Resultats de la cerca

Les serralades prebètiques hi assoleixen una extensió considerable, entre La Meseta castellana i el cap de la Nau, i dificulten les comunicacions del migjorn valencià amb la resta del país Les aigües s’orienten cap al Xúquer afluents de la dreta, a llevant, on l’únic riu cabalós, el d’Alcoi, contribueix a formar la plana de la Safor, i a migjorn, els més migrats Per la població 477 724 h el 1981, 141 per km 2 la regió de Xàtiva és la més poblada del País Valencià després de les de València i Alacant El seu creixement, modest, amb algun període regressiu el darrer, el de 1940-50, s’ha…

Fou edificat entre els anys 1763 i 1798 al turó de Torre Alta, a càrrec de la marina espanyola, de la qual depèn actualment Entre els seus instruments destaquen un telescopi equatorial fotogràfic i una ullera meridiana A partir del 1791 començà la publicació de l' Almanaque náutico , que conté els elements de les òrbites dels planetes i de la Lluna, com també llurs posicions al firmament i les del Sol A més, conté les posicions de gairebé un miler d’estels escollits entre els visibles a ull nu Durant molts anys, el meridià de San Fernando serví com a meridià de…

El nom prové del fet que, a diferència d’altres modalitats, no importa quants bots faci la pilota, que sol anar per terra i per tant s’ha de raspar el terra per poder colpejar-la El raspall i l’escala i corda són les úniques modalitats amb jugadors professionals Està molt arrelada a les comarques del sud del Xúquer, com la Safor, la Vall d’Albaida, la MarinaAlta i la Marina Baixa Es pot jugar tant al carrer com a trinquets de raspall Normalment les partides solen ser entre equips de dos o tres jugadors, que miren que el rival no torni la pilota abans…

L’església parroquial de Sant Abdó i Sant Senén depèn de la d’Ondara Lloc de moriscs, tenia 18 focs el 1609, de la fillola d’Ondara Pertangué a la família Vives

Lloc de moriscs 7 focs el 1602, fou agregat 1535 a la parròquia de Villans

Antic lloc de moriscs el 1563 tenia 9 focs, el 1574 fou agregat a la nova parròquia de Favara de Pego El 1611, després de l’expulsió dels moriscs, fou repoblat, però es despoblà a mitjan segle XIX Només en resta l’església Sant Sebastià