Resultats de la cerca
Es mostren 352 resultats
Castellnou de Bages

Absis de l’església de Sant Andreu de Castellnou
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, als altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener, continuació vers el S de la serra de Castelladral.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Navars i Balsareny, a l’E amb el de Sallent, al S amb el de Santpedor i Callús i a l’W amb el de Súria S’estén pels altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener vers el cor del Pla de Bages El límit més meridional, que coincideix amb el cim de la Costa de la Vila 493 m, és un balcó natural des del qual hom pot contemplar la part central i de migdia de la comarca, amb la retallada silueta de Montserrat com a teló de fons Situat a la partió d’aigües de dos rius importants, cadascun d’aquests rep el tribut d’un dels…
Castells i edificacions militars de la Noguera anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i les edificacions militars de la Noguera anteriors al 1300 MLI Ramos Àger Vila d’Àger Castell d’Àger Torre de Sanui Castell de la Régola Torre d’Agulló Castell de Corçà Castell de Millà Torre o castell dels Masos de Millà o Torre dels Moros Torre de Fontdepou Casa forta del mas del Rei Vilatge de Conill Castell i vilatge de Sant Llorenç d’Ares Castell de la Pertusa Casa forta de les Conclues o de Portaclusa Castell de Claramunt Castell de Pedra Torre i necròpoli del Negre Castell i vilatge de Colobor Castell de Cas Castell de Montesquiu Castell i vilatge de Montlleó…
Sencelles
Sencelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca.
Situat al centre des Pla, entre 100 i 200 m alt, és drenat cap a la badia d’Alcúdia pel torrent de Solleric El 1982 la superfície explotada era de 4 106 ha el 78% del terme, de les quals es cultiven 3 401 ha Predominen els cultius de cereals 2 456 ha, seguit dels fruiters 865 ha, ametllers, figueres La ramaderia comprèn 357 caps de bestiar boví, 563 d’oví i 500 de porquí La terra és explotada en el 71,4% pels seus propietaris, el 28% ho és en règim d’arrendament i la resta en el de parceria La brolla d’olivella i garrofer i les pinedes de pi blanc sumen unes 650 ha L’economia no és solament…
la Platja de Miami

Zona turística de Miami Platja, a Mont-roig del Camp
© Fototeca.cat
Urbanització
Urbanització turística del municipi de Mont-roig del Camp (Baix Camp), situada a la platja, a la Cala Figuera
.
A partir del boom turístic dels anys seixanta hom hi bastí bon nombre d’apartaments i xalets Hi ha càmpings
barranc de Vallmelós
Riu
Afluent, per l’esquerra, del riu Cànyoles, límit entre els municipis de la Font de la Figuera i Moixent (Costera).
el Caporrutxo
Turó
Turó situat a la capçalera de la vall de Montesa, dins el municipi de la Font de la Figuera (Costera).
El cim 901 m alt domina, a llevant, la vila i, a ponent, el límit entre el País Valencià i Castella
Moixent
Moixent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la vall alta del riu de Cànyoles (vall de Montesa), que corre estretament encaixat entre la serra Plana, al NE, i la serra Grossa, al SE, que donen lloc a un terreny molt accidentat, amb altures de fins prop de 900 m.
Drenen el terme diversos barrancs afluents del riu de Cànyoles Dues terceres parts del territori són ocupades pel sector forestal boscs de pins 7 000 ha i matollar 2 000 ha L’agricultura és predominantment de secà 4 500 ha vinya 1 500 ha, oliveres 1 000 ha i, en menor quantitat, blat, ordi i ametllers El regadiu 140 ha aprofita aigua de pous i de fonts i és destinat a tabac, blat, hortalisses i arbres fruiters La ramaderia ovina, que havia estat important, és en decadència Les activitats industrials, sobretot les derivades de la fusta, han esdevingut majoritàries i avui ocupen el…
Federació de Joventuts Musicals de Catalunya
Música
Organització dedicada al foment de l’educació i el conreu musicals entre els joves.
Té el seu origen en les Joventuts Musicals fundades a Bèlgica el 1940 El 1951 es fundaren les Joventuts Musicals de Barcelona i, posteriorment, es crearen delegacions a València 1953, Terrassa 1954, Sabadell 1956, Palma 1956, Mataró 1956, Ciutadella 1958, Igualada 1958, Manresa 1959, Maó 1959, Tàrrega 1959, Badalona 1960, Tarragona 1962, Vilafranca del Penedès 1962, Granollers 1963, Berga 1966, Súria 1966, Sóller 1966, Pollença 1966, Solsona 1968, Olot 1969, Figueres 1972, Martorell 1972, Sitges 1972, Vilanova i la Geltrú 1974, Sant Celoni 1974, Ferreries 1974 i Alaior 1975 El 1986 es creà la…
Joan Reventós i Carner
Joan Reventós i Carner
© Fototeca.cat
Política
Polític.
Fill de Manuel Reventós i Bordoy i net de Jaume Carner i Romeu Es llicencià en dret a Barcelona 1950, i a la universitat milità en el moviment catalanista juntament amb Pere Figuera i Jordi Pujol, entre d’altres i intervingué en la Primera antologia poètica universitària 1949 Havia format part del Grup Torras i Bages i de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya Ingressà en el Moviment Socialista de Catalunya 1950 i n'esdevingué un dels líders, com, després, de la Convergència Socialista de Catalunya Fou professor —expulsat— de les facultats de dret i d’econòmiques…
Llorenç Lafuente i Vanrell
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Vida i obra Militar de professió Iniciador i cap de l’escoltisme a Menorca Retirat de l’exèrcit essent comandant d’infanteria, fou dels organitzadors de la Unió de Dretes a Menorca el 1931 El 18 de novembre de 1936 fou extret del vaixell presó “Atlante” i afusellat amb altres companys a cala Figuera Maó Durant el primer terç del segle XX desenvolupà una intensa activitat cultural a l’Ateneu de Maó, del qual fou membre des de la seva fundació 1905 i secretari Com a historiador fou autodidacte Collaborà a la Revista de Menorca , publicació que l’Ateneu adquirí el 1906 i on publicà…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina