Resultats de la cerca

Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1940, participà en diverses competicions d’esquí alpí entre el 1940 i el 1959 i escalà les Agulles de Maria Antònia per l’enforcadura sota el pic Calderer 1942 amb Josep Botey Formà part de l’expedició Moto Himalàia, portada a terme per sis muntanyencs catalans 1973, tot resseguint la serralada de l’Himalàia Corredor de rallis automobilístics, també destacà com a fotògraf de muntanya

És el llac més gran de l’Europa central Ocupa una fossa tectònica produïda durant el cicle alpí, i la seva profunditat mitjana és de 3 m Rep la majoria d’immissaris per la vora sud, i el Zala per l’oest L’aprofitament econòmic radica en la pesca i en les installacions balneàries de les muntanyes que l’envolten, que l’han convertit en un centre d’estiueig, especialment per als habitants de Budapest

Introduí la idea que les serralades, en particular els Alps, es formaren per plegament de l’escorça terrestre Proposà que les muntanyes d’Europa s’havien generat per successius episodis de plegament, tals com el Caledonià, l’Hercinià i l’Alpí Treballà per al Servei Geològic de França, i el 1886 esdevingué professor de l’École Nationale Supérieure des Mines de Paris Fou elegit membre de l’Académie des Sciences el 1896

Format a les pistes d’esquí de Baqueira-Beret, és membre del Club Aranés d’Esports d’Iuèrn A 16 anys es proclamà campió d’Espanya de supergegant i gegant 2005 El mateix any fou campió del món juvenil de descens i subcampió de supergegant La temporada 2009-10 debutà a la Copa del Món d’esquí alpí Ha participat en els Jocs Olímpics d’Hivern de Vancouver 2010 i en tres Campionats del Món 2007, 2009, 2011

Fundat l’any 2002, disposa d’equips d’atletisme, basquetbol, futbol sala, natació, ciclisme, gimnàstica artística, hoquei, esquí alpí i esquí de fons, tennis, tennis de taula, bàdminton i petanca Participa en les competicions organitzades per la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics–ACELL i en competicions internacionals Un dels seus esportistes més destacats és Enric Campdelacreu, que guanyà la medalla d’or de tennis de taula al Campionat d’Europa Special Olympics de Varsòvia 2010

Especialitzada en esquí alpí, competí en la categoria B3 Guanyà tres medalles de bronze en el Campionat d’Europa 1999 i una plata i dos bronzes en el Campionat del Món 2004, a més de nombrosos podis en proves de la Copa d’Europa i la Copa del Món entre el 2002 i el 2005 Disputà les proves d’eslàlom, eslàlom gegant, descens i supergegant als Jocs Paralímpics d’Hivern de Salt Lake City 2002 i Torí 2006

Fundat el 1977, inicialment se centrà en la pràctica de l’esquí, tot i que posteriorment creà seccions relacionades amb el muntanyisme Organitzà unes quantes edicions del Campionat de Catalunya d’esquí alpí Participa en campionats de diferents modalitats d’esquí de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern i, des de la temporada 1996-97, l’equip de competició s’entrena a l’estació de la Molina, juntament amb la Molina Club d’Esports També organitza cursos d’esquí a la Molina

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, formà part, en diferents etapes, de la junta directiva, de la qual fou vicepresident 1998-2002 Disputà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya d’esquí alpí, i guanyà el Campionat d’Espanya d’esquí universitari 1967, 1968 A partir del 1969, practicà l’escalada i l’esquí de muntanya Participà en diversos rallis d’esquí i curses de muntanya El 1972 fou un dels organitzadors de la primera Copa d’Europa d’esquí, a la Molina

S’inaugurà el 1986, i des de l’any 2005 forma part del complex Gran Pallars, juntament amb l’estació d’esquí d’Espot El pic de l’Orri 2440 m és el sostre de l’estació Té 44 km esquiables amb 33 pistes per a l’esquí alpí i 15 km per a l’esquí de fons Les installacions ofereixen espai per a la pràctica del mig tub, boarder cross i una zona de freestyle al Pla de l’Olla

El Montsià, parallel al litoral, s’alça bruscament amb el puig de Mata-redona 619 m alt, seguit cap al S per la Foradada 698 m, amb fenòmens càrstics, el pic de Montsià 764 m i la roca Roja, amb un estrep meridional que és la Serreta, que sosté la vila d’Alcanar Aquesta erecció és constituïda per calcàries cretàcies de plegament alpí, de vessants molt bruscs que faciliten l’erosió d’uns sòls prou esquelètics Per això la vegetació forestal és escassa