Resultats de la cerca
Es mostren 1378 resultats
Pere Ramon de Codalet
Història
Senyor de Pontellà.
Majordom de Jaume III de Mallorca, fou ambaixador seu davant de Pere III de Catalunya-Aragó 1340, i l’acompanyà 1342 a Barcelona en l’entrevista que precedí la guerra entre ambdós sobirans Restà fidel a Jaume III defensà, sense èxit, Cotlliure, i s’ocupà de les negociacions de rendició a Perpinyà 1344 Seguí el seu rei a l’exili, i els béns li foren confiscats
Francisco Díaz Pimienta
Marí.
Fou almirall de l’armada d’Índies i lluità 1641 contra els anglesos, que foragità de les illes de Santa Catalina i de la Providència Acompanyà Joan Josep d’Àustria a l’expedició a Nàpols 1647 El poeta Baltasar Gracián publicà un escrit en lloança de la seva conducta Prengué part en la guerra dels Segadors de Catalunya i morí en una nau davant Barcelona
Bartolomeu Dias de Novaes
Geografia
Història
Navegant i explorador portuguès.
Joan II de Portugal li encarregà la continuació de les exploracions de la costa africana Vorejà 1487 la punta meridional d’Àfrica, que batejà amb el nom de Cap de les Tempestes , anomenada més tard, per Joan II, de Bona Esperança El 1497 acompanyà Vasco de Gama a l’Índia, i el 1500 anà al Brasil en una expedició, durant la qual morí en un naufragi
Diego de Arnedo
Cristianisme
Eclesiàstic aragonès.
Es formà a Bolonya, on ocupà el rectorat del collegi hispànic de Sant Climent Home de confiança de Felip II, que acompanyà a Anglaterra el 1554, fou diverses vegades visitador reial de Sicília, la qual cosa li costà un judici inquisitorial El 1561 fou nomenat bisbe de Mallorca, on volgué implantar la reforma tridentina de manera enèrgica Presentat el 1572 per a la seu d’Osca
jo
Filosofia
Categoria epistemològica bàsica, ja des de Descartes, que en féu el punt de partença del seu pensament.
Per a Kant, el jo és la unitat que acompanya tota representació, implicat per la síntesi de la diversitat que la institució proporciona En Fichte, el jo, transformat en jo pur , és l’acte primordial del coneixement posant-se a si mateix posa el subjecte i l’objecte del coneixement Aquest tipus d’especualció ha sofert, però, posteriorment, la crítica de diversos corrents de pensament Nietzche Marx i Freud
Tomàs de Malferit
Història
Funcionari reial.
Jurista Fill de Mateu de Malferit Regent i després 1508 vicecanceller de la corona catalanoaragonesa El 1495 fou supervisor reial de l’exèrcit de Gonzalo Fernández de Córdoba a Itàlia, i intervingué en els pactes de repartiment de Nàpols El 1505 signà a Blois el matrimoni per poders de Germana de Foix amb Ferran II de Catalunya-Aragó, i el 1506 acompanyà els reis de Barcelona a Nàpols
Jeroni de Cabanyelles i Gallac
Història
Governador general de València (1523-50) i ambaixador, senyor de Benissanó, Alginet i Bolbait i comanador de Sant Jaume.
Era fill del també governador de València Lluís de Cabanyelles, i succeí en aquest càrrec el seu germà Lluís Fou ambaixador de Ferran II prop de Lluís XII de França 1509-12 per a les qüestions italianes Fou conseller de guerra i d’estat de Carles V i capità de la seva guàrdia El 1535 acompanyà l’emperador a la campanya de Tunis El seu fill Jeroni fou també governador
Marià Rius i Montaner
Història
Política
Polític.
Es casà amb Elisa de Olózaga y Camarasa, filla de Salustiano Olózaga 1864 Afiliat al partit progressista, participà en la Revolució de Setembre del 1868 a Catalunya Acompanyà a la península Ibèrica el nou rei Amadeu I, el qual li concedí el comtat de Rius 1871, que passà més tard als Querol En 1876-78 fou diputat a corts per Falset i en 1883-90 ho fou per Tarragona
Ramon de Ribelles
Història
Alt funcionari reial.
Acompanyà l’infant Alfons, del qual fou conseller, a la conquesta de Sardenya Al Principat de Catalunya posseí el lloc d’Artesa Fou nomenat governador de Càller 1337 Durant una època de pau, fortificà la regió de Gallura, reconstruí els murs de Càller i de Sàsser i publicà l’ordre reial de batre moneda d’alfonsins d’or a la seca de Càller Tingué per substitut, temporalment, Ramon de Montpaó
Francesc de Blanes i de Palau
Cristianisme
Bisbe de Girona (1408-09) i de Barcelona (1409-10).
Fill de Ramon de Blanes i de Blanca de Palau Havia estat canonge de Mallorca i ardiaca de la Selva Girona Fou conseller i canceller del rei Martí l’Humà i referendari del papa Benet XIII, que acompanyà en la seva fugida d’Avinyó, el 1403 A l’estiu del 1409 féu anar Vicent Ferrer a predicar a Barcelona continuà les obres de la catedral d’aquesta ciutat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina