1957 i corresponent de San Fernando de Madrid