Resultats de la cerca
Es mostren 267 resultats
el Picaio de l’Algímia
Elevació (347 m) del municipi de l’Algímia de la Baronia (Camp de Morvedre), a la dreta del Palància.
call

El call de Girona
Turisme de Girona / Jaume Llorens
Història
En les ciutats i viles medievals catalanes, zona habitada per jueus.
El terme de l’hebreu qahal , ‘assemblea’, ‘congregació’ és documentat des del segle XIII la primera menció és la del call de Barcelona, el 1241 A vegades hi havia dos calls en una mateixa població, com a Barcelona on al costat del call major , o de la Volta , hi havia el call d’En Sanaüja , o de N'Àngela , més petit i a Cervera el call antic , o vell , dins el mur, i el call nou , fora el mur, dits també call sobirà i call jussà , bé que formant una sola aljama Els principals calls documentats són els de Barcelona, Girona, Palma, Perpinyà, Cervera, Tortosa, Manresa, Tarragona, Vilafranca del…
serralada de Portaceli
Serralada
Serralada del País Valencià, a cavall de les comarques del Camp de Morvedre, el Camp de Túria i l’Horta.
Forma l’extrem oriental de les serres ibèriques-valencianes És la més oriental i més baixa de la sèrie de serralades que, partint de la serra de Javalambre Aragó, van descendint cap a l’E a través de les serres d’Andilla i les Alcubles Té, com aquestes, direcció NW-SE El vessant septentrional forma el límit meridional de la conca del Palància mitjà i baix, mentre que el vessant S descendeix ràpidament sobre el Camp de Túria i l’Horta La formen una sèrie contínua de serres, més baixes cap a l’E, que arriba als 718 m alt al pic de Rebalsadors Vessants ràpids i relleu complicat fan que la…
Almudàfer
Partida
Partida del terme municipal de Sagunt (Camp de Morvedre) situada a la dreta de Palància, aigua avall de la ciutat.
És regada per la séquia d’Almudàfer , parallela al riu
Baselga
Nucli
Nucli del terme municipal d’Estivella (Camp de Morvedre), situat a 261 m d’altitud, al vessant N del Garbí.
Fou lloc de moriscs, annex a la parròquia d’Estivella A prop hi ha les ruïnes del castell de Baselga
Marià Salvador Maella i Pérez
Marià Salvador Maella i Pérez Autoretrat
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill del pintor de Morvedre Marià Maella Se n'anà a Madrid, on treballà amb l’escultor Felipe de Castro i fou un dels primers deixebles d’Antonio González Ruiz a l’Academia de San Fernando, acabada de crear, on guanyà diversos premis Amb la intenció d’anar a Amèrica, el 1759 anà a Cadis, on pintà una gran tela — El terratrèmol del 1755 — per al monestir de Santo Domingo probablement la que ara hi ha a la casa de la ciutat i diversos retrats Anà, però, a Roma, on guanyà diversos premis a les acadèmies de San Luca i del Campidoglio d’aquesta època és l' Autoretrat de l’Academia de…
el Quadro
Partida
Partida i enclavament del municipi de Quartell (Camp de Morvedre), que forma part de l’antic terme de l’Alqueria Blanca
.
la Garrofera
Llogaret
Antic lloc que, amb els Frares i Santa Coloma, forma els Llogarets, municipi annexat a Faura (Camp de Morvedre) el 1845.
el Garbí
Cim
Cim (670 m alt.) de la serra Calderona, al municipi d’Estivella (Camp de Morvedre), sobre la riba esquerra del Palància.
És un punt excursionístic de primer ordre hom hi practica l’ascensió des de la Serra Camp de Túria La muntanya és completament coberta de pins
font Llorença
Font del municipi de Torres Torres (Camp de Morvedre), origen del reg d’una part important de les hortes del municipi.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina