Resultats de la cerca
Es mostren 2306 resultats
Francesc Segurana Umbert

Francesc Segurana Umbert
CN ATLÈTIC-BARCELONETA
Natació
Waterpolo
Àrbitre de natació i waterpolo.
Vinculat al Club Natació Barceloneta, ingressà al Collegi Català d’Àrbitres el 1964, on fou membre de la junta directiva com a vocal 1969-71, vicepresident 1971-72 i president 1972-73 Entrà al Comitè Nacional d’Àrbitres el 1971 Fou nomenat membre d’honor del Collegi 1989 i la federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1990 El 1980 rebé la medalla de bronze de serveis distingits de la federació espanyola
Sergi Borrell Sánchez
Waterpolo
Àrbitre de waterpolo.
Membre del collegi català d’àrbitres des del 1980, fou àrbitre internacional a partir del 1992 Arbitrà sis Campionats d’Europa i cinc del Món, Jocs Olímpics i sis finals de la Copa d’Europa de Clubs Fou secretari del Collegi Català d’Àrbitres 1997-2001, vocal de waterpolo del Comitè Català d’Àrbitres 2004-08 i membre de l’assemblea de la Reial Federació Espanyola de Natació 2008-12 Es retirà el 2014
Antoni Vilamala Orts
Natació
Dirigent vinculat a la natació.
Intervingué en la direcció del Club Natació Barcelona en diferents càrrecs membre de la comissió consultiva 1918, vocal de junta directiva 1921, 1923 i comptador 1925-28 El 1922 fou cofundador d’un collegi d’àrbitres que, en primera instància, anomenaren “nacional”, referint-se a Espanya, però mai no va reeixir i es convertí en “comitè tècnic”, del qual en fou president 1927-28 Amb el temps, el collegi s’anomenà “català” i amb aquesta apellació es reconegué històricament
Rafel Casòliba Borràs
Waterpolo
Entrenador de waterpolo i dirigent esportiu.
Jugà amb el CN Catalunya i el 1953 fou entrenador de waterpolo del CN Atlètic, amb el qual ascendí a primera divisió Renuncià al càrrec el 1959, dos mesos abans que l’equip es proclamés subcampió d’Espanya Fou cofundador 1961 i president 1964-73 del Collegi Català d’Entrenadors També fou membre del collegi estatal 1965-78 La federació espanyola li concedí la medalla de bronze 1966 i la d’argent 1973 de Serveis Distingits
Miramar
Possessió del terme de Valldemossa (Mallorca), situada damunt la costa.
Per donació del comte Nunó Sanç pertanyia al monestir cistercenc de la Real, però Jaume II de Mallorca feu una permuta i el 1276, a instàncies de Ramon Llull, hi fundà un collegi missional, encomanat a l’orde de frares menors Habitat per tretze frares dedicats a l’estudi de la teologia i de l’àrab, el collegi rebia una subvenció de cinc-cents florins d’or anuals Ramon Llull no pogué supervisar gaire més de dos anys la seva obra, puix que vers el 1278 partí cap a Roma per interessar el papa en els seus projectes Malgrat la protecció reial —el 1291 Jaume II de Catalunya-Aragó encara confirmava…
Marian Tubau i Sindreu
Cristianisme
Religiós escolapi.
Ingressà a l’Escola Pia el 1860 i professà a Sabadell el 28 de desembre de 1862 Cursà els estudis eclesiàstics entre Moià i Barcelona S'inicià en l’ensenyament com a professor de llatí, retòrica i història en el collegi de Mataró, on s’encarregà, a més, de l’internat Fou destinat després a Igualada 1879-1885, i esdevingué rector de Puigcerdà 1885-1894 i primer rector del collegi de Valls 1894-1897 la intenció del municipi era que els escolapis hi impartissin sobretot el batxillerat, però acabaren fent-hi també la primària Durant el rectorat del pare Marian al collegi de Valls, fou alumne de l…
cirurgià | cirurgiana
Medicina
Persona que practica la cirurgia.
Als Països Catalans, els cirurgians formaven part de l’estament dels artistes i constituïen confraria amb els barbers o cirurgians menors barber la de Barcelona existia ja el 1408 sota l’advocació dels sants Cosme i Damià, patrons, també, amb la Passio Imaginis , de la confraria de Palma Mallorca El 1506 es constituí a Barcelona el collegi de cirurgians, reorganitzat al s XVII i el 1708, que atorgava el títol de cirurgià a partir d’uns quants anys de pràctica i d’un simple examen Collegis similars foren constituïts a d’altres poblacions importants Els fadrins tenien llur pròpia organització o…
pentarquia
Història
A Cartago, col·legi de cinc magistrats que designava el tribunal dels cent quatre.
Luis del Castillo Aragón

Luis del Castillo Aragón
Abogacía.es
Advocat.
Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid el 1956, el 1959 es traslladà a Barcelona, on establí la residència Inicià la trajectòria professional com a professor de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona 1960, de la qual tanmateix fou expulsat per motius polítics 1966 A l’inici de la dècada de 1970 establí el seu propi despatx penalista Membre del Collegi d’Advocats de Barcelona des del 1970, hi començà a collaborar com a ponent en la comissió de deontologia, que posteriorment presidí Vicedegà del Collegi 1997-2005, exercí com a degà en 2002-03 Secretari de la comissió del…
Lluís Pou Salvat

Lluís Pou Salvat
MUSEU COLET
Beisbol
Anotador de beisbol i directiu, conegut amb el sobrenom de l’anotador.
El 1955 entrà a la junta directiva del Collegi Català d’Àrbitres i d’Anotadors i poc després en fou escollit president 1956-74 Quan els àrbitres i anotadors se separaren, assumí la presidència del Collegi d’Anotadors També fou vicepresident del Collegi estatal L’any 1967 fou un dels promotors de l’Agrupació de Veterans de Beisbol i, el 1973, juntament amb la seva filla Conxita, fundà el Club Softbol Blau, del qual fou president fins el 1991 A més, fou membre de la primera Conferència Nacional Espanyola de Beisbol 1978 i del primer Simpòsium Espanyol de Softbol 1983 Com a membre de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina