Resultats de la cerca

Diputat liberal des del 1910, enemic d’Alemanya i partidari d’una pau separada des del 1916 El 1918, al cap d’un Consell nacional, firmà l’armistici i acatà la república, de la qual fou president provisional 1919 Poc temps després, però, cedí el poder a Béla Kun i s’exilià En acabar la Segona Guerra Mundial, tornà a Hongria i fou ambaixador a París 1947-49 Se separà definitivament de la política, arran del procés Rajk, i visqué a França

Primerament fou format un directori provisional, que cedí el poder a Primo de Rivera quan arribà a Madrid El dictador establí el veritable directori militar, en el qual figuraren vuit generals —representatius del mateix nombre de regions militars—, el contraalmirall marquès de Magaz i el coronel Nouvilas com a secretari Els propòsits del nou govern foren de tapar l’escàndol de la guerra del Marroc i de restaurar l’ordre social mitjançant els recursos militars Fou succeït per una dictadura civil 1925-30

Format al Club Esportiu Mataró 1952-55, fitxà pel Real Madrid 1955-57, però només hi jugà alguns partits amistosos Fou cedit al Plus Ultra 1957-59 i traspassat al Reial Club Deportiu Espanyol 1959-62, que també el cedí al Terrassa Futbol Club 1959-60 Finalment, debutà amb l’Espanyol 1960-62 a primera divisió, on disputà 27 partits Posteriorment, jugà al Saragossa 1962-64, fou cedit a l’Osasuna 1963-64 i tornà al Mataró, on es retirà l’any 1965

Fill de Sigurd Syr, marxà amb els normands a Constantinoble i combaté els turcs a l’Àsia Menor i els musulmans a Sicília 1038 i a Jerusalem Tornà a Noruega a través de Rússia, on es casà amb Elisabet de Kíev 1045, filla del príncep Iaroslav Es revoltà contra el seu nebot Magnus I, que li cedí la meitat del regne noruec 1046 i, a la mort d’aquest, Harald reunificà Noruega 1047 Atacà Dinamarca i envaí Anglaterra, on fou vençut i mort

Fundat el 2001, començà a practicar l’hoquei sobre patins en línia en el si de l’escola primària Pau Casals En la seva fundació adoptà el nom de l’escola Arquitecte Jujol, on l’Ajuntament els cedí una pista L’equip sènior femení guanyà dos Campionats d’Espanya 2006, 2007, tres Lligues espanyoles 2007, 2008, 2009, una Copa de la Reina 2009 i tres Lligues Catalanes 2006, 2007, 2008 També disposa d’equips en categories inferiors i escola d’hoquei sobre patins en línia

El ministre general de l’orde el 1236 cedí el convent a la princesa Constança, filla de Pere I el Catòlic i muller de Ramon Guillem de Montcada, la qual hi establí una comunitat de monges vers el 1250 i és considerada, així, com la fundadora de la branca femenina de l’orde Fins el 1500 fou l’únic convent de l’orde Més tard se'n crearen d’altres a la resta de la península Ibèrica El convent de Vinganya fou retornat als frares el 1529

Situat al nucli urbà del poble de Siurana, fou impulsat per Ciríac Bonet, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC que adquirí una balma per adaptar-la com a refugi, que després cedí al CEC Fou inaugurat el 16 de desembre de 1934 i duu el nom del seu patrocinador, que havia mort pocs mesos abans Amb capacitat per a divuit persones, dona servei a excursionistes i, sobretot, a escaladors d’arreu atrets pel prestigi de les vies d’escalada de les parets i cingleres de Siurana

Rússia acceptà la reducció de la Gran Bulgària en dos sectors la regió nord com a principat autònom, i la regió sud com a província otomana Rumèlia Oriental amb un governador cristià reconegué la independència de Romania, la qual li cedí la Bessaràbia, i la de Sèrbia i Montenegro, on fou creat un sector turc el sancak de Novi Bazar, ocupat per forces austrohongareses Anglaterra recuperà Xipre, Àustria-Hongria es féu amb l’administració de Bòsnia i Hercegovina, i Rússia conservava Kars, Ardahan i Batumi

Torre de defensa del petit nucli de Sant Pesselaç, situat en un extrem del municipi de Calonge, al seu límit amb la Molsosa L’existència d’una fortalesa al lloc d’Arç es documenta al segle XI L’any 1040 el bisbe d’Urgell cedí a Sant Vicenç de Cardona, com a dotació de l’esmentada canònica i entre altres possessions, la vila i la torre d’Arç Per notícies més tardanes hom constata que el lloc d’Arç pertanyia al domini dels vescomtes de Cardona

Hom creu que era llinatge dels vescomtes de Rocabertí Ramon Berenguer IV de Barcelona els cedí la vila de Peralada, que el 1128 possiblement llur pare, Berenguer Renard —fill del vescomte Dalmau Berenguer I de Rocabertí—, havia deixat a Ramon Berenguer III La possessió d’aquesta vila era discutida entre els comtes de Barcelona i d’Empúries Gausbert i els seus germans reconegueren el 1132 la possessió de la vila i batllia de Peralada al comte de Barcelona, així com els feus de Torrelles i de Prats