Resultats de la cerca
Es mostren 8820 resultats
Capó
Família de pastors protestants fundada per Joan Capó i Pons (Maó 1852-1909), que, durant quatre generacions, ha estat al càrrec de la propagació de la fe evangèlica a les Balears i al Principat.
Joan Capó i Pons fou deixeble predilecte del missioner William Thomas Brown bé que mai no fou ordenat com a pastor metodista, estigué al càrrec de distintes congregacions a Maó, es Castell i Pollença Dels seus fills, Josep Capó fou superintendent de Catalunya i Balears 1928 intervingué en la traducció dels evangelis i dels Fets dels Apòstols al català 1924-28 Dels altres dos fills, Joan Capó fou pastor al Clot i al Poble Nou Barcelona, i també a Palma, Capdepera, Portocristo i Rubí i Samuel Capó mort el 1995 actuà a Maó i a Barcelona, on fou pastor Quant a la tercera generació, Alfred Capó ,…
stadhouder
Història
Càrrec oficial propi dels Països Baixos.
Fou donat originàriament al lloctinent del sobirà en un país o província Més tard foren les províncies mateixes les qui el nomenaren com a cap suprem dels exèrcits, i es féu hereditari en els Nassau-Orange fins que esdevingueren reis
deposició
Història
Privació d’una dignitat o càrrec.
Fou utilitzada a l’edat mitjana com a arma de pressió sobre els sobirans Algunes vegades la noblesa revoltada recorria a la disposició del rei, com s’esdevingué amb Alfons X de Castella 1282 i Enric IV 1645 de Castella i amb Joan II de Catalunya-Aragó 1462
landgravi
Història
Càrrec o títol al Sacre Imperi.
Des del segle XII el landgravi era un funcionari amovible que estava al cap d’una demarcació territorial Des de la territorialització dels càrrecs segle XIII foren els caps d’un landgraviat o reforçaren el poder imperial al costat dels ducs, com els landgravis de l’Alta Alsàcia i la Baixa Alsàcia, de Brisgòvia, etc D’altres tenien el títol purament nominal, com els landgravis de Leuchtenberg
Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols
Historiografia catalana
Revista anual fundada l’any 1948 a càrrec de l’Il·lustre Col·legi de Notaris de Catalunya. Des de la seva fundació fins el 1974, només se’n publicaren quatre números.
En una segona etapa 1977-84 es volgué donar un nou aire i una regularitat a la publicació, però l’edició se suspengué entre el 1985 i el 1994 El 1995 sortí el número 13 i es reprengué la publicació en un tercer intent bastant més sòlid que l’ha fet esdevenir anual Inicialment, es publicà en castellà i, actualment, els textos són editats en català, castellà i llatí Destaca la collaboració d’estudiosos de tot Catalunya, sovint interessats per l’Arxiu de Protocols La direcció i la coordinació són a càrrec de Lluís Jou i Laureà Pagarolas