Resultats de la cerca

Alguns cercles tenen una finalitat ben determinada, com els cercles de caçadors, el Cercle Eqüestre, el Cercle Artístic, el Cercle Artístic de Sant Lluc i el Cercle del Liceu, a Barcelona, el Cercle Literari de Vic, el Cercle Artístic de Ciutadella, o els cercles de belles arts Uns altres han tingut caràcter polític, com el cercle Mallorquí, o acullen catalans residents fora de Catalunya, com el Cercle Català de Madrid Es formaren al s XIX, i llurs socis, en general, pertanyien a la classe social més adinerada Les condicions polítiques i socials de…

S’inicià al Club de Billar Barcelona i a 16 anys començà a competir en el Club de Billar Ibèric A 18 anys ja fou jugador de primera divisió de billar a tres bandes En el seu extens palmarès destaca un subcampionat del món de billar artístic 1972, un Campionat 1979 i tres subcampionats 1977, 1980, 1982 d’Europa de billar artístic, set campionats interclubs de la Copa d’Europa a tres bandes 1966, 1970, 1971, 1972, 1979, 1980, 1981 i un subcampionat d’Europa a tres bandes per seleccions 1987 Amb la selecció espanyola aconseguí una medalla de bronze de pentatló en el…

Deixeble de Simó Gómez i del decorador Eduard Llorens Treballà per a les enciclopèdies Salvat, Seguí i Sopena, per a les quals dibuixà a la ploma nombrosos retrats També collaborà a les revistes Álbum Salón i Pluma y Lápiz Fou nomenat director artístic de La Vanguardia i figurà entre els fundadors del Cercle Artístic

Promogut per Rafael Barradas , a qui s’afegí més tard Àngel Marsà, consistia en una síntesi personal de la plàstica cubista i de certs elements de la ideologia futurista, especialment la valoració del dinamisme Es difongué especialment a través de les exposicions de Barradas a les galeries Dalmau 1917 i 1920 i de publicacions minoritàries, com ‘Arc Voltaic''

Descendent d’una família noble de l’Alguer, emprengué la carrera militar, però, aconsellat a París per G Meyerbeer, començà a estudiar cant amb Ponchard, G Bordogni i Michelot El 1838 debutà en Robert le diable , de Meyerbeer, a l’Òpera de la capital francesa El 1839 substituí GB Rubini al Théâtre Italien, i interpretà Lucrezia Borgia al Her Majesty’s Theatre de Londres, al costat de Giulia Grisi, amb la qual es casà el 1844 Cantà als teatres europeus més importants i conclogué la seva carrera el 1873 després d’una gira amb A Patti, amb qui havia triomfat durant moltes temporades amb el Faust…

Membre del Club Natació Terrassa, fou subcampió d’Europa en l’especialitat lliure 1996, 2000 i medalla de bronze en combinada 1996, 1997 També aconseguí la medalla d’argent a la Copa Llatina 1996 i en els Jocs Mundials 1997, la medalla de bronze a la Copa d’Europa 1992 i el cinquè lloc en lliure i combinada en el Campionat del Món 1997 En l’àmbit estatal, fou campió d’Espanya en l’especialitat lliure 1993, 1995-99, combinada 1995-99 i figures obligatòries 1995-99, i subcampió d’Espanya en l’especialitat lliure 1994, 2000 i combinada 1994 També fou campió de Catalunya en les especialitats de…

S’inicià professionalment en el teatre, i va obtenir un notable ressò a Broadway Actor de registre eminentment còmic, debutà en el cinema el 1967 en Bonnie & Clyde , d’Arthur Penn, però el seu renom en el cinema està associat a Mel Brooks , de qui protagonitzà The Producers 1967, pel qual va ser nominat a l’Oscar, Blazing Saddles 1974 i el seu gran èxit, Young Frankenstein 1974, del guió del qual va ser coautor amb Brooks i pel qual van ser nominats a l’Oscar Altres títols destacats de la seva carrera són Everything You Always Wanted to Know About Sex * But Were Afraid to Ask 1972, de…

Com a patinadora, fou campiona de Barcelona i de Catalunya l’any 1984 i guanyà tres medalles d’or en el Campionat d’Espanya 1981, 1982, 1984 En els Campionats d’Europa, assolí una medalla de plata 1982 i una d’or 1984 Disputà cinc Mundials, dels quals destacà un cinquè lloc 1983

Rep el nom de l’empresària i filantropa Tecla Sala 1886-1973 Ocupa una antiga fàbrica tèxtil de la ciutat que l’empresària havia adquirit el 1913 a la família Basté, i que tancà el 1973 L’edifici principal, catalogat com a patrimoni local, és una construcció industrial amb murs de maó vist d’estil manchesterià, projectat per l’arquitecte Claudi Duran i Ventosa 1882 Destaca per les seves dimensions i pel gran nombre de finestres distribuïdes per totes les façanes, que faciliten l’entrada de la llum El recinte fou adquirit per l’Ajuntament l’any 1982 Remodelat el 1987 per l’equip d’arquitectes…