Resultats de la cerca
Es mostren 1024 resultats
Estanislau I de Polònia
Història
Rei nominal (1704-66) i dos cops efectiu de Polònia (1704-09 i 1733-38).
Fill de Rafael Leszczyński, amb l’ajut de Carles XII de Suècia fou elegit rei enfront d’August II 1704, que després de la derrota sueca a Poltava 1709 fou restaurat per Rússia Malgrat tot, Carles XII li atorgà el principat de Zweibrücken, però a la mort d’aquest s’escapà a França 1718, on casà la seva filla Maria amb Lluís XV 1725 En morir August II 1733 fou elegit rei, fet que provocà una guerra de successió abdicà tractat de Viena, 1738, i rebé els ducats de Lorena i Bar i el comtat de Vaudemont
Tortell Poltrona
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb què és conegut el pallasso august Jaume Mateu i Bullich.
El 1975 formà el grup els Germans Poltrona, amb Claret Papiol Fundador del Circ Cric , iniciativa que tingué el suport de Joan Brossa, Joan Miró i Charlie Rivel, del qual la crítica el considera lògic successor, després d’una primera etapa 1981-82 en què feu gires amb aquest grup, el consolidà a partir de la creació del CRAC Centre de Recerca de les Arts del Circ l’any 1997, i n’ha continuat al capdavant, com a centre de les seves activitats Entre altres iniciatives, dirigí també el primer Festival Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat 1984, muntà el grup musical Bandaclowns…
Gracià
Història
Emperador romà d’Occident (375-383).
Fill de Valentinià I, el 367 en rebé el títol d’August Fou educat pel poeta Ausoni Compartí l’imperi d’Occident amb el seu germà Valentinià II , mentre que l’Orient era governat pel seu oncle Valent Vencé els alamans prop de Colmar 378 Confià al general Teodosi futur Teodosi I , amb el títol d’August, el govern de l’Orient 379 En lluita contra l’usurpador Màxim a les Gàllies, es refugià a Lió, on fou assassinat pels seus propis soldats Cristià, rebé la influència de Teodosi i féu treure l’estàtua de la Victòria del senat i altres signes del paganisme romà
Gai Cilni Mecenes
Història
Cavaller romà.
Fill d’una antiga i noble família etrusca, fou un dels principals consellers d’Octavi, l’acompanyà en la campanya de Filippos, figurà com un dels principals negociadors del pacte de Tàrent 37 aC durant la guerra contra Sext Pompeu i fins que aquell no esdevingué August el representà a Itàlia i a Roma, amb poders illimitats Després actuà d’intermediari entre l’emperador i el cercle de literats que ell, com a escriptor que també era, havia aplegat entorn seu Gaudí, entre altres, de l’amistat de Properci, de Virgili i, sobretot, d’Horaci que li dedicaren diverses obres En morir cedí…
Marc Claudi Marcel
Història
Política
Polític romà.
Fill del cònsol Gai Claudi Marcel i d’Octàvia, germana d’August El 25 aC serví a Hispània, juntament amb Tiberi, a les ordres de l’emperador, que li concedí per muller la seva filla Júlia Mort dos anys després, el mateix August en pronuncià l’elogi fúnebre, i permeté que les cendres fossin portades al mausoleu augustal També féu construir, en honor d’ell, el teatre de Marcel Aquest edifici, inaugurat l’any 12 o 11 aC amb jocs esplèndids, oferia una façana — en part conservada — formada per tres fileres d’arcades superposades amb semicolumnes dòriques, jòniques i…
Vallmitjana
Art
Família d’artistes.
Felip Vallmitjana , teixidor, tingué dos fills escultors, Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany Fill de Venanci fou l’escultor Agapit Vallmitjana i Abarca Barcelona, 20 de febrer de 1860-1915 —cosí dels pintors Pere i Agapit Casas i Abarca—, que fou collaborador constant del seu pare professor de Llotja des del 1902, fou premiat a diverses exposicions nacionals de Madrid entre el 1884 i el 1908 essencialment animalista, és l’autor del Caçador de lleons 1884 del parc de la Ciutadella i dels Lleons del monument a Colom, a Barcelona El seu germà, August Vallmitjana i Abarca ,…
Totó
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb què és conegut el pallasso Manuel Vallès i Puyalto.
Debutà a 12 anys Toni i Totó, clown i august Fou primer august del trio Hermanos Martini 1957-73 i del quartet Martini-Llata 1973-76, formacions amb què actuà en importants circs Rancy, Althoff, Pinder o Wenneweiss i sales de festes de tot Europa i participà en el primer Festival Internacional de Circ de Montecarlo 1974 El 1965 es casà amb la sueca Rose-Marie Risto Luleå, 1946, que el 1968 s’integrà als Martini i amb la qual el 1982 creà els Germans Totó, parella que obtingué una àmplia resposta del públic infantil L’any 2006 rebé el Nas d’Or al Festival de Pallassos…
casa de Saxònia
Nom de llinatge emprat pels membres de les distintes dinasties que regnaren sobre el ducat, l’electorat, el gran ducat i el regne de Saxònia i que han fornit dinasties imperials al Sacre Imperi i reials a Anglaterra, Bèlgica, Polònia, Portugal i Bulgària.
La primera dinastia que regnà sobre el ducat de Saxònia fou la dinastia dels liudolfins ~850-961, que comprèn el duc Liudolf I de Saxònia mort el 866, descendent del duc saxó Widukind, el seu fill el duc Ot I de Saxònia , dit l’Illustre mort el 912 —que obtingué el ducat de Turíngia el 908—, el fill d’aquest, el duc Enric I de Saxònia , dit l’Ocellaire o el Saxó mort el 936, que esdevingué rei Enric I de Germània o dels francs orientals i fou pare del duc Otó II de Saxònia , dit el Gran mort el 973, que esdevingué emperador Otó I i cedí el ducat 961 al seu vassall saxó Hermann Billung, que…
Maurici de Saxònia
Història
Militar
Militar.
Comte de Saxònia, conegut com el Mariscal de Saxònia Fill natural reconegut 1711 de l’elector Frederic August I de Saxònia després rei August II de Polònia i de la comtessa Aurora von Königsmarck Serví a l’exèrcit del príncep Eugeni de Savoia-Soissons i el 1720 es posà al servei del rei de França El 1726 la dieta de Curlàndia el proclamà duc sobirà, però no s’hi sabé mantenir a causa de l’oposició russa, i l’intent de pujar al tron que féu el 1728 fracassà La seva actuació a la guerra de Successió d’Àustria li valgué d’ésser considerat un dels generals més grans del…
Marc Aureli Valeri Maximià
Història
Emperador romà (286-305 i 307-08).
Fill d’una família humil, milità amb Dioclecià, que l’escollí com a collaborador 285 i l’envià a la Gàllia amb el títol de cèsar per tal de reprimir la revolta dels bagaudes Nomenat august 286, tingué el comandament de les províncies occidentals, i residí a Trèveris Combaté els burgundis, els alamans i els francs 286-88, i, després de la creació de la tetrarquia, fortificà la línia del Rin i del Danubi i, a l’Àfrica, sotmeté els mauritans rebels 297-98 El 305, seguint l’exemple de Dioclecià, abdicà, i es retirà a la Lucània Tornà a vestir la porpra imperial 307, i, rebutjant el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina