Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia per la Universitat de Barcelona, treballà com a assessor lingüístic en diversos mitjans de comunicació Cercà un estil propi, tant lingüísticament com temàtica, dins la novella negra, aprofundint la casuística del crim Publicà, sota el pseudònim Albert Draper, Vuit dies de juny 1987, Geiger, massa busques per a un sol rellotge 1988,  La mort arranca en primera 1988, amb M Colomer i Us mataré a tots 1990 Participà, al costat d’Andreu Martín i Jaume Fuster, en l’edició de novelles negres “interactives” amb un personatge comú, l’Àlex Barcelona

Aquell any trencà amb aquest partit per diferències en les qüestions nacional, sindical i política, i es fusionà amb el Partit Comunista Català, per formar el Bloc Obrer i Camperol, tot subsistint la Federació, que pel juny del 1933 canvià el nom pel de Federació Comunista Ibèrica, pel qual fou coneguda fins a la constitució del Partit Obrer d’Unificació Marxista 1935 En fou sempre el secretari Joaquim Maurín, i Pere Bonet, Jordi Arquer, Víctor Colomer, Hilari Arlandis i Daniel Rebull en foren dirigents El seu òrgan central d’expressió fou “La Batalla”

Aplega la collecció d’un miler d’objectes fets amb pell que han estat recopilats arreu del món per l’adober Andreu Colomer i Munmany El museu se centra en el valor artístic de les peces, que són presentades al públic seguint un criteri de respecte a la idea del colleccionisme S'hi exposen baguls, paravents, frontals d’altar, arquimeses, cadires, selles, màscares, etc, tot i que destaquen les caixes recobertes de cordovà i els revestiments de paret de guadamassil Funciona mitjançant un conveni entre la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Vic

Forma part dels Premis Literaris de Girona Relació de guardonats Any Obra i autor 1986 L’esquelet de la balena , de David Cirici 1987 Dos cavalls , de Gemma Lienas 1988 La sal , de Josep Franco i Martínez 1989 La metamorfosi d’en Ricard , de Víctor Batallé i Serra 1990 Tampoc , d’Emili Castellanos i Miquel Colomer 1991 desert 1992 Quan venia l’esquadra , de Xesca Ensenyat 1993 Maleïts rosegadors , de Xavier Bertran 1994 El pont de Mahoma , de Pep Coll 1995 Somnien les flors del camp amb cossiols , de Vicent Pardo 1996 desert 1997 La flauta dels ocells grecs , de Jordi Coca 1998 Tots els…

L’església de Sant Miquel del Corb es troba dins el veïnat d’idèntic nom, en els vessants septentrionals de la serra del Corb Una de les primeres referències instrumentals del lloc apareix l’any 957, en què Ricarda i el seu espòs Sal la feren donació al monestir de Sant Benet de Bages de l’alou de les Preses, i juntament amb ell, de “ …ipsos villares quem vocant Corbos… ” Deixant de banda aquesta notícia sobre l’indret, malauradament manquen en l’actualitat dades històriques documentals que permetin de resseguir el passat d’aquest temple, el qual sembla que havia estat antigament la primitiva…

Reuní uns 300 afiliats procedents de grups marxistes sorgits a l’Ateneu Enciclopèdic Popular en 1926-27 Implantat a Sants, a Gràcia i al Clot de Barcelona i a Lleida, aconseguí l’adhesió d’antics membres d’Estat Català Jaume Miravitlles, Martí Vilanova, Domènec Ramon, etc Els seus dirigents, a més d’Arquer, foren sobretot Víctor Colomer, Amadeu Bernadó i Domènec Ramon Usà com a plataforma periodística en 1928-29 L’Opinió i després el 1930 féu aparèixer L’Andreuenc i Treball Pel novembre del 1930 s’uní a la FCCB en el Bloc Obrer i Camperol

La calm Colomer i la serra de l’Esquella la separen de la vall de la Llosa amb la qual es comunica per la portella d’Engorgs el pic dels Engorgs 2 815 m alt i la serra de Campcardós 2 914 m alt la separen de la vall de Querol amb la qual es comunica per la portella de Meranges, oberta entre aquests dos massissos Centren la coma un conjunt d’estanys d’origen glacial circ dels Engorgs , emissaris del riu Duran A 2 375 m alt hi ha el refugi dels Engorgs dit de Joaquim Folch i Girona del Club Muntanyenc Barcelonès, inaugurat el 1953

L’han dirigit també J Pons, F Guillén, J Vila, A Canyamero i M Ríos, i ha treballat igualment amb directors de renom internacional, entre els quals destaquen E Colomer, A Gatehouse, L Heltay, C Hogwood, J Jürgens, G Theuring i V Wangenheim El seu repertori comprèn des d’obres medievals fins a composicions del nostre segle, amb un particular interès pels compositors catalans contemporanis Collabora amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya des de la temporada 1986-87 Ha fet concerts arreu de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol i d’Europa, i ha…

Durant la dècada de 1930 freqüentà l’aeròdrom del Prat Fou membre fundadora de l’Aeroclub Popular de Barcelona 1933 i alumna de l’escola d’aviació Progreso Al febrer del 1934 es convertí en la segona catalana que obtingué el títol de pilot, seguint les passes de Mari Pepa Colomer El 1935 assumí tasques directives dins l’aeroclub i poc després en fou escollida presidenta 1936 A l’abril del 1936 fou la primera catalana que obtingué el títol B de pilot de vol sense motor El 21 de juliol de 1936 fou mobilitzada com a alferes d’aviació Després de la Guerra Civil no tornà a volar A…

D’orientació tradicionalista i provinent del carlisme , preconitzà el respecte inviolable als Principios Fundamentales del Movimiento el seu lema era “Por la tradición hacia el progreso” Acceptà la diversitat regional d’Espanya, però promovia només una descentralització administrativa Presidida per Gonzalo Fernández de la Mora, entre els impulsors destacaren els germans Oriol i Urquijo Antonio M i Lucas M, José M Valiente i José Luis Zamanillo Dirigents a Catalunya Claudi Colomer Marquès, Javier Comín Ros, Josep M Gibernau i Lluís Costa Camps El 1977 formà part de la Federación…