Resultats de la cerca
Es mostren 3106 resultats
Josep Baró i Güell
Música
Professor de cobla i mestre director.
Debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius Després figurà en agrupacions simfòniques a l’orquestra Pau Casals tocà com a tenora solista Fundador i director de l’Orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, compongué diverses sardanes i fou el creador del Museu de la Sardana de Girona
Francisco de Villalpando
Arquitectura
Escultura
Arquitecte, escultor, forjador i teòric d’art renaixentista castellà.
Actiu a Toledo del 1552 fins a la mort, féu les arcuacions altes i una gran part dels arcs d’entrada a l’escala de l’alcàsser d’aquella ciutat Com a forjador, destaca la magnífica reixa de la capella major de la catedral de Toledo i les de la catedral de Palència Home d’una important formació humanística, el 1552 traduí els llibres tercer i quart del tractat d’arquitectura de Serlio
Francesco Mario Pagano
Filosofia
Història
Filòsof, jurista i patriota.
Lluità per la República Partenopea i formà part del seu govern provisori, però amb l’ensulsiada d’aquella fou empresonat i ajusticiat Joveníssim, publicà un assaig de legislació romana, Nomotesia 1767 La seva obra cabdal és Saggi politici dei principi, progressi e decadenza della società 1785, tractat orgànic de filosofia històrica a l’estil del Vico, amb concepció cíclica del món primitiu i amb influències de l’escola escocesa i dels illustrats francesos
Sant Salvador d’Artà
Santuari
Santuari d’Artà (Mallorca), dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, patrona de la vila, que s’alça al N mateix del nucli urbà, dins el recinte emmurallat de s'Almudaina d'Artà, al cim del puig de Sant Salvador de s’Almudaina d’Artà
.
Ja el 1282 consta l’existència de culte a sant Salvador dins la fortificació, i de mitjan s XIV són les primeres notícies de l’església Havent servit s’Almudaina d’Artà d’hospital durant la terrible pesta del 1820, fou cremat tot el que contenia aquella fortificació, excepte la imatge de la Mare de Déu, que havia estat custodiada a l’església parroquial a partir del 1825 fou construït l’actual santuari, consagrat el 1832
proposició
Gramàtica
Oració, frase.
La majoria de gramàtics reserven el terme proposició per a designar, en l’oració composta, aquella frase elemental que, unida per coordinació o subordinació a una altra de dominant o principal, constitueix amb ella una oració completa, és a dir, una unitat completa de comunicació En aquest cas, el terme oració designa l’oració principal , i el terme proposició , l’oració subordinada D’altres anomenen també proposició tant l’oració principal com la subordinada d’una oració composta
algonquí | algonquina
Etnologia
Individu d’un poble que comprenia diverses tribus, les quals visqueren a l’E de la ciutat d’Ottawa, al Canadà.
Tret de les tribus situades a la part septentrional del Canadà dedicades a la caça, a la pesca i a la recolleció, les altres foren, en un gran nombre, bàsicament agrícoles i sedentàries Llurs grups ètnics ocupaven la més gran extensió territorial a l’Amèrica del Nord, ja que eren pràcticament presents en el si de totes les àrees culturals d’aquella regió El seu nom prové de la família lingüística algonquina, a la qual pertanyent aquestes tribus
Jaume Puig Gracia
Beisbol
Jugador de beisbol.
Receptor del Club Beisbol Viladecans, formà part del primer equip durant les dècades de 1970 i 1980 El 1982 guanyà per primera vegada el Campionat d’Espanya, títol que revalidà any rere any fins que es retirà aquella mateixa dècada Al final de la dècada i durant uns quants anys formà part del cos tècnic del club, i fou partícip del domini del CB Viladecans, que aconseguí tots els títols de Lliga i Copa del Rei en què participà
Joaquim Moya Gil
Futbol
Futbolista i entrenador.
Començà en l’Amposta i la temporada 1956-57 jugà amb l’Espanya Industrial Interior, ascendí a primera divisió aquella temporada i jugà la següent a la màxima categoria amb el Comtal, nom que aleshores passà a adoptar el filial barcelonista, fins a la temporada 1959-60 Després fitxà pel Gimnàstic de Tarragona 1960-61, el Sabadell 1961-63, el Tortosa 1963-65 i el Vilanova 1965-66 Com a entrenador, dirigí nombrosos equips de les comarques tarragonines
Rafael Llopart Vidaud
Esport general
Dirigent esportiu.
Presidí el FC Barcelona 1915-16 i durant el seu mandat es produí la primera gran polèmica amb el Real Madrid l’equip blaugrana es retirà del Campionat d’Espanya en el quart partit de la semifinal acusant l’àrbitre de par-cial i a continuació tota la directiva barcelonista presentà la dimissió Aquella temporada el Barça guanyà el Campionat de Catalunya Anteriorment havia estat tresorer del club i més tard fou president honorari del Club Esportiu Sitgetà
Dmitri Kuznetsov
Futbol
Futbolista.
Centrecampista, fitxà pel RCD Espanyol 1991-94 procedent del CSKA de Moscou Jugà 80 partits de Lliga, inclosa una temporada a segona divisió, i marcà 10 gols Al desembre del 1994 fitxà pel Lleida, amb el qual completà aquella temporada Fou dotze vegades internacional amb la selecció soviètica, vuit amb la CEI i vuit amb Rússia Disputà l’Eurocopa 1992 amb l’equip unificat de les exrepúbliques soviètiques i la Copa del Món 1994 amb Rússia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina