Resultats de la cerca

Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya S’inicià en l’esquí el 1921 i es proclamà dotze vegades campió de Catalunya, entre el 1931 i el 1949, en diverses modalitats salts, fons, eslàlom i descens El 1944 participà en la creació de l’Escola d’Esquí de la Molina, de la qual fou un dels primers professors

Fill de Sanç IV i de María de Molina Es casà amb Maria 1311, filla de Jaume II de Catalunya-Aragó En morir el seu germà Ferran IV 1312, maldà per ésser regent d’Alfons XI, càrrec que hagué de compartir amb la seva mare i l’infant Joan concòrdia de Palazuelos, 1314 Morí lluitant contra els musulmans

Filla del senyor Llop IV i de Joana de Molina Fou casada, el 1287, amb l’infant Joan de Castella, futur Joan I de Biscaia En morir el seu germà Dídac IV li fou discutida la senyoria, però finalment li fou adjudicada poc després es retirà al convent de Perales, i deixà Biscaia al seu fill Joan II

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, el Club Alpí Núria i el Club Esquí Barcelona, el 9 de març de 1935 feu la travessa La Molina-Puigmal-Núria-Noucreus-Ulldeter, amb Carles Bertrand, Oriol Canals i Andreu Figueras Destacà en proves d’esquí alpí i de fons, d’habilitat i salts d’esquí, i guanyà diverses competicions d’àmbit català i estatal

Fou jugadora del Club de Tenis Mirasierra, del qual fou també professora de l’escola de tennis Fou campiona de Catalunya individual 1967 i de dobles mixtos 1966, amb E Molina 1967, amb J Marfá, i campiona d’Espanya de dobles 1969, amb M Schultze Representà Espanya a la Copa Federació de Tennis de 1971 a Johannesburg República de Sud-àfrica

Membre del Club Muntanyenc Barcelonès, disputà les proves de descens, eslàlom i eslàlom gegant durant els Jocs Olímpics d’Hivern de Cortina d’Ampezzo 1956 Obtingué la medalla de bronze al Campionat d’Espanya en la prova d’eslàlom gegant 1956 Participà en la VII Combinada Internacional d’Esquí organitzada per la Unió Excursionista de Catalunya a la Molina 1962

Sisè marquès de Los Vélez, marquès de Martorell i de Molina Fill i hereu de Pedro Fajardo de Zúñiga-Requesens y Pimentel Fou governador d’Orà 1673 i virrei de Sardenya 1673-75 i de Nàpols 1675-83 Passà a Madrid, on presidí el Consell d’Índies 1685-87 i fou superintendent de finances 1687-93, que s’esforçà a millorar

Es doctorà en química a la Universitat de Chicago el 1952 Membre de l’American Academy of Arts and Sciences i de la US National Academy of Sciences Juntament amb Paul Crutzen i Mario Molina obtingué el premi Nobel de química l’any 1995 per la seva aportació a l’estudi de la formació i descomposició de l' ozó atmosfèric

Organitzada per la Unió Excursionista de Catalunya, combinava proves d’eslàlom i descens Es deixà de disputar a mitjan dècada de 1960

Membre del Club Femení i d’Esports, fou campiona de Catalunya en llançament de disc 1931, 1932 i establí el rècord català de javelina 1930-32 També practicà el tennis i l’esquí a la Molina i Núria Fou la primera dona directiva d’un club de futbol a Europa, el FC Barcelona 1934-36 Impulsà l’organització de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936