Resultats de la cerca

La missió pròpia d’un carregador és la de llegir els programes en forma de mòduls objecte en un suport d’entrada o memòria auxiliar, d’establir enllaços entre ells, d’assignar-los memòria, de tractar l’estructura dels segments amb superposició o sense, etc De vegades es distingeix entre muntador i carregador quan els programes s’enllesteixen en dues etapes la primera, d’edició muntatge , possiblement incompleta la segona, immediatament prèvia a la càrrega, enllesteix del tot l’edició i carrega definitivament el programa en la memòria principal La sortida d’un muntador o…

Estudià al seminari de Vic i a la facultat de teologia de Catalunya es llicencià en humanitats al Pontifici Institut Superior de Llatinitat 1969 i en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1979 Ordenat de prevere el 1966, ha exercit en diverses parròquies de Roma 1966-71 i del bisbat de Vic des del 1971 fins a l’actualitat Fou professor de diversos centres i membre de la Junta Permanent de Català 1984-88 Ha publicat una seixantena de títols d’obres sobre gramàtica Els seus manuals El català en fitxes 1968, Català fàcil 1983 i El català 1984, dels quals s’han fet successives edicions…

Així, el deure de socórrer tota persona desemparada i en perill manifest, l’omissió del qual ocasiona el delicte d’omissió de socors el deure de cobrir les necessitats mínimes dels parents pobres o deure d'aliments també, el deure de prestar-se auxili mútuament els òrgans judicials auxili judicial , quan un jutge es veu obligat a donar realització a un acte en el terreny de la jurisdicció d’un altre jutge Igualment, les altres autoritats no judicials tenen el deure d’auxiliar aquells L’omissió del deure d’auxili entre autoritats suposa el delicte específic d' omissió d’auxili ,…

Vinculat al Club Natació Catalunya, ingressà al Comitè català l’any 1965, a l’estatal el 1967, i fou reconegut internacionalment el 1972 Participà amb la selecció estatal júnior i absoluta en diversos Campionats d’Europa i del Món Arbitrà nombrosos partits internacionals i collaborà com a auxiliar als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Com a comiat internacional dirigí la final Hongria-Itàlia del Campionat d’Europa 1995 Parallelament fou president del Comitè Català d’Àrbitres 1992-96 i vocal de la comissió tècnica de waterpolo estatal 2000-04 Rebé la medalla de Serveis Distingits de…

El 1927 s’establí en un petit taller d’automòbils a Barcelona i fundà l’empresa José Artés de Arcos, pionera a Espanya en el sector de la indústria auxiliar de l’automòbil Formà la societat Artés-Jaeger Fou l’impulsor de cotxes de carreres com el Guepardo de Fórmula 1 1966, l’Artés Campeador 1967 o el cotxe amfibi Artés Gato Montés 1971 Fou president i fundador del Gremi de Fabricants de Peces d’Automòbil Fou guardonat amb la medalla de plata al Mèrit al Treball 1965, la Gran Creu del Mèrit Civil i la medalla d’or i de plata de la Creu Roja

Ramon Llull l’emprà en les dues primeres redaccions de la seva art com a auxiliar de les altres figures En l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 la figura manca de numeració i de representació gràfica, per tal com no “forma cambres” com les altres, és a dir, no serveix per a plantejar i resoldre qüestions, sinó per a dirigir l’ús correcte de les cinc figures principals En l' Art demostrativa ~1276, en canvi, la figura té una representació gràfica, que consisteix en un cercle blau en el centre del qual apareix la lletra Y La figura Y fa parella amb la figura Z de la falsedat

Estudià a Tortosa i a Roma Ordenat de sacerdot 1890, des del 1891 ocupà la càtedra de dret públic a la Universitat Pontifícia de Tarragona El 1903 passà com a canonge a Múrcia, on fundà i dirigí el diari La Verdad , i el 1907 a València, on dirigí el diari La Voz Ací esdevingué amic i collaborador de l’arquebisbe Guisasola, que el 1914 el cridà a Toledo, d’on fou consagrat bisbe auxiliar el 1915 El 1921 passà a regir la diòcesi d’Oviedo Pius IX el designà consiliari nacional d’Acció Catòlica el 1932 És autor d’obres de dret i d’escrits de caire social

Estudià a la Universitat de València El 1745 fou nomenat mestre de cavallers patges de l’arquebisbat i més tard bisbe auxiliar de València El 1767 fou nomenat bisbe d’Oriola, on desplegà una gran activitat de tipus social fundà moltes germandats de socors, mútues per a treballadors i vídues, unes 60 escoles i una casa de mestres, féu construir el pont de Rojals i féu dur l’aigua potable a Asp i Elx 1789 Fou acadèmic d’honor de l’Academia de la Historia, escriví dues memòries sobre el lloc i la data del concili d’Elvira i publicà també sermons, instruccions i pastorals

Procurador reial de Rosselló 1442 i capità del castell de Perpinyà 1430, càrrec en el qual succeí el seu pare Bernat d’Oms i de Saga En iniciar-se la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó intentà en va, com el seu cosí germà Berenguer V d’Oms i de Santapau, capità del castell de Cotlliure, d’auxiliar la reina Joana Enríquez, assetjada a la Força de Girona 1462 Durant l’ocupació francesa del Rosselló, mantingué el castell de Perpinyà pel rei de França Tanmateix, en acabar-se la guerra el 1472, fou un dels principals conjurats d’una revolta rossellonesa contra França

Impulsà la Comunió Anglicana mitjançant el reforçament de la Conferència de Lambeth, que es reuneix cada deu anys per a afavorir la comunió interna de les esglésies locals També encoratjà la renovació de l’espiritualitat i de la reflexió ètica en el si de l’anglicanisme Treballà per l’ecumenisme Fou el primer primat de l’Església anglicana que acudí a l’entronització d’un papa Joan Pau II Durant la seva jubilació fou bisbe auxiliar de Canterbury i Winchester Entre el 1994 i el 1997 escriví una vintena de llibres, el darrer dels quals és Meet Paul An Encounter With The Apostle 1998