Resultats de la cerca
Es mostren 5242 resultats
Josep Safont i Lluch
Economia
Comerciant i banquer.
Fou associat de jove als negocis del seu pare Josep Safont i Casarramona , de qui heretà tots els béns el 1841 Anà a Madrid el 1830 Un dels seus negocis més importants fou l’arrendament a l’estat del paper segellat entre el 1841 i el 1846 per això feu gran amistat amb J de Salamanca, amb qui collaborà en la construcció del ferrocarril d’Aranjuez El 1844 comprà l’antic palau de Monteleón i hi installà una de les millors foneries metallúrgiques del seu temps, on treballaven 95 obrers fixes i molts d’eventuals Explotà una mina de ferro a la província de Toledo Pel mateix temps creà una casa de…
Josep Maria Garcia i Llort
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja i a l’Escola Massana de Barcelona El 1948 es presentà a Barcelona, on exposà diverses vegades El 1950, amb una beca del govern francès, es traslladà a París, on residí quatre anys, i després anà a residir als EUA, on exposà a Nova Orleans 1954 i a Nova York 1955 i 1958 també ho féu a Barcelona 1956, a París 1957, a Porto Alegre Brasil 1959 i a Londres 1959 El 1960 fixà la residència a Barcelona, on exposà habitualment i també ho feu a Madrid i a Bilbao Partí d’un expressionisme d’arrel picassiana, de composició complexa, de colors plans i de línies gruixudes centrada en una…
Josep Guardiola i Bonet
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Decorador de ceràmica, dibuixant, pintor i escultor.
Fou deixeble de Lluís Rigalt, de Ramon Amado i es formà a Llotja Anà a Madrid el 1891 De nou a Barcelona, treballà més de vint anys com a pintor de parets alhora que collaborava a diversos diaris i fou redactor de “De Tots Colors” 1909, on sovint signava Faune El 1917 féu una exposició de pintura al Cercle Artístic de Barcelona i l’any següent ja exposà ceràmica a la Sala Parés Les seves peces foren premiades a Madrid 1924, París 1925, Filadèlfia 1926 i Barcelona 1929 Anà a París el 1922 i a Itàlia el 1923 Treballà a la manufactura de Sèvres el 1934 i el 1937 El seu estil és classificable…
François Arnal
Pintura
Pintor provençal.
Durant la Segona Guerra Mundial participà en la resistència, i al mateix temps s’interessà per la pintura El 1948 anà a París, on s’associà amb pintors com Pierre Dmitrienko i Serge Rezvani, i amb escriptors com Raymond Queneau, amb el qual collaborà en algunes obres conjuntes Els anys cinquanta anà a Tahití, on practicà una pintura d’un figurativisme esquemàtic i totèmic, que desembocà en una abstracció lírica amb freqüents incursions en el geometrisme A partir del 1962, adoptà una pintura abstracta fortament expressiva i allusiva als fetitxes del món concret Entre d’altres, creà la sèrie…
Bernat de Santaeugènia
Història
Cavaller, governador de Mallorca i col·laborador íntim de Jaume I.
Era fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Guillem de Montgrí , sagristà de Girona, i de Pere de Torroella o de Montgrí i Ramon de Torroella o de Santa Eugènia, bisbe de Mallorca Es casà amb Beatriu Prengué el cognom de Santaeugènia, pel fet d’haver-se refós amb la seva família una branca dels Santaeugènia de Berga i d’haver-ne heretat els béns Vers el 1228, per mort del seu germà gran Ponç Guillem, heretà Torroella de Montgrí, i per això és conegut també per Bernat de Montgrí i de Santaeugènia Participà en la conquesta de Mallorca…
Carles de París
Pintura
Pintor.
Emigrà a Amèrica i s’establí a Mèxic, on residí del 1828 al 1836 És autor del quadre Relació del general espanyol Isidro Barradas a Tampico , que el president de Mèxic Antonio López de Santa Ana regalà al Congrés de la Unió 1835 Féu una important exposició a l’Academia de San Carlos de la ciutat de Mèxic, on cal destacar les obres Un altre paisatge 1851, els retrats de Don Benito Guerra i de la seva muller, Baronessa de Febril de Meaux 1855 el 1862, s’exhibí l’obra La verge amb el Nen També cal esmentar un oli titulat La Plaza Mayor de Mèxic , diversos paisatges de Zacatecas, de…
Marc Navarro Barrachina
Marc Navarro Barrachina
SHUM Maçanet
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
S’inicià al Collegi Claret i completà la seva formació a la UE Horta, sempre de defensa Com a sènior, el 2001 fitxà pel Cerdanyola CH, de primera divisió, i el 2005 anà al CH Mataró, amb el qual aconseguí l’ascens a l’OK Lliga i guanyà la Copa de la CERS 2007 Aquell mateix any fitxà per l’Igualada HC i debutà amb la selecció catalana, amb la qual fou subcampió de la Copa Amèrica El 2009 debutà amb la selecció espanyola, amb la qual obtingué el subcampionat de la Copa de les Nacions El 2012 anà al SHUM Maçanet i el 2013 fitxà pel Vilafranca, equip amb el qual es proclamà subcampió de la Copa…
Ramon Padró i Pedret
Arts decoratives
Pintura
Pintor i decorador.
Estudià a Llotja i dibuixà als setmanaris humorístics Lo Nunci i El Periquito , amb els pseudònims de Crospis i Koki Amb el seu germà Tomàs Padró i Pedret, el 1867 anà a París per tal d’estudiar l’Exposició Universal També anà a Itàlia 1868 Acompanyà Alfons XII com a cronista artístic i pintà diferents retrats del monarca Destacà per la força colorista i l’animació de les seves pintures històriques Pas de la fragata Berenguela pel canal de Suez, Entrevista el 1875 del Rei Alfons XII amb el Príncep de Bergara, Una avançada carlista, Primera expedició de voluntaris catalans a Cuba, Retrat de…
Genís Fira
Literatura
Eclesiàstic i poeta.
Vida i obra Familiar d’Alexandre VI, fou secretari particular seu i de Joan de Borja, segon duc de Gandia, quan anà a Barcelona, per casar-s’hi amb Maria Enríquez, i, posteriorment, quan anà a València i a Gandia per prendre possessió dels seus estats 1494-96 Fou rector de Poios, canonge de València i de Cartagena, i beneficiat de Saragossa i d’Oriola Autor de la resposta poètica “Ans que peccant, general malaltia”, dirigida a Narcís Vinyoles, publicada a Les trobes en llaors de la Verge Maria València 1474 També fou un dels jutges, juntament amb Baltasar Sorió i Francesc de Fenollet, del…
nènia
Literatura
Cant funeral romà, mescla de lamentació i de pregària per un difunt, que, segons un ús antiquíssim, encara viu al temps de Plaute, entonaven les dones preficae (les ploradores) que acompanyaven el fèretre, amb uns esquemes fixos i amb l’acompanyament de flauta.
Gradualment anà essent substituïda per la laudatio
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
