Resultats de la cerca
Es mostren 8246 resultats
Organització per a la Cartografia de les Plantes Vasculars dels Països Catalans
Botànica
Organització constituïda el 1982 dins la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans amb l’objectiu d’estudiar les àrees de distribució de les espècies vegetals vasculars als Països Catalans i de fer-ne la representació cartogràfica.
D’aleshores ençà han estat publicats els mapes de distribució, segons la xarxa UTM de 10 km de costat, de més de 1 500 tàxons
Acília
Gens
d’origen plebeu romà que donà alguns personatges d’anomenada: Mani Acili Glabrió
, tribú de la plebs (201-191 aC), vencedor d’Antíoc III de Síria a les Termòpiles; Acili Gaius Glabrió
, filòsof que introduí (~150 aC) les idees gregues a Roma; Mani Acili Glabrió
, pretor (70 aC), cònsol (67 aC) i governador de Bitínia, que lluità contra Mitridates III, rei dels parts; Mani Acili Glabrió
, cònsol amb Trajà (91 dC), que fou condemnat a les feres per Domicià per haver-se convertit al cristianisme.
Des d’aleshores la família tingué un hipogeu al cementiri de Priscilla Fins a mitjan s III, altres familiars del mateix nom foren també cònsols
menor
Matemàtiques
Donada una matriu, qualsevol determinant de la matriu quadrada que hom obté en suprimir un cert nombre de files i de columnes de la matriu inicial.
En particular quan hom suprimeix només la fila i la columna d’un element de la matriu, aleshores el menor és anomenat menor de l’element
cala de les Coves
Cala
Cala de la costa, al límit entre l’Alacantí (el Campello) i la Marina Baixa (la Vila Joiosa), on desemboca el barranquet de les Coves, que davalla de la serra del Cabeçó.
Constituí la frontera meridional del Regne de València fins el 1304 i que fou, des d’aleshores, límit entre les governacions d’Oriola i de Xàtiva
al·lòbroge
Història
Individu pertanyent a un poble gal establert a la vall mitjana del Roine.
Els romans enviaren per sotmetre els allòbroges Quint Fabi Màxim, que els vencé el 121 aC i des d’aleshores foren incorporats a la Gàllia Transalpina
batalla del Voló
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut al Voló (Rosselló), el 30 d’abril i l’1 de maig de 1794, entre les forces franceses, dirigides pel general Dugommier, i les de l’Estat espanyol, manades pel capità general de Catalunya, comte de La Unión, que hagué de desallotjar el Voló.
La batalla, punt central de la Guerra Gran , invertí el sentit que fins aleshores havia tingut aquesta els francesos prengueren la iniciativa i penetraren al Principat
ducat d’Aliaga i Castellot
Història
Títol concedit com a comtat el 1461 al primer duc d’Híxar i elevat a ducat a favor d’ell mateix l’any 1487.
La grandesa d’Espanya fou reconeguda al quart titular el 1599 i el títol ha estat portat des d’aleshores pels primogènits dels ducs d’Híxar
Il Trovatore
Portada del llibret de l’òpera Il Trovatore
© Fototeca.cat
Música
Òpera, en quatre actes, de G.Verdi, amb text de S.Cammarano, basat en el drama El trovador
, d’A.García Gutiérrez, relativa a un episodi imaginari de la guerra entre els partidaris de Jaume d’Urgell i els de Ferran d’Antequera.
Estrenada a Roma el 1853, és de les més populars de Verdi, el qual hi introduí elements realistes, que caracteritzaren des d’aleshores el seu nou estil
gallina cega
Jocs
Joc d’infants en què hom tapa els ulls a un dels jugadors amb un mocador; els altres transiten al seu voltant i li peguen cops de mà o de mocador.
El cec ha de procurar d’agafar algú i endevinar qui és si ho fa així, continua el joc, aleshores tapant els ulls al qui ha estat agafat
comptacops
Tecnologia
Giny comptador que serveix per a mesurar el nombre de cicles complets que realitza un òrgan mecànic durant un cert període de temps.
Atès que el sistema funciona per impulsos, també pot ésser utilitzat per a comptar les voltes que realitza un mecanisme giratori, i aleshores rep el nom de comptavoltes