Resultats de la cerca
Es mostren 676 resultats
Centre Excursionista Barcelonès
Excursionisme
Club excursionista de Barcelona.
Fundat el 1909 per membres de l’Agrupació Excursionista Avant, inicialment tingué secció d’excursionisme i de fotografia El primer president fou Cèsar Martinell i un dels muntanyistes més destacats, Ramon de Semir El 1916 creà la secció d’atletisme i la d’alta muntanya, i el 1918 començà a practicar esports de neu Coronà nombrosos cims dels Pirineus, difongué l’escalada a Montserrat i al Pedraforca i organitzà estades d’esquí a la Molina i a Núria Participà en competicions d’esquí, realitzà travesses i ascensions i organitzà concursos socials i cursets d’esquí per als associats…
Yoshishige Yoshida
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès, conegut com Kijū Yoshida.
La seva filmografia és molt abundosa, sobretot des del 1964, que fundà una productora pròpia Dels seus films cal recordar Chi wa kawaiteru ‘La sang seca’, 1960, Rokudenashi ‘Bo per a no res’, 1960 Amai yoru no hate ‘La fi de la dolça nit’, 1961, Arashi o yobu juhachi-nin ‘Divuit vàndals’, 1963 Mizu de Kakareta monogatari ‘Història escrita sobre l’aigua’, 1965, Honô to onna ‘La flama i la dona’, 1967, Jôen ‘L'afer’, 1967, Saraba natsu no hikari ‘Adeu, lluna de l’estiu’, 1968, Eros + gyakusatsu ‘Eros + matança’, 1969, Kaingerei ‘Cop d’estat’, 1973, Ningen no yakusoku ‘La promesa’, 1986,…
La Palma
Vista general de Santa Cruz de La Palma, capital de l’illa de La Palma
© Arxiu Fototeca.cat
Illa
Illa de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, situada a 72 km al N de la de Hierro i 107 km a l’WNW de la de Tenerife.
La capital és Santa Cruz de La Palma Dins el relleu es destaca un gran sistema volcànic que ocupa el sector nord de l’illa i que comprèn l’ample cràter de la Caldera de Taburiente 10 km de diàmetre, 28 km de perímetre i 1 500 m de profunditat, obert només al SW per la Barranca de las Angustias, oberta a la mar El 1954 hom declarà el cràter parc nacional De la Caldera, vorejada d’alts cims Pico de la Cruz, 2 423 m, arrenca una cadena muntanyosa que travessa l’illa fins a l’extrem S El pic més alt és el Roque de los Muchachos 2 426 m, on hi ha un important observatori astronòmic 1985 Els…
Salta
Divisió administrativa
Província d’Argentina, a la regió del Nord.
La capital és Salta És situada entre les províncies de Catamarca, Tucumán i Santiago del Estero, al S, Chaco, Formosa i Paraguai, a l’E, Bolívia al N, Jujuy al NW i Xile a l’W Plana al sector oriental, a l’occidental hi ha les serralades andines, amb la regió de la puna i amb cims superiors als 6 000 m, i les subandines, amb altituds entre 2 000 i 2 500 m i on neixen els rius principals Salado i Bermejo El clima és fred al sector muntanyós i tropical a la plana La pluviositat és superior als 600 mm La població, que ha tingut un creixement notable, presenta una densitat molt feble…
Juan Luis Oliva de Suelves Cazurro
Caça
Caçador.
Especialitzat en la caça de perdiu a mà, munteries i caça de muntanya, especialment caça internacional, fou el primer caçador de l’Estat espanyol a ascendir a alguns cims de la serralada de l’Altai Mongòlia exterior i caçà un gran argalí És soci del Safari Club Internacional de Catalunya, del qual fou vicepresident 1998-06, i del madrileny Club de Monteros President de la Comissió de Catalunya d’Homologació de Trofeus de Caça des de l’any 1976, fou president de la Junta Nacional de Homologación de Trofeos 1990-2006, de la qual és vocal, i fou vicepresident del Consell…
refugi de Cap del Rec
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
Situat al pla de Cap del Rec, a 1960 m d’altitud, al peu del vessant sud de la tossa Plana de Lles, a l’inici de les pistes d’esquí nòrdic de Lles Inaugurat el 1955, l’antic edifici s’ensorrà i l’Ajuntament de Lles de Cerdanya construí un refugi nou, que s’inaugurà el 14 de febrer de 1988 sota la gestió del Club Muntanyenc Sant Cugat El refugi fou ampliat per acollir seixanta-vuit places i s’inaugurà novament el 23 de maig de 1993 Després de vint-i-cinc anys, la gestió passà del Club Muntanyenc Sant Cugat a l’estació d’esquí nòrdic de Lles És un punt de pas d’una variant del GR-…
el Besiberri

El massís del Besiberri
© Xevi Varela
Massís
Massís muntanyós de la zona axial pirinenca, constituït per roques plutòniques de tipus granític d’edat herciniana, orientat de nord a sud, al límit entre la Vall d’Aran (terme de Salardú), al nord, i les valls ribagorçanes de Boí (terme de Barruera) i de Barravés (terme de Vilaller), al sud.
La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri , comprèn els cims del Besiberri Nord 3008 m, termenal dels municipis abans esmentats, el Besiberri del Mig 2995 m i el Besiberri Sud 3023 m a l’extrem meridional hi ha el pic de Comaloforno 3033 m, el cim més alt del massís El vessant oriental cau violentament damunt la vall de Besiberri , la zona més septentrional del terme de Vilaller Alta Ribagorça, drenada pel riu de Besiberri , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana a la capçalera hi ha l’ estanyet de Besiberri 2180 m alt i, a mig curs, l’ estany de…
pla de Beret

Estació d’esquí de Baqueira Beret
© Fototeca.cat
Gran pla, a 1 860 m d’altitud, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de Salardú, propietat dels pobles de Salardú, Tredòs, Gessa, Unya i Bagergue.
Té 4 km de longitud des de l’ull de la Garona a la cabana dels Gavatxos i és cobert de prats naturals, els més extensos de la Vall d’Aran Els prats s’eleven en molts indrets fins als cims de les muntanyes que formen, a l’est, l’anomenat massís de Beret tuc de Saumet, tuc de Baciver, cap de Varimanya Hi acudeixen a pasturar uns 40 000 caps de bestiar, propi i foraster, en gran part boví i cavallí, a més del transhumant que es dirigeix a Montgarri i a…
Pere Fontàs i Puig
Música
Intèrpret de fiscorn i piano i compositor de sardanes.
Actuà amb les cobles la Moderna d’Amer 1946-51, on començà, Els Montgrins 1955-60, la Principal Amerense 1961-63 i la Selvatana 1964-84, de la qual esdevingué director 1984 Autor d’un centenar de sardanes entre les quals destaquen Carme 1949, Somni d’una nina 1951, Ben meva , Lliurança 1954, La planxadora de casa 1956, Els amics d’Horta 1956, De Lloret a Santa Cristina 1957, Anaigada 1975, Cant íntim 1979, Montsevalls 1975, Sardana de l’Any, El parc de la Guineu 1977, Sardana de l’Any, Ariadna 1979, Petit aplec a la Cellera 1980, Castell d’Estela 1980, premi Joaquim Serra, Ofrena a Olot 1982…
Miquel Gayà i Sitjar
Literatura catalana
Escriptor.
Blauet de Lluc del 1927 al 1930 i deixeble de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, publicà llibres de poesia adscrits a l’Escola Mallorquina L’atzur illuminat 1944, Breviari d’amor 1946, Ruta dels cims 1951, Poema de l’Ave Maria 1953 i Miratges del record 1975 Collaborador assidu de la revista Lluch , el 1962 aconseguí d’introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en Lluc , redactada totalment en català en fou secretari —i pràcticament director— fins el 1972 És autor d’un assaig sobre La poesia de Miquel Ferrà 1960, i edità una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina