Resultats de la cerca

Fundat el 2003, la seva activitat s’encamina cap a la divulgació i la promoció de la falconeria a les comarques de Lleida Organitza jornades de falconeria que coincideixen amb l’inici i el final de la temporada oficial de cacera Collabora en exhibicions divulgatives, amb la fundació de discapacitats psíquics ASPROS de Prades i participa en la fira anual Mascota’m També ha collaborat amb l’Ajuntament de Mollerussa per a la reducció d’estornells

Fundada l’any 1971, té com a finalitat l’afirmació de l’ideal esportiu i la difusió dels seus valors morals, culturals i formatius És membre del Panathlon Club Internacional creat a Venècia l’any 1951 Entre les seves activitats destaca la concessió anual, des del 1979, del Premi Panathlon per a persones que hagin treballat a bastament en l’ajuda i el desenvolupament d’una activitat esportiva, i el premi a l’Esportivitat, atorgat des del 2006

Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona i catedràtic de grec d’institut Fou delegat pel Principat i les Balears de l’Instituto Nacional del Libro Español, des d’on propulsà iniciatives de cultura catalana, com el Catàleg de llibres en català , anual i començat el 1967 Publicà l’estudi especialitzat Bergnes de las Casas, helenista y editor 1947 i traduí, per a la Fundació Bernat Metge, tres volums dels Diàlegs de Plató 1952, 1956, 1962

Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona i catedràtic de grec d’institut Fou delegat pel Principat i les Balears de l’Instituto Nacional del Libro Español, des d’on propulsà iniciatives de cultura catalana, com el Catàleg de llibres en català , anual i començat el 1967 Publicà l’estudi especialitzat Bergnes de las Casas, helenista y editor 1947, i traduí, per a la Fundació Bernat Metge, tres volums dels Diàlegs de Plató 1952, 1956, 1962

Exercí al Club Esportiu Mediterrani entre el 1949 i el 1978, i forjà campions de Catalunya i d’Espanya com Maria Rosa Vicente, Ramon Benito, Armand Casado o Joan Agut Rebé nombrosos premis com la placa al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 1960 el de millor entrenador català 1965 el premi anual del Collegi Estatal d’Entrenadors 1970, i la medalla d’or de Serveis Distingits de la Federació Espanyola de Natació 1972

Encaixa al nord i a l’est la cubeta de Móra Ribera d’Ebre i Priorat, i tanca, passada la plana del Burgar el seu límit oriental, la serra de Tivissa Ribera d’Ebre a l’oest davalla fins a l’Ebre, i al sud i al sud-est és continuada per les serres de la Capcida i del Boix i els morrals del Cantdelgall i de Cabrafeixet i el Montaspre, i al sud del coll d’Alba, per la serra de Collredó, amb les quals constitueix l’anomenat bloc de Cardó L’abrupta vall de Cardó , oberta vers el nord-oest i continuada per la vallada de Costumà, és drenada pel barranc de Cardó , afluent, per l’esquerra, de l’Ebre,…

Es presenta al palau de la Generalitat de Barcelona el servei Catalunya en línia, la versió informàtica que permet consultar la Gran Enciclopèdia Catalana a través d’Internet en canvi d’una quota anual El servei també dóna accés al Diccionari de la llengua catalana, i de manera progressiva anirà incorporant altres obres del grup, com la Gran Geografia Comarcal de Catalunya A part de The New Encyclopaedia Britannica, és l’única enciclopèdia que es pot visualitzar sencera a través de la xarxa

La superfície és de 6 450 km 2 , el volum de 58 km 3 , la profunditat mitjana de 9 m i la màxima de 39 m La longitud pel llit del Volga és de 580 km, i l’amplada màxima, de 30 km La potència installada és de 2,3 milions de kW, i la producció mitjana anual d’energia, d’11 000 milions de kWh A les vores del pantà hi ha les ciutats de Kazan’, Uljanovsk i Čeboksary

Publicava, amb ritme anual, treballs de biologia, física, química i matemàtiques, de filosofia i de ciències socials, acompanyats de cròniques i de recensions de llibres Durant l’època de la Dictadura foren substituïts per les Memòries de la Secció de Ciències Després del parèntesi de 1936-39, els Arxius han estat represos, sota el nom d' Arxius de la Secció de Ciències , com a sèrie monogràfica, dins la qual apareixen, així mateix, els Treballs de la Societat Catalana de Biologia

Són plantes nitròfiles que creixen en runes, solars, vora corrals i cases de pagès, etc L’ ortiga balera o de pilotes U pilulifera , perenne i dioica, té les flors femenines reunides en glomèruls esfèrics llargament pedunculats L’ ortiga gran U dioica , perenne i dioica, fa de 30 a 150 cm d’alçària És la que exigeix més humitat Aspecte d’una ortiga petita © Fototecacat L’ ortiga petita U urens , anual i monoica, ateny de 10 a 60 cm d’alçària