Resultats de la cerca

Anomenat al principi Museu Martorell de Geologia , fou inaugurat el 1882 en un edifici construït expressament al parc de la Ciutadella per Rovira i Trias, i se'n féu càrrec la Junta Autònoma de Ciències Naturals, fundada per aquest motiu Reduït a museu de geologia, té una notable secció de mineralogia Amb la dotació que acompanyava el llegat hom adquirí, a més, lots de teixits per a incrementar els fons museístics de la ciutat i organitzà exposicions i conferències El 1916 hom inicià la publicació de Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona , amb cinc seccions zoològica, …

Graduat en medicina per la Universitat de Pàdua, s’especialitzà en neurologia Féu recerca postdoctoral a l’Institut de Fisiologia de Pisa, on el 1975 fou nomenat professor titular L’any 2002 esdevingué director del departament de neurociència de la Universitat de Parma Les seves investigacions s’han centrat en el sistema de les neurones mirall, que tindrien una gran importància en l’adquisició del llenguatge i en l’explicació de trastorns com ara l’autisme President de la Societat Europea del Cervell i la Conducta i de la Societat Italiana de Neurociència, és membre estranger associat de l’…

Estudià a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1935 amb una tesi dirigida per ETerrades, i a l’Escola Superior d’Arquitectura de la mateixa ciutat Fou professor a la facultat de ciències 1928-39 i director del Centre d’Estudis Matemàtics de l’IEC 1935-39 Exiliat, el 1939 se n'anà a França i després a l’Argentina, on fou director de la Biblioteca Nacional 1942-46 Fou professor de geometria descriptiva 1942-48 i , amb l’ajuda de JRey Pastor, exercí també la docència d’anàlisi matemàtica a la facultat d’enginyeria de la Universidad…

Fou ordenat sacerdot el 1973 a la Pontifícia Basílica de San Miguel de Madrid Entre el 1962 i el 1973 estudià al Collegi Romà de la Santa Creu de Roma, i es doctorà en ciències de l’educació per la Universitat de Navarra, on cursà els estudis eclesiàstics És doctor en teologia per la mateixa Universitat Fou professor de l’Institut Internacional de Ciències de l’Educació a Roma, membre de l’equip de professors de l’Institut per a la Cooperació Universitària Roma en qualitat d’expert, de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Navarra, de…

Nebot de Josep Fontserè i Mestre , es llicencià en ciències fisicomatemàtiques el 1891 i es doctorà el 1894 Organitzà el Servei Horari que fixava l’hora oficial de la ciutat de Barcelona a partir del 1891 i en fou el cap durant seixanta-set anys aquesta hora oficial inicialment es determinava mitjançant la posició dels estels des de la cúpula de l’Acadèmia de Ciències Publicà diversos treballs sobre astronomia al butlletí de la Société Astronomique de France i a les memòries de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1894 presentà un projecte d’observatori astronòmic al cim del Tibidabo…

Estudià ciències i belles arts a València Doctorat en ciències naturals i exactes, fou a Madrid catedràtic de fitografia i geografia botànica i director del Jardí Botànic Publicà nombroses obres, entre les quals cal destacar Las carófitas en España 1901 i un estudi sobre Las estepas de España y su vegetación 1915

President de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona en dues ocasions 1916-22, 1939-45 Catedràtic a les universitats de Granada i Saragossa, ho fou a la Facultat de Ciències de Barcelona del 1901 al 1940 Fou director de l’observatori meteorològic de Barcelona 1928 i autor d’un Curso de Física General

És format pel conjunt d’acadèmics numeraris de les reials acadèmies de belles arts, de ciències exactes, físiques i naturals, de ciències morals i polítiques, de jurisprudència i legislació, d’història, de farmàcia i l’espanyola, reunits en corporació estatal Els estatuts foren aprovats el 18 d’abril de 1947 La seu és a Madrid

El 1969 el Banc Nacional de Suècia atorgà un sisè premi per a les ciències econòmiques Els premis de física, química i economia són concedits per l’Acadèmia Sueca de Ciències, el de literatura per l’Acadèmia Sueca de Literatura, el de medicina per l’Institut Karolinska d’Estocolm i el de la pau, pel parlament noruec

Estudià ciències i farmàcia a Barcelona per a pagar-se els estudis actuà com a violinista i violista en diversos teatres El 1867 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Catedràtic de geometria analítica de la Universitat 1881, publicà unes Lecciones de geometría analítica 1883 i l’estudi Importancia matemática de la música 1900