Resultats de la cerca

Professor de dibuix a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Conreà la pintura d’història i fou un dels primers gravadors en fusta per a l’impressor Antoni Bergnes

Acadèmic de mèrit de Sant Carles 1804 Entre la seva obra sobresurt el Casament a València de Felip III i Margarida d’Àustria-Estíria Museu de Belles Arts de València

Centrat en paisatges i temes de mar, que sabé interpretar amb concepte romàntic, fou un bon dibuixant i un notable colorista És representat al Museu de Belles Arts de València

Es formà a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i començà la tasca artística a París 1909-21 Excellí en els temes animalístics, que resolia amb traça i simplicitat

Estudià dret i també estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Durant els anys cinquanta treballà assíduament a l’Amèrica del Sud Fou conegut internacionalment com a retratista

Germà de l’escenògraf i pintor Iago Pericot , estudià a l’Escola Normal de Barcelona i a la Facultat de Lletres, i a l’Escola de Belles Arts de Tolosa Llenguadoc Es llicencià en filosofia 1975 i es doctorà en història de l’art 1984 per la Universitat de Barcelona En 1960-67 visqué a París i es dedicà a l’art, a l’ensenyament i al cinema experimental, i exposà en diverses ocasions a la galeria Daumier En tornar a Barcelona, fou un dels principals introductors de l’ art cinètic  a l’Estat espanyol i un renovador de l’escena artística amb iniciatives com el grup MENTE Mostra…

Estudià al Conservatori de París amb Olivier Messiaen i Simone Plé-Caussade Així mateix, rebé classes de René Leibowitz, que l’inicià en el dodecatonisme, i esdevingué un dels principals representants francesos del serialisme La seva ideologia comunista el portà a abandonar aquest llenguatge per tal de fer una música que mogués les masses obreres El 1959 fundà amb Louis Durey i altres compositors l’Associació de Músics Progressistes A partir dels anys seixanta, tornà al dodecatonisme, però alliberat ja de la rigidesa serial dels anys cinquanta Fou nomenat professor d’instrumentació al…

Insuficients dos edificis anteriors —que hom ha distingit amb els termes d' antiga i antiquíssima —, Pere el Cerimoniós autoritzà la continuació de l’actual el 1380 La gran sala gòtica, obra de Pere Arvei, fou acabada el 1392 té tres naus separades per dues sèries de tres grans arcs de mig punt, sostinguts per quatre columnes polilobulades El 1708 s’hi celebraren les primeres representacions d’òpera conegudes de Barcelona Molt malmesa durant el setge de Barcelona del 1714, esdevingué més tard caserna, fins que, retornada a la ciutat 1767, fou reconstruïda en estil neoclàssic per Joan Soler i…

Format amb Caba a Llotja i al taller de Martí i Alsina Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona a final del s XIX El 1899 esdevingué professor d’estètica a Llotja i des del 1908 fou titular de teoria i història de les belles arts Ingressà també a La Vanguardia , on publicà la secció Cotidianas amb el pseudònim Siliceo , i esdevingué crític d’art titular en passar A Opisso a director del diari 1905 Es responsabilitzà d’aquesta rúbrica fins que A Calvet el substituí per A Plana el 1934 Es caracteritzà per una visió moderada i paternalista de l’activitat estètica, amb …

Fill d’un militar republicà afusellat el 1937, s’exilià a França amb la seva família el 1939 Estudià arquitectura 1951-63 a l’Escola Nacional Superior de Belles Arts de París Professionalment, però, a partir del 1955, es dedicà a la moda amb el disseny de bosses, sabates i vestits El 1962 començà a treballar per a firmes com Balenciaga o Dior El 1963 fou premiat a la Biennal de París per una escultura habitable exposada al Museu d’Art Modern L’any 1966 presentà la seva primera collecció, que introduïa materials insòlits en els vestits com ara el paper, el plàstic i metalls…