Resultats de la cerca
Es mostren 2023 resultats
Aracena
Municipi
Municipi de la província de Huelva, Andalusia, al límit de la serra d’Aracena.
Centre de subàrea comercial agrícola vi, oli, fruita, cereals i ramaderia porcs, braus amb indústria derivada fàbriques d’oli, farineres, embotits, adoberies
Almendralejo
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, a la comarca de la Tierra de Barros.
És centre agrícola cereals, oli, vi, cotó, hortalisses i explota indústries derivades de l’agricultura fassines, cellers de vi i licors, refineries d’oli
Lebrija
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, situat a la comarca de Las Marismas.
Centre agrícola arròs, vinya, blat, oli i cotó Indústries derivades de l’agricultura farina i oli Ruïnes romanes Església major amb elements àrabs i renaixentistes
basseta
Oleïcultura
Pica dels inferns, on és recollit l’oli que procedeix del triador una vegada assolada la part dolenta; aquest oli, d’una qualitat inferior, és anomenat oli de bassetes
.
biodièsel
Química
Tecnologia
Combustible líquid obtingut a partir d’olis vegetals sotmesos a un procés d’esterificació amb hidròxid de sodi i metanol.
D’aquesta reacció s’obté oli esterificat i glicerina Aquest oli esterificat, pur o diluït amb gasoli derivat del petroli, s’utilitza com a combustible per als motors dièsel
sèsam
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les pedaliàcies, de fulles simples oposades, de flors zigomorfes, infundibuliformes i quinquelobulades, i de fruits en càpsula.
Les llavors forneixen l' oli de sèsam , un oli comestible d’alta qualitat És conreat des de molt antic a la Xina i a l’Índia, que juntament amb Mèxic són els principals productors
llinosa
Botànica
Farmàcia
Llavor del lli.
És emprada com a primera matèria per a l’obtenció de l'oli de llinosa Polvoritzada, constitueix la farina de llinosa , de color groc i alt contingut d’oli, que hom anomena també farina de lli
Barreiro
Ciutat
Ciutat del districte de Setúbal, Portugal, vora l’estuari del Tejo.
És un nucli industrial on sobresurten les indústries químiques superfosfats, sulfat de coure, àcids, refineria de sofre, les alimentàries oli de cacauet, oli d’oliva i les mecàniques i tèxtils jute i pita És port pesquer i comercial
lli
Lli
C T Johansson (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les linàcies, de 40 a 80cm d’alt, de fulles lanceolades, de flors blaves i de fruits capsulars, amb la qual hom obté la fibra tèxtil anomenada lli.
Les seves llavors, valorades pel contingut en mucílag 6% i oli 20-40%, són emprades en farmàcia com a producte emollient i antiflogístic obtingut per decocció i per l’oli que proporcionen, el qual és emprat per a la confecció d’emplastres i per a disminuir la colesterolèmia La farina ha estat emprada en medicina popular per a fer cataplasmes La importància econòmica del conreu del lli deriva no solament de la utilització de la fibra com a primera matèria tèxtil, sinó també de l’aprofitament de la llavor per a extreure’n l’oli de llinosa És conreat a la…