Resultats de la cerca
Es mostren 1292 resultats
Lluís Guilla
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Vida i obra Era notari i conservador dels arxius del Rosselló Publicà un Manual de la doctrina cristiana Perpinyà 1685 i Ales per volar a Déu Perpinyà 1695, obres per a la formació espiritual adreçades a un públic popular sota la influència del mètode i la doctrina de Francesc de Sales i dels autors ascètics castellans Bibliografia Miralles, E 2007 2 Vegeu bibliografia
ànec cullerot

Ànec cullerot
© Andreas Trepte
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, que es distingeix pel gran bec eixamplat a l’extrem en forma de cullera.
El mascle té el cap verd, el pit blanc i l’abdomen castany La femella es distingeix per tenir dues plomes blavoses a les ales Nia als països nòrdics i hiverna al sud, i arriba a l’Àfrica, a l’Amèrica del Sud, a Oceania i a l’Àsia del Sud Hom el troba a l’hivern també als Països Catalans
mecòpters
Entomologia
Ordre d’insectes holometàbols de dimensions mitjanes o petites i de cos allargat, amb el cap acabat en un rostre vertical, amb un aparell bucal mastegador i amb dues antenes filiformes, tan llargues com el cos.
Les quatre ales són membranoses, amb taques brunes, i en repòs resten plegades al llarg del cos Els mascles del gènere Panorpa tenen cercs en forma de tenalles, que recorden la cua dels escorpins Les larves són terrestres i carnívores Hom en coneix unes 150 espècies, de tot Europa, agrupades en els gèneres Bittacus, Boreus i Panorpa , freqüents als Països Catalans
Victòria de Samotràcia

Victòria de Samotràcia
© Fototeca.cat-Corel
Nom amb què és coneguda una níkē
ròdia de marbre (de vers la fi del s III aC o el començament del II), commemorativa de la victòria naval de Demetri I de Macedònia a Salamina (306 aC), que fou descoberta a Samotràcia el 1863 (altres fragments foren trobats el 1954) i que és conservada al museu del Louvre.
El vigor i el moviment del tors i les ales, amplificat per la bella corba de la proa que li fa de pedestal, així com la inclinació i el balanceig de la roba, inflada pel vent, que s’humanitza tot deixant entreveure la bellesa femenina sota els vels lleugers, en fan una de les obres mestres de l’escultura hellenística
àguila
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels falcònids que pertanyen principalment als gèneres Hieraaetus (que engloba l’antigament anomenat Aquila), Haliaeetus, Pithecophaga, Circaetus i Pandion.
Són ocells de rapinya, de grans dimensions, amb un bec fort i corbat, el cap prominent i cobert de plomes, les potes curtes amb les plomes fins al començament dels dits, i les urpes molt fortes Tenen les ales llargues i volen a gran altura Nien en arbres o en roques dels penya-segats Estan distribuïdes per tot el món
vèspids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters de mida mitjana o grossa i colors vius, generalment grocs i negres.
Algunes espècies són solitàries, habiten en galeries subterrànies o esquerdes de murs i es nodreixen de larves d’altres insectes, com és ara els odiners, mentre que d’altres, les més evolucionades, presenten organització social, com ara les vespes Quan es paren, pleguen les ales al llarg del cos En part són depredadors i en part fitòfags, i construeixen els nius amb materials llenyosos o cellulòsics
vasos lucans
Art
Peces de ceràmica, produïdes a l’antiga Lucània, d’imitació àtica amb figures roges, però amb uns caràcters estilístics particulars.
La producció, iniciada probablement per ceramistes d’origen grec, actius a Turis o a Heraclea a la fi del segle V aC, es distingeix per la composició de les figures, que són més primes i allargades, amb expressions patètiques Representen personatges amb un colom a la mà i també amorets amb les ales desplegades Dintre aquest grup cal incloure també l’escola de Paestum
ocell lira

Ocell lira (Menura novae-hollandiae)
© Asociación Andaluza de Turismo Rural en Casas Cueva
Ornitologia
Nom donat a les dues espècies d’ocells de la família dels menúrids, de l’ordre dels passeriformes.
L' ocell lira superb Menura novae-hollandiae és d’un color marró cendrós, vermellenc a les ales, i els mascles presenten una cua de 60 cm amb les dues rectrius externes més amples i corbades en forma de lira L' ocell lira d’Albert Menura alberti és més vermellós i la cua no té forma de lira Ambdues espècies habiten a les selves orientals d’Austràlia
merla d’aigua

Merla d’aigua
Corine Bliek (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cínclids, de 18 cm, que té el pit i la gola blancs, les parts superiors negrenques i les inferiors d’un color castany fosc.
La cua i les ales són curtes, i les potes i els dits, grossos i forts té plecs cutanis mòbils a les orelles i als narius, parpelles nictitants i el plomatge hidròfug S'alimenta de larves i insectes aquàtics, cucs i peixets que captura cabussant-se i nedant per sota de l’aigua Habita, prop d’aigües netes, a gairebé tot Europa, i és comuna a Catalunya
Comiat de Txarango amb l’últim disc
El grup Txarango , un dels més populars de la música en català, posa a la venda el seu disc De vent i ales , amb el qual posa fi a la seva trajectòria El grup va començar el desembre del 2019 una gira de comiat abans de dissoldre’s que va haver d’interrompre’s el 12 de maig de 2020 per la covid-19
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina