Resultats de la cerca

Construí diversos pavellons a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, després desapareguts És autor de la casa consistorial de Sants 1895, de la seva casa al carrer d’Alegre de Dalt, de Barcelona 1910, de la casa Monteys Rambla de Catalunya - carrer de València i del cementiri de Sants El seu Modernisme parteix del gòtic i el suavitza Publicà una memòria descriptiva de Sant Benet de Bages 1887

Debutà al Centre d'Esports de Sants 1916-22 i jugà a la Unió Esportiva de Sants 1922-27 com a davanter de la banda dreta L’any 1928 s’incorporà al RCD Espanyol, però acabà la temporada al Pàtria de Saragossa Després passà al Saragossa FC 1928-30 Guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1926 amb la selecció catalana Un cop retirat fundà la Mutual Esportiva de Catalunya

Deixeble de Joan Munyós Treballà a València i després s’establí a Madrid, on fou escultor de Carles II És autor, a València, dels Quatre doctors del retaule dels Sants Joans, el Sant Andreu de l’església d’aquest sant, els sants Francesc de Borja, Blai, Francesc de Paula i Pere Nolasc de la catedral i el retaule major del convent de Sant Domènec El seu fill, Marià Sanxis , fou també escultor

Començà a competir a vint-i-cinc anys El 1924 ho feu amb la Unió Esportiva de Sants i, l’any següent, ingressà en l’equip Dollar Guanyà tres edicions del Campionat de Sants 1923, 1924, 1925, la Volta a Cantàbria 1925 i dues etapes de la Volta a Catalunya, competició en què es classificà segon 1924 i tercer 1925 de la general final També assolí la medalla de bronze al Campionat d’Espanya de fons 1925

Guanyà els 50 km de l’Sport Ciclista Català 1915, la Copa Banús 1917, el Campionat de Sants de 100 km 1919 i els Sis Dies de Sants 1920 El 1918 fou nomenat secretari de l’Agrupació Catalana de Ciclistes i després d’abandonar la competició l’any 1920, s’incorporà a la junta directiva de l’SC Català Presidí la Comissió Esportiva del Comitè Regional de la Unió Velocipèdica Espanyola 1935 i fou el representant espanyol al Critèrium Internacional de ciclocròs

És la continuació de l’antic costum d’edificar l’altar sobre el sepulcre d’un màrtir