Resultats de la cerca

Interior esquerre que jugà al FC Barcelona 1934-36 procedent del Nacional de Montevideo Disputà 39 partits oficials, marcà 22 gols i fou finalista de Copa 1936 Fou vuit vegades internacional amb l’Uruguai i guanyà una Copa Amèrica 1935 També disputà tres partits amb la selecció catalana La Guerra Civil estroncà la seva trajectòria esportiva Com a entrenador, dirigí el FC Barcelona 1947-50 i guanyà dues Lligues 1948, 1949, una Copa Eva Duarte 1948 i una Copa Llatina 1949 Fou el seleccionador de l’Uruguai en una Copa del Món 1962

Varia pel color i per la forma En els esports d’equip, tots els membres d’aquest porten el mateix color Generalment, hi va collocat el dorsal, a la part posterior, i també el nom del club i àdhuc el del jugador En el ciclisme, hom adjudica mallots amb colors únics als líders de la competició o de determinades classificacions La samarreta amb els colors de l’arc de Sant Martí és l’emblema del campió del món d’una especialitat

Especialitzat en salt de perxa, fou olímpic als Jocs d’Amsterdam 1928, on quedà desè Fou sis vegades campió d’Espanya de salt de perxa 1926-30, 1932 i set de Catalunya els mateixos anys, a més del 1934, i una vegada campió de Catalunya de salt de llargada 1929 Entre els anys 1925 i 1929 establí vint-i-tres rècords de Catalunya i diversos d’Espanya de salt de perxa Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Competí sempre amb el FC Badalona, llevat dels darrers anys, que ho feu amb el FC Barcelona

Començà al Banyoles, d’on passà a la UE Figueres 1961-63 i al Girona FC 1963-65 En l’equip gironí es convertí en lateral dret després de jugar d’extrem esquerre Continuà en el Badalona 1965-68, a segona divisió Fitxà pel FC Barcelona 1968-71, amb el qual disputà 84 partits, un dels quals fou la final de la Recopa 1969 El seu darrer club fou el CE Sabadell, amb el qual jugà una campanya a primera divisió 1971-72 i dues a segona 1972-74 En retirar-se es vinculà a l’Agrupació de Veterans del Barça

Defensa, la temporada 1972-73 fitxà per l’equip júnior del FC Barcelona, formant part del primer equip entre el 1975 i el 1979 Guanyà tres Lligues espanyoles 1977, 1978, 1979, dues Copes del Rei 1978, 1979 i dues Copes d’Europa 1978, 1979 Posteriorment jugà a La Salle Bonanova, equip amb el qual aconseguí l’ascens a la primera divisió estatal Es retirà la temporada 1983-84 Parallelament entrenà diversos equips de categories inferiors, entre els quals cal destacar la seva etapa al FC Barcelona, on guanyà diversos Campionats d’Espanya júnior També fou segon entrenador…

Ala del Futbol Club Barcelona, debutà amb el primer equip la temporada 1999-2000 Posteriorment jugà al Futbol Sala Sant Cugat i poc després tornà a la disciplina del FC Barcelona, jugant a la divisió d’honor La temporada 2002-03 descendí a la divisió de plata El 2004 fitxà pel Futbol Sala Vilassar de Mar i posteriorment jugà al Manresa Futbol Sala, al Club Futbol Sala Vall del Tenes, al Montornès Futbol Sala, a l’Hospitalet Bellsport i al FC Barcelona B, combinant divisió de plata i primera divisió estatal Jugà amb la selecció catalana

Defensa central, es formà a les categories inferiors del Girona FC Entre el 1979 i el 1982 jugà tres temporades amb el primer equip gironí i, tot seguit, tres temporades més al filial del Saragossa Debutà a primera divisió amb el Saragossa 1985-94, amb el qual guanyà dues vegades la Copa del Rei 1986, 1994 Disputà un partit amb la selecció catalana Ha estat segon d’entrenadors amb Txetxu Rojo, Juanma Lillo o Víctor Fernández, al Saragossa i al Porto, i ha dirigit, entre d’altres, el Girona 2009-10 El 2010 fou nomenat secretari tècnic del FC Barcelona

Fundat el 1934 com a secció d’esports de L’Espanya Industrial, el 1945 signà un conveni de collaboració amb el FC Barcelona La temporada 1952-53 aconseguí l’ascens a primera divisió estatal però hi renuncià per la seva condició de filial del Barça La temporada 1955-56 aconseguí de nou l’ascens a primera divisió i canvià els estatuts per poder participar-hi Prengué el nom de CD Condal i en fou nomenat president Enric Llaudet Jugà la temporada 1956-57 a primera divisió L’equip era format per jugadors joves o descartats del FC Barcelona i l’entrenà Miquel Gual…

Hi participaven equips catalans i francesos de les dues bandes dels Pirineus La primera edició tingué lloc a l’octubre del 1964 i fins el 1977 se celebrà cada any excepte el 1970 i el 1975 Posteriorment, es disputà entre el 1983 i el 1987 i els anys 1990 i 1991 La competició femenina s’inicià el 1969 El FC Barcelona, amb nou victòries entre el 1964 i el 1977, dominà la competició masculina, mentre que el Tolosa la guanyà tres cops en categoria femenina També figuren al palmarès el CN Barcelona, l’ASUP Perpinyà, el FC Barcelona, el Garona, el CA Granollers i la…

Es formà al CE Europa i jugà amb el FC Martinenc abans de debutar a la màxima categoria amb el RCD Espanyol 1939-43, amb el qual aconseguí una Copa del Generalísimo 1940 Fitxà pel FC Barcelona 1943-49, on disputà un total de 160 partits i anotà 12 gols, i guanyà tres Lligues 1945, 1948, 1949, una Copa d’Or 1945 i una Copa Eva Duarte 1948 Actuava de lateral dret i formà un gran tàndem defensiu amb Teruel en l’equip blanc-i-blau i amb Curta en l’equip blaugrana Jugà sis vegades amb la selecció catalana entre el 1941 i el 1947