Resultats de la cerca

Es dedicà al comerç Publicà el seu primer poema castellà a El Imparcial i després nombroses faules morals per a la lectura escolar en llengua castellana, en periòdics com el Monitor de Primera Enseñanza  i en diversos volums Fábulas religiosas y morales , 1865 Nuevas fábulas , 1886, i en llengua catalana a La Renaixença , al Primer llibret de faules , 1888, al Llibret de faules , 1892, i, amb algunes d’inèdites, pòstumament, a Lectura Popular , 1915 Un poema polimètric, de tipus sentimental, “La pastoreta”, li fou inclòs a Los trobadors moderns 1859 Fou mantenidor dels Jocs Florals de…

Formà part de la junta directiva del Centrte d’Esports Sabadell i n’ocupà la presidència 1946-49 quan l’equip acabava d’ascendir a primera divisió per segona vegada a la història

Vinculat tota la vida a la Unió Esportiva Sant Andreu, fou president del club durant disset anys, en dues etapes diferents Accedí al càrrec l’estiu del 1945 Sota el seu mandat, el primer equip pujà a la segona divisió la temporada 1949-50, en la qual es mantingué durant tres anys L’estiu del 1959 deixà el càrrec, al qual tornà en una segona etapa 1967-71 i assolí novament l’ascens a la divisió d’argent També emprengué la remodelació del camp, inaugurada el 1970, que, després de la seva mort, en prengué el nom

Practicant de pentatló modern Competí pel Club Pentatló Esplugues Es proclamà campió d’Espanya en categoria sènior 2003 i formà part de la selecció espanyola

Desenvolupà la seva trajectòria al Club Egara, amb el qual guanyà sis Campionats de Catalunya 1994, 1998-2002, sis Copes del Rei 1993, 1998-2002 i set Lligues 1992, 1993, 1996, 1998-2001 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, on conquerí la medalla de plata, i Sydney 2000

Es formà a la Unió Esportiva Figueres, fitxà pel Girona Futbol Club 1963-76 i esdevingué un dels jugadors més emblemàtics de la història del club Defensa central, l’edició 1963-64 fou elegit el millor jugador d’aquesta posició en la tercera divisió Fou cinc vegades internacional olímpic i participà en els Jocs de Mèxic 1968 Arran de la seva retirada, el 1976 fou objecte d’un homenatge en el decurs del qual la federació catalana li atorgà la medalla d’argent al mèrit esportiu Com a entrenador dirigí, entre d’altres, l’Olot, el Figueres i el Lloret

Es formà a l’Atlètic Terrassa Hockey Club, on desenvolupà la seva carrera, excepte tres temporades, que jugà a l’Stichtse Cricket en Hockey Club holandès 2006-09 Guanyà sis Campionats de Catalunya 2003-06, 2010, 2011, dues Copes del Rei 2006, 2010 i quatre Lligues 2004, 2005, 2006, 2010 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, on aconseguí la medalla de plata Es retirà al final de la temporada 2011-12

Treballà en setmanaris esportius humorístics sorgits durant la dècada de 1920 Fou redactor de Xut , però el 1924 l’abandonà per desavinences amb la direcció Fou un dels fundadors d’ Orsai 1924, La Barrila Deportiva 1924 i el Sidral Esportiu 1925 Firmà amb pseudònims com Quicoff Plongeon i Claudi Pitoff

Fou vocal en la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1915-16 i president del club 1934-35, any que el Barça s’adjudicà el Campionat de Catalunya Fou el primer president que incorporà una dona a la directiva, Anna Maria Martínez Sagi No volgué continuar dirigint el club i la temporada 1935-36 fou tresorer en la junta de Josep Sunyol

Central, s’inicià als equips inferiors del Club Voleibol Olot, on arribà a jugar al primer equip El 2005 feu el salt a la màxima categoria del voleibol espanyol, en fitxar per l’UCAM Murcia El 2010 marxà al Vecindario canari, on jugà una temporada abans de retornar a l’Olot, a primera catalana