Resultats de la cerca

Féu estudis universitaris a Coïmbra i a Lisboa Empresonat sovint per la seva oposició al domini colonial portuguès, el 1959 tornà a Angola, on milità en el Movimento Popular de Libertação de Angola MPLA, el qual presidí 1962-77 Dirigí les guerrilles del MPLA contra l’exèrcit portuguès, i, més tard, assolida la independència, fou president de la República Popular d’Angola 1975-79 Fou també un reconegut poeta Colectânea de poemas , 1961 Com os olhos secos , 1963 Sagrada esperança , 1974

De família menestral, milità ben jove al partit republicà que dirigia Abdó Terrades Participà activament en la revolta centralista del 1843 i fou un dels voluntaris que intentaren d’assaltar la Ciutadella de Barcelona la nit del 7 d’octubre de 1843 El seu enfrontament personal amb el capità general Juan Zapatero li donà un gran prestigi popular Fou confinat a Maó, el juliol de 1856, juntament amb altres dirigents del partit demòcrata, entre ells els seus germans Francesc i Josep Anselm

Davanter, començà destacant amb l’Espanya Industrial 1912-13 i després milità en el Futbol Club Barcelona 1913-16 i 1921-23, el Reial Club Deportiu Espanyol 1916-17, 1918-21 i 1923-26 i l’Atlètic Sabadell 1917-18 Guanyà tres Campionats de Catalunya 1913, 1916, 1922 i una Copa d’Espanya 1922 Jugà diverses vegades amb la selecció catalana i el 10 de juliol de 1927 fou objecte d’un homenatge, a Sarrià, juntament amb Canal Després de retirar-se, es dedicà a l’arbitratge

Milità al Club Olímpic Farners, el CA la Selva i el Grup Esportiu i Excursionista Gironí GEiEG En edat júnior assolí dos títols catalans de 400 m 1991, 1992 i en categoria promesa el de 200 m 1993 En categoria absoluta aconseguí un títol català de 200 m en pista coberta 1993 i dos a l’aire lliure 1997, 1998 Com a component de l’equip del GEiEG establí el rècord català de relleus 4 × 100 m 1995 També acredità la plusmarca amb la selecció catalana 1997

Fou mestre d’escola i milità a l’Aliança de la Democràcia Socialista, de tendència bakuninista Fou designat membre del Consell Federal al congrés de Saragossa, 1872 i de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT al congrés de Còrdova, desembre 1872-gener 1873 Participà en els fets d’Alcoi 1873 i, perseguit, es refugià a Suïssa Prengué part en diversos congressos internacionals, sota el pseudònim de Gabriel Albagès Tornà a la península el 1877 i morí, tuberculós, poc temps després

Advocat, milità de jove en el partit tradicionalista Fou un dels fundadors de la Joventut Catòlica de Barcelona, que presidí Organitzà un pelegrinatge de 30 000 persones a Roma, dit de Santa Teresa , per demostrar la seva adhesió al papa Pius IX Mantingué polèmiques de caràcter religiós en El Correo Catalán i altres periòdics 1884-86 Ingressà en els jesuïtes 1885, però en sortí aviat i s’ordenà de sacerdot Com a president de la Joventut Catòlica contribuí al renaixement de les lletres catalanes organitzant certàmens literaris

Exercí el periodisme i la docència universitària i milità a les files del partit conservador, del grup progressista del qual fou líder Defensà la llibertat de premsa, l’abolició dels monopolis i la reducció dels poders del president S'oposà al restabliment de les relacions amb els EUA i al reconeixement de Panamà Com a president de la república 1914-18 sostingué la neutralitat de Colòmbia durant la Primera Guerra Mundial, resolgué les ja antigues disputes frontereres amb l’Equador 1916 i lluità contra la corrupció administrativa

Durant la tercera guerra Carlina actuà al Principat i al País Valencià Ascendí a general el 1874 i a tinent general el 1889 Fou capità general de València 1890-92, Puerto Rico i Castella la Nova Milità en el partit conservador i fou diputat i senador vitalici 1889 El seu germà, el general Luis Dabán y Ramírez de Arellano 1841 — 1892, havia combatut també els carlins al Maestrat, i davant les seves forces Martínez de Campos 1874 proclamà Alfons XII rei d’Espanya a Sagunt

De professió tipògraf, fundà a Palma la Societat Tipogràfica de Mallorca, la qual presidí fins el 1883, que hagué de traslladar-se a viure a Barcelona Milità en el moviment socialista fou un dels fundadors de la Unió General de Treballadors UGT i del Partido Socialista Obrero Español Membre del consell de redacció de La Guerra Social , portaveu del PSOE barceloní, fou empresonat durant la vaga de la construcció del 1888 Fou un dels organitzadors de la manifestació del primer de maig del 1890

Obrer tèxtil, milità al BOC i després al POUM, que representà al Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya Escriví El POUM i la collectivització d’indústries i serveis 1936 i Socialización de fincas urbanas y municipalización de los servicios 1937, obres en les quals resumí la postura del POUM davant aquests temes Fou secretari de la Federació d’Empleats i Tècnics i formà part del Consell Econòmic i Tècnic del POUM Collaborà en Avenir , Lluita i L’Hora Exiliat a França, residí al Rosselló