Resultats de la cerca

Estudià en el conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment composició, amb Luis de Pablo, Francisco Guerrero i Luigi Nono També treballà la música electroacústica amb Horacio Vaggione a Conca Guanyador de diversos premis de composició, la seva obra ha estat interpretada per formacions com l’Ensemble Intercontemporaine, l’Arditti Quartet, l’Orquestra Nacional d’Espanya i la Filharmònica d’Estrasburg Entre les seves creacions es poden citar la Sinfonía nº1 ‘Laberinto’ 2000, Sinfonía nº2 ‘Acerca del límite' , tres quartets de corda 1990-2004 i els 24 interludios 1995-2003

Després d’un triomf en l’eslàlom especial de Val-d’Isère el 1969, es convertí en l’especialista més destacat d’eslàlom de la primera meitat dels anys setanta Guanyador de la copa del món els anys 1971, 1972, 1973 i 1975, fou segon el 1974 En els Jocs Olímpics obtingué la medalla d’or del gegant a Sapporo 1972 i la d’argent de l’especial a Sapporo i a Innsbruck 1976 En els campionats del món de San Murezzan 1974 guanyà ambdues especialitats d’eslàlom Es retirà el 1979

El pilot alemany de Fórmula 1 de Ferrari Michael Schumacher pateix un accident poc després de l’inici del Gran Premi de Silverstone, a Anglaterra Schumacher es trenca la tíbia i el peroné en estavellar-se contra una tanca, cosa que li fa perdre la majoria d’opcions a conquerir el campionat del món El guanyador de la cursa és el pilot escocès de McLaren David Coulthard, el company d’equip del qual, Mika Hakkinen, conserva el lideratge del mundial tot i que no pot acabar la prova

S’inicià en el cabaret, el music-hall i la comèdia musical Els seus discos de compositors contemporanis nord-americans foren grans èxits de vendes i li proporcionaren una popularitat que li obrí les portes del cinema Actuà en nombroses pellícules musicals i els seus dots artístics el convertiren en un estimable actor dramàtic En la seva filmografia destaquen Holiday Inn Mark Sandrich 1942, que incloïa el tema White Christmas , guanyador de l’Oscar a la millor cançó d’aquell any, i Going my way , de Leo McCarey, per la qual el 1944 obtingué l’Oscar a la millor interpretació

Especialista en la modalitat olímpica d’eslàlom, s’inicià en el Club Cadí Canoë-Kayak A l’edat de juvenil optà per la canoa doble, compartint embarcació amb José Luis Caro i, posteriorment, amb Jordi Domenjó Amb aquest darrer fou dues vegades campió de Catalunya i guanyador de Copes d’Espanya A més, l’any 2003 es proclamà campió d’Espanya absolut Ha estat també membre de la junta directiva del seu club i ha collaborat en l’organització de competicions internacionals celebrades al Parc del Segre, com el Campionat del Món 2009 o el Campionat d’Europa 2011

Gran Mestre des del 1977, s’establí a Barcelona i formà part durant molts anys de la Unió Gracienca d’Escacs Guanyà trenta torneigs internacionals També fou guanyador del Campionat de Cuba d’escacs en tres ocasions 1984, 1988, 1997 El seu màxim ELO fou de 2555 punts 1997 i ocupà la posició 174a del rànquing mundial D’altra banda, entrenà i assistí Péter Lékó diversos anys Posteriorment passà al Club d’Escacs Sant Josep de Badalona És entrenador d’elit de la federació espanyola i fa classes especialitzades al centre d’alt rendiment Residència Blume Dirigeix la revista Peón de Rey

A tretze anys es proclamà campió del món infantil, a l’Argentina, i esdevingué l’únic escaquista català guanyador d’un títol mundial El 1993 conquerí el Campionat d’Espanya absolut, i fou subcampió el 2001, darrere el també català Miquel Illescas Ha representat Espanya en un Campionat d’Europa per equips 1999 i en quatre Olimpíades d’escacs 1990, 1994, 1998, 2000, on ha totalitzat 16 punts de 33 partides 48,5% Obtingué el títol de Mestre Internacional 1991 i el de gran mestre 1999 El 1990 fou guardonat amb la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs

Membre del Club de Billar Montmeló, fou campió de Catalunya de billar a tres bandes de primera categoria 2009, 2010, 2011 i guanyador del rànquing de Catalunya de billar a tres bandes 2011 També fou subcampió d’Espanya 2004, 2009 i finalista del XIII Trofeu Príncep d’Astúries Amb Catalunya guanyà en dues ocasions la medalla d’or 2004, 2006 i en dues més la de plata 2007, 2008 en el Campionat d’Espanya de seleccions També fou medalla de plata en el Campionat d’Europa júnior 2004 i en la Copa d’Europa de clubs 2007

És membre de l’Associació Esportiva Diedre i de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya, de la qual és també fisioterapeuta des del 2007 Amb aquesta selecció, fou campió del món per equips de curses de muntanya 2005-08 També ha estat campió de Catalunya de curses de muntanya amb l’AE Diedre 2009, campió de Catalunya de raids 2010 i guanyador de la Copa Catalana de raids 2010 Des de l’any 2009 combina les curses amb els raids com a forma d’entrenament i amb proves de llarga distància de tipus Ultra Trail

Membre del Centre Excursionista d’Abrera, és guanyador de multitud de curses de muntanya, en ruta o en pista Entre els seus millors resultats hi ha la victòria en el Campionat de Catalunya de 10 km 1999, en el de mitja marató 2007 i en el de curses de muntanya 2010 A escala estatal fou tercer classificat en el Campionat d’Espanya de marató 2007 i a escala internacional fou campió del món de curses de muntanya Buff Skyrunner World Series per equips amb la selecció catalana 2005-06 També és entrenador del Club Atlètic Abrera