Resultats de la cerca
Es mostren 1305 resultats
refugi de Colomers
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Naut Aran (Val d'Aran).
Situat a la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, dins del circ de Colomèrs, al costat de l’Estanh Major de Colomèrs, a 2135 m d’altitud És propietat del Conselh Generau d’Aran i té una capacitat de 60 places Fou inaugurat l’any 2007 prop de l’emplaçament d’un antic refugi de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC anomenat Colomèrs I És punt de pas del GR-11 i de la ruta coneguda com a Carros de Foc que passa pels nou refugis del parc, i el circumden cims com la creu de Colomèrs, el Gran Tuc de Colomèrs o el tuc de Ratèra
refugi de la Restanca

Refugi de la Restanca
© Simonjoan
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Naut Aran (Val d’Aran).
És dins els límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a 2010 m d’altitud, situat al costat oriental de l’estany del mateix nom Propietat del Conselh Generau d’Aran, és un refugi guardat amb capacitat per a vuitanta persones, i dotze en absència dels guardes Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda amb el nom de Carros de Foc i es troba en la ruta del GR-11, a més de servir de base per a les ascensions al massís del Besiberri i el Montardo
llei normal

Llei normal de probabilitat de mitjana μ i desviació tipus σ
Fototeca.cat
Matemàtiques
Llei de probabilitat contínua i simètrica en la qual la mitjana, la moda i la mediana coincideixen i la funció de densitat té forma de campana de Gauss o corba normal.
Aquesta densitat depèn de dos paràmetres, la mitjana μ i la desviació típica σ En general, es caracteritza per N μ, σ i la seva funció de densitat val
llargues
Altres esports de pilota o bola
Modalitat de l’esport de pilota valenciana, també anomenada joc a ratlles.
Es juga entre dos equips rivals de quatre o cinc persones cadascun, normalment en un carrer pla i llarg, i es tracta d’anar guanyant espai al camp rival fins que l’altre equip no pugui tornar la pilota Les partides són a deu jocs Cada joc té la puntuació següent 15, 30, val i joc Per guanyar el joc, cal que l’altre equip estigui com a màxim a 30 per tant, si els equips empaten a val canvien automàticament a empat a 30 Cada equip ha de fer el més petit possible el camp rival, que es marca amb unes telles, antigament ratlles a terra, on es para la pilota quan no es…
Jean Antoine Villemin
Història
Militar
Metge militar francès.
Professor de Val-de-Grâce, féu detallades investigacions sobre la tuberculosi abans que Koch descobrís el bacil que la produeix Analitzà especialment la contagiositat de la malaltia i proposà mesures preventives
quartó
Física
Mesura agrària catalana de valor variable segons les comarques.
Val 1/4 de vessana a Girona, 1/4 de jornal al Pallars, 1/4 de quartera a la Garrotxa, 1/4 de mujada al Penedès i al Baix Llobregat, 1/4 de quarterada a Mallorca, 1/4 de fanecada al País Valencià, etc
inductància pròpia
Electrònica i informàtica
Relació entre el flux magnètic total abraçat per un circuit elèctric i el corrent que hi circula.
El seu símbol és L , i val L = N ϕ/ I, N essent el nombre d’espires, ϕ el flux d’una espira i I el corrent La unitat de mesura és el henry
rai
Gramàtica
Partícula intensiva que, unida a un membre de proposició (nom, pronom, infinitiu, oració subordinada, etc), forma, sense l’ajut de cap verb, una proposició completa en què s’expressa que allò que hom tem, plany, que sap greu, etc, no és gens o tant de témer, de plànyer, etc.
I, si s’adjunta a un adverbi o una frase adverbial, no ho és almenys en la circumstància expressada per aquest adverbi Equival a bé, prou, no és res, tant se val, segons els casos
engiadinès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del grup retoromànic occidental parlat a Engiadina, a la vall de l’Inn.
Comprèn l’alt engiadinès puter , amb el centre cultural de Samaden, el baix engiadinès vallader , amb els nuclis aglutinadors de Zernetz i Schultz, i el parlar de la Vall de Munster Val Munstair Posseeix tradició literària
astroide

Astroide
Fototeca.cat
Matemàtiques
Corba plana algebraica d’equació cartesiana x2/3 + y2/3 = r2/3.
L’astroide és una hipocicloide amb quatre puntes que es genera quan la circumferència que gira té un radi r que val la quarta part del de la circumferència a l’interior de la qual gira
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina